Anar al contingut

Voyerisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Voyerisme

El voyerismo[1] és el nom que se li dona a una parafilia que consistix en observar a una atra persona, o a grups, durant les seues relacions sexuals o de caràcter privat. Per lo general els qui presenten esta conducta, coneguts com voyeruristas o voyeristas, no participen de l'activitat sexual observada.

Etimologia

El terme deriva de la paraula francesa: voyeur participi del verp voir (vore) en el sufix d'agent -eur, i significa «el que veu».

Una traducció lliteral podria ser «miró», «morbós», «pervertido» o «observador», en la connotació pijorativa del cas. En esta mateixa finalitat, en Veneçuela se sol amprar la paraula «buç» de manera coloquial, igualment en context pijoratiu (l'acció es denomina «bucejar»). En Cuba, s'ampra el vocable en l'argot popular "tirador".

Pràctica

La persona voyerista sol observar la situació des de llunt, ben mirant pel pany d'una porta, o per un clavill, o utilisant mijos tècnics com un espill, una càmara portàtil en llanterna pegada baix de la taula, etc. La masturbació acompanya a sovint a l'acte voyerista. El risc de ser descobert actua normalment com un potenciador de l'excitació.

Abdós conductes posseïxen un fort component compulsivo, irrefrenable, mostrant en els subjectes aument de la seua taxa cardíaca i sudoració davant l'aparició d'estímuls relacionats en dites activitats. Estos efectes físics desapareixen despuix de la realisació de l'acte voyerista.

És necessari, per lo tant, distinguir entre voyerisme i activitat sexual normal, en la que també es produïx una excitació en contemplar la desnudez. La diferència estreba no solament en el consentiment o coneiximent de la persona observada que, en el cas del voyerista, rara volta existix; mentres que en l'activitat sexual normal es sobreentiende que sí, formant en este últim cas partix de la totalitat de l'activitat, no sent en sí mateixa la totalitat (la part pel tot), sino també en l'exclusivitat de l'observació com a conducta sexual, carent d'interacció física interpersonal.

El DSM-III-R establix aixina mateix una diferència entre voyerisme i contemplació de pornografia. El diagnòstic diferencial es basa igualment en el coneiximent del fet de ser observat per la persona objecte de la conducta. Alguns autors, com Langevin i Lang 1987, consideren la pornografia com un acte voyerista, sempre que este acte constituïxca la font primordial d'excitació sexual d'un subjecte, o una conducta recurrent.[2]

Pel que fa a les traces de personalitat del voyerista, estos subjectes solen ser tímits durant l'adolescència i en certa dificultat per a iniciar o mantindre relacions de parella. No són subjectes especialment propensos a posseir traces especialment patològiques.

El candaulisme, del personage històric Candaules, és un comportament consistent que el miró obté plaure en observar a la seua parella mentres manté relacions sexuals en una atra persona.

Per al gust voyerista s'han creat els cridats peep shows, que són actuacions que es realisen en viu en les tendes eròticas o que s'observen en la ret Internet per mig d'una càmara web. Estos espectàculs solen mostrar a dònes que fingixen no saber que són observades durant l'acte de despullar-se o mentres es masturban.

Per extensió, el terme s'utilisa també en un ampli context: per eixemple, es parla del «voyeurisme del teleespectador» front a unes imàgens o acontenyiments relacionats en les persones i la seua intimitat o el seu nuet.

La paraula «voyerista» o «miró» es pot definir aixina mateix com algú que goja sent testic de situacions de sofriment o desgràcia d'atres persones (schadenfreude).

Vore també

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Manual de Psicopatología, Volum 1, pág. 442. Editorial McGrawHill.