Voltaíta
La voltaíta és un mineral de la classe dels minerals sulfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la voltaíta”. Va ser descoberta en 1841 en una solfatara de Pozzuoli, en la Campània (Itàlia),[1] sent nomenada aixina en honor d'Alessandro Volta, físic italià pioner en electricitat. Sinònims poc usats són: monsmedita o pettkoíta.
Característiques químiques
És un sulfat hidratat de potassi, ferro i alumini, sense aniones adicionals. Es descompon en aigua en una solució àcida deixant un residu groc-llima
Formació i jaciments
Es forma en fumarolas i solfataras associades en activitat volcànica, També s'ha trobat en depòsits de roques evaporitas de tipo continental, com a producte de l'alteració de depòsits de pirita en regions àrides, que poden aparéixer com un producte post-mineria.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: halotriquita, pickeringita, alunógeno, metavoltina, roemerita, hexahidrita, coquimbita, copiapita, romboclasa, krausita, jarosita, goldichita, botriógeno o melanterita.
Referències
- ↑ Scacchi (1843) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 28: 487.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Voltaíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.