Jarosita
La jarosita és un mineral, sulfat de potassi i ferro en hidroxilos. Va ser descrit en 1852 per August Breithaupt, a partir d'eixemplars obtinguts en les mines Observació, Esperanza, Carmen i Estrela, en el barranc del Jaroso, en la Serra Almagrera, municipi de Cuevas del Almanzora, (Almeria) Espanya. El nom deriva del barranc.
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La jarosita és l'anàlec de la alunita en Fe3+ en lloc de A el3+. Es troba en forma de masses terrosas, compactes o com microcristales, en tots els casos en colors que van des del groc al marró anaranjado. Forma una série de solució sòlida en la natrojarosita, pero incompleta. També pot contindre alumini i chicotetes cantitats de plom, argent, sodi i atres elements. Este mineral es forma per l'oxidació de sulfur de ferro, especialment de pirita. L'aparició de jarosita s'associa a la presència d'aigua en pH àcit (per baix de 6); per tant la seua presència indica l'existència d'aigua durant la seua formació, i pel pH requerit és incompatible en la dels carbonats.
Jaciments
[editar | editar còdic]La jarosita és el mineral més comú del supergrupo de la alunita, havent-se identificat en al voltant de 2000 localitats.[1] Es considera com a localitat tipo al Barranc Jaroso, en Serra Almagrega, Cuevas del Almanzora (Almeria), Espanya. En esta zona s'han trobat ademés eixemplars en cristals de tamany milimétrico i de molt bona calitat, especialment en la Solsida Santa Bàrbara, conegut també com a Túnel del Arteal, especialment a l'altura del pou de la mina Bolletí. També s'han encontardo microcristales en Rodalquilar, associats a la rodalquilarita del cridat Filó 340 i en atres mines de la zona. En la mina de Riu Tinto (Huelva) es va formar entre els òxits de ferro del gossan i la capa d'enriquiment secundari un nivell de jarosita rica en continguts significatius de plom i argent del que es varen extraure en época prerromana i romana uns dos millons de tonellades de mineral, per a recuperar l'argent.[2] En Bolívia s'ha trobat jarosita com microcristales en la mina Huanuni, en la província de Dalence, Oruro.[3] En Mèxic s'ha trobat com a cristals laminares i tabular, comparativament molt grans per a l'espècie, en la Serra Penya Blanca, Aldama, Chihuahua.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Jarosite. Mindat».
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2014). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VI. Sulfat (Seleniatos, Teluratos), Cromatos, Molibdatos i Wolframatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 202-209.
- ↑ The Mineralogical Record, 32, (6), 457-482.
- ↑ «Serra Penya Blanca. Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jarosita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.