Vlasovita
La vlasovita és un mineral de la classe dels inosilicatos. Va ser descoberta en 1961 en el massiç de Lovozero de la península de Kola (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor de Kuzma A. Vlasov, geòlec rus.
Característiques químiques
És un silicat de sodi i zirconi, en estructura molecular d'inosilicato de cadena doble o anfíbol. Encara que cristalisa com a sistema cristalí monoclínic, es pot convertir a sistema cristalí triclínic per baix de 29 °C.[2]
Formació i jaciments
Apareix en l'última fase de formació de roques sienitas en nefelina, en pegmatitas sieníticas, aixina com a lo llarc de zones de contacte de roques máficas alcalinas. També s'ha trobat reblint cavitats en blocs eyectados de granit alcalino en l'isla Ascensión.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: eudialita, microclina, albita, lorenzenita, arfvedsonita, egirina, enigmatita, fayalita, pirocloro, apatito o fluorita.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vlasovita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.