Enigmatita
L'enigmatita és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la aenigmatita”. Va ser descoberta en 1865 en Narsaq, Groenlàndia (Dinamarca),[1] sent nomenada aixina del grec aenigma (un enigma) en alusió a la seua incerta composició química. Sinònims poc usats són: aenigmatita, cosyrita i kolbingita.
Característiques químiques
És un silicat anhidro de sodi, ferro i titani. La seua estructura molecular és la de inosilicato en cadenes senzilles de periodo quatre.[2]
Forma una série de solució sòlida en la wilkinsonita (Na(Fe2+)2Fe3+O[Si3O9]), en la que la substitució gradual del titani per ferro va donant els distints minerals de la série.[3]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: alumini, manganeso, magnesi, calcio, potassi i clor.
Formació i jaciments
Apareix com a constituent primari de roques volcàniques alcalinas riques en sodi, en roques pegmatites i en atres roques ígneas pobres en sílice.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: egirina, augita, riebeckita, arfvedsonita, hedenbergita, fayalita o ilmenita.
Referències
- ↑ (1865).«Mineralogische studien. 29. Kölbingit. Ainigmatit».Berg- und Huttenmannische Zeitung.24
- 397-398.
- ↑ (1971).«The crystal structure of aenigmatite».American Mineralogist.56
- 427-446.
- ↑ (1996).«Solid solution among members of the aenigmatite group».Mineralogical Magazine.60
- 982-986.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enigmatita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.