Viguiera dentata
Viguiera dentata, comunament coneguda com chamiso,[1] és una planta de la família de les asteráceas, nativa de Norteamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba perenne erecta, de fins a 2.5 m d'alt, en brots glabros a pilosos o híspidos. Els fulls són oposts, a voltes alternes en la part superior, en peciols de fins a 5.5 cm de llarc; làmines ovadas a romboideo-ovadas de fins a 12 cm de llarc i 8 cm d'ample, en el fes finamente estrigoso a piloso i el envés trinervado i esparcidamente estrigoso a subcanescente; marge sancer o serrat, base cuneada a truncada, àpiç acuminado. La inflorescència és una panícula cimosa de numeroses cabezuelas sobre pedúnculs de fins a 15 cm de llarc. Involucre anchamente campanulado a subhemisférico, en 2 a 3 séries de bràctees graduades o subiguales, lineares o linear-oblongas, endurides en la base i herbàcees en la part distal. Les flors, totes grogues, són al voltant d'una dotzena les liguladas, estèrils, en làmines elíptiques o oblongas de fins a 15 mm de llarc, mentres que les del disc són més de 50, hermafroditas i d'escassos 3 a 4 mm de llarc. El frut és una cipsela pubescente, obovado-oblonga d'uns 4 mm de llarc, negruzca o abigarrada, en un vilano de dos arestes de 2 a 3 mm de llarc i 4 escamas de 0.5 a 0.8 mm de llarc i ample.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]De manera nativa, el chamiso es distribuïx del suroest d'Estats Units (Arizona, Nou Mèxic i Texas), per casi tot Mèxic i fins a Hondures, en una varietat de climes (tropical, templat o àrit) i rancs altitudinals (des del nivell de la mar fins als 2500 m s. n. m.). Es pot trobar en flor en tot l'any, encara que és més comú durant la estació seca. El seu hàbit malezoide propicia que siga comú trobar-ho no només en xares i en ales o barrancas seques, sino també com planta ruderal, com a part de la successió ecològica (camps, vora de carrers etc.),[1][2][3] i que haja conseguit establir-se fòra del seu ranc natiu, com en Cuba o en Colòmbia.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Viguiera dentata va ser descrita en 1826 per Curt Polycarp Joachim Sprengel, sobre un basónimo d'Antonio José de Cavanilles, en Systema Vegetabilium ed. 16, vol. 3: 615.[4]
Tàxons infraespecíficos
[editar | editar còdic]- Viguiera dentata var. dentata
- Viguiera dentata var. lancifolia S.F.Blake
- Viguiera dentata var. longibracteata B.L.Turner[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]Viguiera: nom genèric dau per Carl Sigismund Kunth en honor a Alexandre-Louis-Guillaume Viguier (1790-1867), mege i botànic francés.[5]
dentata: epítet específic llatí que significa "dentada", pels fulls de marge serrat.
Sinònims
[editar | editar còdic]Helianthus dentatus Cav. [basónimo]
Usos
[editar | editar còdic]La planta és important com espècie nectarífera en apicultura, ademés de que és amprada com forrajera.[6] Les vares seques de Viguiera dentata també s'usen tradicionalment per a l'elaboració d'eixides pirotècniques.[7]
En medicina tradicional, una decocció dels fulls s'ampra per a tractar el eritema tòxic. Un estudi ha comprovat l'activitat antimicrobiana de l'oli essencial de l'espècie,[8] mentres que un atre l'ha propost com bioherbicida per les seues propietats alelopáticas.[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Chamiso, chamizo, chimalacate,[8] tajonal, plateau goldeneye (anglés), taj, sak xo' xiiw (maya yucateco).[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vibrans, Heike (ed.): «Viguiera dentata (Cav.) Spreng.». Malezas de Mèxic. Consultat el 2026-02-09.
- ↑ 2,0 2,1 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 904s. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ «Viguiera dentata». Flora of North America. Consultat el 2026-02-09.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Real Jardí Botànic de Kew. «Viguiera dentata (Cav.) Spreng.» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-09.
- ↑ Schilling, Edward I.. «Viguiera». Flora of North America. Consultat el 2026-02-09.
- ↑ 6,0 6,1 «Viguiera dentata (Cav.) Spreng. var. dentata». Flora de la Península de Yucatán. Centre d'Investigació Científica de Yucatán. Consultat el 2026-02-09.
- ↑ Enríquez-Nolasco, Just R., et al.«Multiusos de Viguiera dentata (Asteraceae) i la seua importància per a l'elaboració de fòcs pirotècnics».Des del Herbario CICY.14
- 22-28.ISSN 2395-8790.Consultat el 2026-02-09.
- ↑ 8,0 8,1 Canals, M., et al.(2009).«Antimicrobial Activity of the Extracts and Essential Oil of Viguiera dentata».Pharmaceutical Biology.46(10-11)
- 719-723.doi:10.1080/13880200802215727.Consultat el 2026-02-09.
- ↑ Malerva-Díaz, Abigail, et al.(2023).«Efecte alelopático de Metopium brownei i Viguiera dentata sobre Senna uniflora».Revista mexicana de ciències agrícoles.14(2)ISSN 2007-0934.Consultat el 2026-02-09.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Viguiera dentata en iNaturalist: fotografies georreferenciadas i informació general
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viguiera dentata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.