Anar al contingut

Ventosa (biologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En zoologia, una ventosa és un orgue en el que conten alguns animals en distintes parts del cos, generalment boca, apèndixs o extremitats i que utilisen generalment per a adherir, agarrar o succionar.

Actua com un dispositiu d'adheriment en cefalòpodes, amfibis, cucs paràsits i alguns platelmintos, peixos i rat penat. En anèlits paràsits, platelmintos i cucs redons, són òrguens de subjecció als teixits del hoste. En ténies i adolixques són una adaptació parasitaria per a la fixació en els teixits interns del hoste, com els intestins i els gots sanguíneus.[1] En cucs redons i platelmintos servixen com a dispositiu d'unió entre individus, particularment durant el emparellament. En els anèlits, una ventosa pot ser tant una boca funcional com un orgue locomotor.[2]

L'estructura i el número de ventoses a sovint s'utilisen com indentificadores taxonòmics bàsics, ya que són únics en cada espècie. En les ténies hi ha dos classes distintes de ventoses; en les adolixques digeneas usualment hi ha un ventosa en la boca i una ventosa ventral (o acetàbul) posterior a la boca. Els cucs redons tenen la seua ventosa just enfront de l'ano, per lo que a sovint li'l denomina ventosa preanal.

Cefalòpodes

El polp comú (Octopus vulgaris) conta en potents ventoses a lo llarc dels seus huit braços.

Els cefalòpodes es caracterisen pels seus llarcs apèndixs que utilisen per a la locomoció i la subjecció d'objectes. Hi ha dos tipos d'apèndixs principals: els braços, com en el cas dels polps, en numeroses ventoses a lo llarc de la seua superfície ventral; i els tentàculs, com en els calamars i les sépies, que tenen ventoses solament en l'extrem.[3]


Cada ventosa és un disc curve circular i en forma de bol. Té dos parts distintes: una cavitat superficial externa cridada infundíbulo i una cavitat central hueca cridada acetàbul. Abdós estructures són músculs densos i estan cobertes d'una cutícula quitinosa que forma una superfície protectora.[4] S'utilisa per a agarrar substrats, atrapar assuts i ajuda a la locomoció. Quan la ventosa s'adherix a un objecte, el infundíbulo proporciona adheriment mentres que l'acetàbul central queda lliure. La contracció muscular seqüencial de l'infundíbulo i l'acetàbul provoquen l'unió i la solsida.[5][6]

Cucs paràsits

Turbelaris

En la classe Turbellaria, solament les espècies del orde Temnocephalida són paràsites i posseïxen un disc adhesiu. La ventosa es troba en l'extrem ventral posterior.[7] Està revestida en epidermis sincicial i numeroses microvellositats. Baix de la membrana apical (de l'extrem) hi ha moltes vacuolas i cossos densos. S'adherix al cos per mig d'un brot curt. Denses fibres musculars unixen la ventosa en el cos principal a través del talle.[8]

Udonélidos

Els udonélidos són cucs platelmintos simbiontes als peixos, en el cos dels quals permaneixen adherits usant una ventosa. La ventosa és una extensió membranosa de l'extrem posterior. Té un brot poc definit i la superfície anterior està plena de microvellositats. Part del tegumento té una extensió de superfície interconectada que apareix com a bucles. L'interior està dividit en varis compartimento que estan rodejats per teixit conjuntiu interconectado. Els teixits conectivos estan relacionats en els músculs que s'estenen cap al cos principal.[8]

Adolixques

Erro al crear miniatura:
Varis aspectes de la ventosa anterior d'un digeneo.[9]

Entre les adolixques pertanyents a la classe Digenea, hi ha dos ventoses, una oral i una ventral (a sovint denominada acetàbul).[10] La ventosa oral està en l'extrem anterior del cos i rodeja la boca. La ventral es troba a mig camí de la mitat ventral del cos. Abdós s'utilisen per a subjectar-se a la paret intestinal i els gots sanguíneus. L'estructura detallada de les ventoses, la presència o absència de ganchos i la seua posició exacta en el cos són les principals claus identificativas entre les distintes espècies.[11]

En la classe Monogenea, els òrguens bucals, també coneguts com a ventoses bucals, es troben en els cucs paràsits de l'orde Mazocraeidea. Se sap que tenen components musculars, glandulares i sensorials que es creu juguen un paper en l'alimentació sanguínea. En atres espècies com Anoplodiscus, la ventosa és una extensió posterior, conectada al cos principal per mig d'un chicotet talle. La superfície està profusament coberta de microvellositats. L'utilisen per a l'associació simbiòtica en peixos.[8]

Cucs redons

Els cucs redons paràsits, com les espècies dels gèneros Ascaridia i Heterakis, posseïxen una única ventosa en l'extrem posterior del cos, just per davant de l'ano, per lo que a sovint li'l denomina ventosa preanal. Solament les tenen els mascles i s'usen per a unir-se a la femella durant el emparellament. La ventosa és una cutícula que descolla i té forma circular.[12][13]

Referències

  1. ↑ Castro (1996). «Helminths: Structure, Classification, Growth, and Development», Medical Microbiology, 4.ª edició, Galveston, Texas: University of Texas Medical Branch at Galveston. ISBN 0-9631172-1-1.
  2. ↑ (1986).«A kinematic study of crawling behavior in the leech, Hirudo medicinalis».Journal of Comparative Physiology A.158(4)
    593-603.doi:10.1007/bf00603803.
  3. ↑ «Animals With Tentacles». Pawnation. AOL Inc.. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  4. ↑ «A study of the Comparative Morphology of Cephalopod Armature». Tonmo. The Octopus News Magazine Online. Deep Intuition, LLC. Consultat el 15 d'agost de 2018.
  5. ↑ (2002).«The structure and adhesive mechanism of octopus suckers».Integrative and Comparative Biology.42(6)
    1146-1153.doi:10.1093/icb/42.6.1146.
  6. ↑ «Octopuses and Relatives: Locomotion, Crawling». A Snail's Odyssey. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2019. Consultat el 5 d'agost de 2018.
  7. ↑ «Friendly Flatworms: The Temnocephalida». Western Austràlia Museum. Government of Western Austràlia. Consultat el 15 d'agost de 2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 (1995).«Comparative ultrastructural study of the posterior suckers of four species of symbiotic Platyhelminthes, Temnocephala sp, Udonella caligorum, Anoplodiscus cirrusspiralis, and Philophthalmus sp».Folia Parasitologica.42(1)
    11-28.
  9. ↑ (2014).«A review of the Zoogonidae (Digenea: Microphalloidea) from fishes of the waters around New Caledònia, with the description of Overstreetia cribbi n. sp.».PeerJ.2doi:10.7717/peerj.292.
  10. ↑ (1985).«Die Arbeitsweise dones Bauchsaugnapfes digenetischer Trematoden am Beispiel desDicrocoelium dendriticum».Zeitschrift für Parasitenkunde.71(1)
    53-60.doi:10.1007/BF00932918.
  11. ↑ Baker, David G. (2008). Flynn's Parasites of Laboratory Animals, 2.ª edició, Hoboken: John Wiley & Sons, pp. 31, 138. ISBN 9780470344170.
  12. ↑ «Heterakis gallinae». Bioinformatics Centre, North-Eastern Hill University. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 18 d'agost de 2018.
  13. ↑ (2010).«Concurrent Capillaria and Heterakis Infections in Zoo Roc Partridges, Alectoris graeca».The Korean Journal of Parasitology.48(3)doi:10.3347/kjp.2010.48.3.253.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ventosa_(biologia)&oldid=1494972»