Cestoda

Cestoda

Els cestodos (Cestoda, del llatí cestum, "cinta", i del grec clàssic εἶδος (eîdos), "apariència") són una classe del tall platelmintos que agrupa unes 4000 espècies, casi totes elles paràsites, com les ténias i uns atres cucs acintados. Tenen cicles biològics complexos que involucren varis hostes, inclosos els humans.

Són endoparásitos en el tubo digestiu dels vertebrats i ectoparásitos, en el cos en forma de cinta constituït d'una série de segments cridats proglótidos o proglótides. No té aparat digestiu.

Característiques

Els cestodos són platelmintos profundament modificats per la seua adaptació a la vida paràsita. Són extremadament variables per la gran especialisació d'estos paràsits al seu hospedador. Carixen d'aparat circulatori i digestiu, alimentant-se absorbint els nutrients a través de la pell.

Pot aplegar a medir més de 5 metros i es caracterisa per la presència de les següents parts:

• El escólex, "cap" o extremitat cefàlica.
• El coll, zona germinal o proliferativa de les proglótides.
• El estróbilo o "cos", format per esclavons de proglótides, des del coll fins a l'extremitat distal.

El escólex està proveït d'òrguens de fixació com a ganchos i ventoses per a fixar-se a la mucosa intestinal i pot posseir o no una extremitat retràctil anomenada rostelo.

El estróbilo té forma de cinta d'aspecte segmentat, format d'una successió contínua de proglótides. Des de la base del escólex, les proglótides del estróbilo queden encadenades de modo que les més antigues o madures van quedant en la part posterior del estróbilo. Les proglótides propenques al escólex són inmaduros, ya que van creixent paulatinament en tamany (formant un aparat reproductor masculí i femení complet), a mida que van sent alluntades del escólex per la formació de nous proglótides inmaduros. D'esta forma es poden observar els distints estats de maduració dins del estróbilo, com si s'haguera arreplegat una série de fotogrames del seu desenroll.

Encara que el estróbilo és una seqüència repetitiva de proglótides, estes no són equivalents als anells, segments o metámeros dels atres talls de cucs (com els anèlits) perque no deriven del celoma i solament es repetixen determinats òrguens. Açò es coneix com seudometamería o falsa metamería.

Reproducció

Erro al crear miniatura:

Cicle biològic de Taenia.

La proglótide madura en sí mateixa, és un ser hermafrodita que pot autofecundarse, fecundarse de forma creuada en proglótides del mateix cestodo, o d'un atre cestodo. Una volta fecundadas, formen ous, que generalment no s'expulsen i s'acumulen en l'úter, que pot evolucionar de diferents formes. D'esta manera es convertix paulatinament en una proglótide grávida, que estarà ya en la part posterior del estróbilo. Generalment, una volta és completament grávida la proglótide, es desprén, i és expulsada en les heces de la seua hospedador. En este moment, la proglótide seguix viva, i en moltes espècies té autonomia i movilitat pròpia considerables (llevat en Taenia solium), que la permet alluntar-se de les heces per a facilitar la dispersió dels ous, quan l'anell finalment muiga i es disgregue en el mig ambient.

A raïl d'açò podria considerar-se que cada proglótide és un individu independent i el cestodo una simple colónia de proglótides. En cert modo ho és, pero les proglótides compartixen un sistema excretor i nerviosos rudimentari, que també inerva el escólex, i per tant es tracta com un únic individu.

a) Taenia solium, b) Taenia saginata.

Els cestodos són tots paràsits intestinals en la seua fase adulta, llevat contades excepcions com Stilesia hepatica. Tenen un cicle complex, usualment en dos hospedadores (denominats intermediari i definitiu), de modo que els ous eliminats pels cestodos adults formen una larva en els teixits d'un hospedador d'una espècie generalment diferent. No obstant són capaços de parasitar a hostes són opcionals o adicionals als principals en el seu cicle biològic; a estos hospedadores se'ls denomina paraténicos.

Les fases intermiges adopten distints tipos que es denominen, segons les seues característiques:

• Oncosfera o hexacanta: ciliada, esfèrica, i està proveïda de tres parells de ganchos.
• Cisticerco: de tipo vesicular en contingut líquit i en un sol escólex.
• Cisticercoide: en un sol escólex, pero sense vesícula.
• Cenuro: vesicular, de major tamany que el cisticerco i en al voltant de cent escólex.
• Hidátide: vesicular i en mils de escólex en el seu interior.
• Estrobilocerco: escolex en una chicoteta estrobila.
• Procercoide: allargat, en un apèndix evaginable en un extrem i una dilatació esfèrica en 6 ganchos en l'atre.
• Pleurocercoide: procercoide modificat que ha perdut la dilatació esfèrica en els ganchos i desenrolla un escólex en la seua porció evaginable.