El vent geostròfic és una aproximació física al vent real. En ell es considera que existix un equilibri entre la força de Coriolis i la força generada pel gradient de pressió o força bárica (a açò se li nomena aproximació geostròfica o equilibri geostròfic) mentres que, per a simplificar el problema, s'eliminen de les equacions l'acceleració centrípeta i les forces de roçament.

En el vent geostròfic se supon que les isobara són rectes. En ell, el gradient de pressió equilibra exactament la força de Coriolis.

Fonament

 
Seqüència en la que s'aprecia cóm es genera el vent geostròfic. La primera impressió és que el vent deuria anar de les altes pressions a les baixes pressions. No obstant, la força de Coriolis desvia el vent (en este cas, de l'hemisferi nort, a la dreta) fins que s'establix un equilibri entre esta i el gradient de pressió.

Supongam que tenim una zona d'altes pressions i una atra de baixes pressions. Per sí solament això és suficient per a que s'establixca un fluix d'aire de les altes a les baixes pressions. Supongam, ademés, que les isobaras són rectas, lo que nos permetrà eliminar l'acceleració centrípeta. Aixina que, el fluix del vent que s'establiria seria perpendicular a les isobara.

No obstant, com la Terra trencada sobre sí mateixa, és un sistema inèrcial, per lo que apareix una força fictícia com la de Coriolis. l'acceleració de Coriolis tendix a desviar els fluix a la seua dreta en l'hemisferi nort i a l'esquerra en l'hemisferi sur. Si es deixa actuar a la força de Coriolis suficient temps i se supon que no existix roçament s'aplega a establir un fluix paralel a les isobara, en a on la força de Coriolis contrarresta exactament la força generada pel gradient de pressió, per lo que la situació és estable.

Fòrmula del vent geostròfic

Deducció

Per a deduir la fòrmula del vent geostròfic partim de la força del gradient de pressió i la de Coriolis. Com en el vent geostròfic l'aire té un moviment rectilíneo uniforme es deduïx, per la Segona Llei de Newton, que la suma d'abdós forces deu ser nula.

Dividim, ademés, el moviment en els dos eixos X i Y.

La força de Coriolis per unitat de volum és:

fC=ρfv (en l'eix X: este (+) - oest (−)) fC=−ρfu (en l'eix I: nort (+) - sur (−))

Símbol Nom Valor Unitat Fòrmula
ρ Densitat de l'aire que estem considerant
f Paràmetro de Coriolis, que té un valor aproximat de 10-4 en latitut miges, creixent en els pols geogràfics i fent-se nul en l'equador f=2Ωsin⁡ϕ
Ω Velocitat angular a la qual trencada la Terra 2 π / 86400 rad / s
ϕ Latitut
u Velocitat en l'eix X
v Velocitat en l'eix I

Per la seua banda, la força del gradient de pressió per unitat de volum és:

fp=−∂p∂x (en l'eix X)


fp=−∂p∂y (en l'eix I)

Fòrmula

Despuix d'equilibrar les components d'abdós forces en els eixos X i I apleguem a la fòrmula del vent geostròfic:

ug=−1ρf∂p∂y


vg=1ρf∂p∂x

Vore també

Referències