Anar al contingut

Vehícul elèctric de bateria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Vehícul elèctric de bateria

Un vehícul elèctric de bateria (VEB, també abreviat com BEV) és un vehícul impulsat per un o més motors elèctrics, els quals s'alimenten de bateries, algunes d'estes recargables.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tesla Model 3 Performance AWD de 2019, l'automòvil elèctric més venut en l'història.[2]
Erro al crear miniatura:
Autobús elèctric Irizar i2i EMT.
Erro al crear miniatura:
Tesla Semi 3.
Erro al crear miniatura:
Ferry elèctric Ampere Sognefjord.
Erro al crear miniatura:
Energica Ego, una motocicleta elèctrica utilisada en la Campeonat del Món de MotoE, en el Saló de l'automòvil d'Assen de 2018.
Erro al crear miniatura:
Bicicleta elèctrica de montanya.

L'història de l'automòvil elèctric és un viage d'innovació tecnològica, alvanços i desafius a lo llarc de casi dos sigles. Des de les primeres invencions a principis del XIX fins al seu resorgiment com una solució sostenible en el XXI, els coches elèctrics han evolucionat significativament. Este recorregut cronològic destaca moments clau i personages influents que han contribuït al desenroll i popularisació dels carros elèctrics, reflectint tant els canvis en la tecnologia com les necessitats socials i migambientals de cada época.

Primeres innovacions

[editar | editar còdic]
  • 1828: Ányos Jedlik, un hongarés, crea un motor elèctric simple que pot propulsar un chicotet vehícul.[3]
  • 1834: Thomas Davenport, un ferrer nortamericà, construïx un coche elèctric bàsic usant un motor elèctric no recargable.

Desenroll i aplicació

[editar | editar còdic]
  • 1879: Werner von Siemens presenta un tramvia elèctric en Berlín.
  • 1881: Gustave Trouvé exhibix un tricicle elèctric en París.
  • 1888: Andreas Flocken produïx el primer automòvil elèctric de quatre rodes en Alemània.

Edat d'or inicial

[editar | editar còdic]
  • 1891: William Morrison, d'Iowa, Estats Units, construïx un coche elèctric en capacitat per a sis passagers, considerat el primer coche elèctric pràctic en Amèrica.
  • 1897: Els taxis elèctrics s'introduïxen en Nova York.

Popularitat i competència

[editar | editar còdic]
  • 1900: Els coches elèctrics constituïxen aproximadament el 28% dels vehículs en Estats Units, competint en els de vapor i gasolina.
  • 1908: L'introducció del Ford Modele T, un coche de gasolina assequible, comença a desplaçar als elèctrics.

Decliu inicial

[editar | editar còdic]
  • 1912: L'invenció de l'arrancada elèctrica per Charles Kettering elimina una de les ventages dels coches elèctrics, ya que els coches de gasolina ya no necessiten arrancada manual.
  • 1920-1930: La millora de les carreteres i la producció en massa de coches de gasolina més barats contribuïxen al decliu dels coches elèctrics.

Resorgiment i crisis del petròleu

[editar | editar còdic]
  • 1970: La crisis del petròleu renova l'interés pels coches elèctrics.
  • 1975: El Sebring-Vanguard CitiCar es convertix en un dels primers coches elèctrics produïts en massa en Estats Units.

Innovació i regulació

[editar | editar còdic]
  • 1990: General Motors presenta el prototip del Impact, que més vesprada es convertix en el EV1.
  • 1996: GM llança el EV1, un dels primers coches elèctrics moderns, encara que és retirat del mercat en 2003.

Noves empreses i alvanços

[editar | editar còdic]
  • 2003: Es funda Tesla Motors, centrada en coches elèctrics d'alt rendiment.
  • 2008: Tesla llança el Roadster, el primer coche elèctric de producció en série en un ranc superior a 200 milles per càrrega.

Creiximent i adopció massiva

[editar | editar còdic]
  • 2010: Nissan llança el Leaf, convertint-se en un dels coches elèctrics més venuts.
  • 2012: Tesla presenta el Model S, que guanya múltiples premis pel seu rendiment i alcanç.

Domini del mercat i sostenibilitat

[editar | editar còdic]
  • 2020: Els coches elèctrics representen una proporció creixent del mercat automotriz global.
  • 2021: Tesla es convertix en la companyia automotriz més valiosa del món.
  • 2023: Molts països i fabricants d'automòvils anuncien plans per a eliminar gradualment els coches de gasolina i diésel en favor dels elèctrics.

Els autos elèctrics han recorregut un llarc camí des dels seus inicis experimentals fins a convertir-se en una opció viable i popular en el mercat automotriz actual. En alvanços continus en tecnologia i una major consciència ambiental, el seu futur sembla prometedor.[4]

Sostenibilitat i competència

[editar | editar còdic]

Les bateries han tingut alts costs de fabricació,[5] pes, temps de recarrega en escassa vida útil i autonomia, lo que ha llimitat l'adopció massiva de vehículs elèctrics de bateria. Les bestreta tecnològiques actuals en bateries han resolt alguns d'estos problemes, per lo que molts models s'han prototipado recentment, havent-se anunciat la producció d'algunes unitats d'elles en el futur. Toyota, Fonda, Ford i General Motors tots varen produir VEBs en la década de 1990 per a complir en el mandat relatiu a vehículs de zero emissions de la Junta de Recursos de l'Aire de Califòrnia (Inglés: Califòrnia Air Resources Board -CARB-) i que ha segut ajustat i modificat posteriorment per CARB.[6]

El sector dels vehículs de passagers representa un sector creixent i planteja excelents oportunitats, principalment perque les grans empreses de l'indústria automotriz s'han mantingut al marge, puix han concentrat els seus esforços en les tecnologies híbrides. Comencen a dedicar recursos als vehículs elèctrics, veent el mercat que s'està creant per part de chicotetes empreses que han naixcut gràcies a la caseta de mercat deixat buit per les grans empreses del sector.

La gran majoria d'estes chicotetes empreses ha creat menuts vehículs elèctrics de poc pes per a poder aprovar les homologacions europees. Algunes marques són: REVA, Think Global, DILIXI. Atres empreses ya existents en el mercat des de fa anys es troben en Itàlia a on tant Piaggio com el seu principal competidor Faam venen cantitats importants a les empreses de transport i els ajuntaments. Famm dispon ara de vehículs de bateries de liti donant aixina una excelent autonomia de fins a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i una possibilitat de càrrega de més de Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist.. Açò fa possible l'us d'un vehícul ecològic per a ajuntaments en la seua recollida de fem i també a empreses Courier com DHL, Seur, etc.

Per eixemple l'Ajuntament de Barcelona ya disponia de 20 camions elèctrics que arrepleguen el fem en el Barri Gòtic de Barcelona. L'empresa que distribuïx la gama FAAM en Espanya i Portugal és DILIXI.[7]

En els últims 12 mesos hi ha hagut canvis importants en el sector. De sobte el mercat europeu s'ha despertat i tant nous distribuïdors com a nous fabricants estan apareixent. Els principals fabricants seguixen sent els italians en marques com Faam dalt indicat, Micro-Vett, empresa que es dedica a crear solucions elèctriques per als vehículs industrials per al grup Fiat S. p. A., BredaMenarinibus, fabricant d'autobusos ínclusive un model elèctric i part del grup industrial Leonardo S. p. A, VEM SRL i Technobus.[8] L'empresa Dilixi va llançar al mercat tant la gama Micro-Vett com Bredamenarini en una presentació en Madrit del Fiat Doblò i en Figueres en l'autobús ZEUS, el primer autobús elèctric que aplegaria a Catalunya. L'autobús té fins a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'autonomia i demostra que hui dia, el vehícul elèctric és una opció realista a moltes de les necessitats de transport.cita requerida

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¡Lo que necessites saber dels autos elèctrics!». Archivat des d'el original, el 2021-07-24. Consultat el 2022-05-19.
  2. «El Tesla Model 3 ya és el coche elèctric més venut de l'història». Archivat des d'el original, el 2020-06-21.
  3. «Cóm va ser el primer auto elèctric de l'història». Archivat des d'el original, el 2024-01-06. Consultat el 2024-05-25. «L'invent se li va atribuir a l'empresari i químic escocés Robert Anderson quí va poder construir este carro en 1832 o 1839»
  4. «Carro elèctric: coneix la seua evolució a lo llarc de l'història» (en és). Enel X. Consultat el 2024-05-25.
  5. «¿Quí fabrica les bateries dels VEU?». Archivat des d'el original, el 2021-12-14.
  6. «Zero-Emission Vehicle Llegal and Regulatory Activities: The ZEV Program Timeline» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2009. Consultat el 21 d'abril de 2009.
  7. «L'ajuntament de Barcelona aposta per les solucions sostenibles en la gama elèctrica de Renault Trucks» (en és-és). www. renault-trucks. es. Consultat el 2024-05-25.
  8. «UE va per més: La fabricació de bateries elèctriques | Pedro Luis Martín Olivares» (en és). Consultat el 2024-05-25.