Anar al contingut

Variables ambientals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les variables ambientals han segut agrupades en les àrees temàtiques hidrologia, calitat de l'aigua, sols, geodinámica, biota i aspectes socioeconòmics. El propòsit de l'evaluació ambiental és determinar els efectes de les activitats propostes sobre dites variables i cóm dits efectes poden transmetre's a atres variables a través de les interaccions existents entre elles.

Hidrologia

Artícul principal → Hidrologia.

El terme hidrologia comprén el conjunt de processos associats al cicle de l'aigua. Donada l'importància d'este cicle en la definició de la dinàmica ambiental de la conca, la seua consideració detallada és vital als fins d'identificar i caracterisar un conjunt important d'impactes ambientals generats per iniciatives integrades en proyectes de maneig integrat de conques.[1] [2]

Règim de fluix

El règim de fluix descriu les característiques físiques del fluix d'un cos d'aigua (riu, riera, llac) en les diferents époques de l'any: nivelle cabals, duració, màxims, mínims i promijos,ppP]rvleccl]

Règim de riuades o avingudes

Cas particular del règim de fluix que descriu únicament les característiques referents als periodos de riuada o aigües altes: creixcudes pico, cabals i nivells màxims, duració, freqüència, distribució estacional, volum, remansos, àrees inundables, etc.

Nivell freàtic

Artícul principal → Aigua subterrànea.

Nivell de les aigües subterrànees - en aqüífers no confinats - en diferents punts de la conca. El nivell freàtic és un indicador utilisat per a determinar la disponibilitat d'aigua subterrànea en fins d'aprofitament. Aixina mateix, el nivell freàtic afecta els nivells de riuada i, depenent de l'us de la terra, les seues variacions poden ser beneficioses o perjudicials.

Zones de recarrega d'aqüífers

Artícul principal → Zona de recarrega.

Zones que per les seues característiques són principals recargadores del nivell freàtic com, per eixemple, els chapulls en la zona alta de la conca, que es constituïxen en zones de recarrega permanent, o les zones baixes de les conques dels rius, a on la transmisivitat efectiva vertical és alta.

Calitat de l'aigua

El terme calitat de l'aigua és relatiu, referit a la composició de l'aigua en la mida en que esta és afectada per la concentració de substàncies produïdes per processos naturals i activitats humanes. Com a tal, és un terme neutral que no pot ser classificat com bo o mal, sense fer referència a l'us per al qual l'aigua és destinada. D'acort en lo anterior, tant els criteris com els estàndarts i objectius de calitat d'aigua variaran depenent de sí es tracta d'aigua per a consum humà, per a us agrícola o industrial, per a recreació, per a mantindre la calitat ambiental, etc. Per a efectes d'estos llineaments es consideren les variables que s'enumeren a continuació.

Concentració de sòlits

El terme concentració de sòlits es referix a la proporció de sòlits - minerals - en suspensió en un determinat cos d'aigua. El tractament per a potabilizarla requerix infraestructura i, eventualment, alts costs d'operació. El tamany de les partícules aixina com les seues característiques químiques i físiques determinen el tipo d'impacte i les possibles formes de tractament. Una concentració de sòlits molt alta en l'aigua produïx també colors i sabors desagradables. La principal causa per a un aument en la concentració de sòlits en suspensió és generalment l'increment de l'erosió generat per activitats humanes.

Substàncies tòxiques

baix esta denominació s'inclouen un conjunt de substàncies tals com rebujos industrials, metals pesats i agroquímicas el consum dels quals pot generar reaccions de toxicitat - lleus o severes - en la població humana i animal assentada en la conca. Les fonts de substàncies tòxiques són les activitats industrial, minera i agrícola.

Composts orgànics, nutrients i patógenos

La presència en altes concentracions de composts orgànics tals com a heces, sanc i restants d'animals (provinents de matadors i atres plantes beneficiadoras d'animals), generen alta demanda biològica d'oxigen (DBO) i els nutrients, com a fòsfor i nitrogen, poden conduir a l'eutroficaació dels cossos d'aigua. Per una atra part, la presència d'organismes patógenos, tals com coliformes fecals i atres formes bacterianes i virals constituïxen la font de transmissió de malalties tals com el còlera, hepatitis i diferents tipos d'enteritis.

Vore també

Referències

  1. ↑ Chow, V. T. Handbook of Applied Hydrology (1964), McGraw-Hill International editions.
  2. ↑ Chow, V. T. ; Maidment, D. R.; Mays, L. W. (1988), Applied Hydrology, McGraw-Hill International editions.


Referències