Varanus exanthematicus

El varano de sabana (Varanus exanthematicus) és una espècie de fardacho pertanyent al gènero Varanus natiu d'Àfrica. En Europa és conegut com varano de Bosc, en honor del científic francés Louis Bosc que ho va descobrir i va descriure a finals del XVIII.[1]
Etimologia
El nom genèric de Varanus es deriva de l'àrap waral (ورل), que es traduïx com "varano" en espanyol, "monitor" en anglés. La classificació com exanthematicus es deriva de la paraula grega Exanthem (ɛkˈsænθɪm) que significa una erupció o ampolla de la pell.[2] El botànic i zoòlec Louis Augustin Guillaume Bosc va descriure inicialment a este fardacho com Lacerta Exanthematicus en referència al gran óval de escates que té en la part posterior del coll.[3]
Descripció
Posseïx unes extremitats preparades per a l'escalada i l'excavació, una pell grossa i resistent que es creu li fa immune als atacs en verí de qualsevol serpcita requerida i unes mandíbules fortes adaptades a la seua dieta d'animals en closca dura. Pesenta una cap massiça en un morro chato un coll més be curt que unix el cap en el cos. El seu coa és redona i curta i servix per a almagasenar greix. Els seus escates són chicotetes i redones. Aplega a medir metro i mig, si ben la seua llongitut mija se situa entorn als 115 centímetros i el seu pes entre 5 i 5,5 kg. La seua esperança de vida és d'entre 10 i 15 anys d'edat.[4]
Història natural
Alimentació
S'alimenta pràcticament en exclusiva d'artròpodes i moluscs, a diferència de la majoria de varanos, que tenen un tipo de dieta més generalista. L'estructura del seu cap ha evolucionat en adaptacions per a permetre-li esclafar closques d'animals com a caragols o crustàceus. Els seus assuts més comuns solen ser insectes, aranyes, escorpiones, caragols o ciempiés. Els eixemplars adults també poden incloure en la seua dieta a chicotets vertebrats com a diversos rosegadors, chicotetes aus, granotes, ous i atres espècies de fardachos.[5][6][7]
Reproducció
Es reproduïx en époques de pluges en la qual estos reptils posen 20 a 50 ous de forma oval que medixen aproximadament 66 a 74 milímetros i són enterrats en un forat de 10 a 28 centímetros de profunditat excavat per la femella. Els ous maduren despuix de 5 a 6 mesos de la posada en la que naixen els seus nous descendents.cita requerida
Depredadors
Els seus depredadors més freqüents són les aus rapaces i de caça nocturna, serps constrictoras i mamífers carnívors com lleoparts, chacals, gats salvages, caracales i rateles que també poden caçar varanos si no troben un atre tipo d'assuts. Quan són atacats normalment es defenen mossegant i amprant tàctiques davant atacs de serps i mamífers que consistix en formar un círcul, sacsar fortament la seua coa, tractar de mossegar als seus depredadors si és possible i impedint ser devorat.cita requerida També el restant dels varanos solen emetre chiulits davant atacs dels seus possibles depredadors.[8]
Distribució i hàbitat
S'estén per tot l'Àfrica subsahariana, des de Senegal fins a Eritrea aplegant a poblar gran part del nort de Zaire. Principalment viu en caus o arbusts baixos. En la zona costera de Ghana alguns eixemplars cohabitan en caus junt a grills jagants Brachytrupes. Desenrollen la seua activitat durant el dia resguardant-se de la calor intensa durant les hores més caloroses.cita requerida
En captiveri
El varano de sabana és un fardacho prou popular en el comerç de mascotes. Açò es deu a que despuix de ser domat el seu caràcter és dòcil i és un dels varanos que menys provabilitats té de mossegar si es manegen adequadament. Un varano que no estiga ben cuidat, alimentat o que estiga en estat salvage pot ser un fardacho molt agressiu.[9] Contràriament a la creència popular, este varano no s'adapta be a la captivitat.[10]
La dispersió d'esta espècie ha provocat que el Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya l'haja inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[11][12]
Amenaces
Les principals amenaces són el comerç internacional de mascotes i la caça per la seua pell i carn. S'estima que s'exporten uns 100 000 eixemplars a l'any per al comerç de mascotes. Països com Sudan o Chad són els punts d'orige tradicionals del comerç de la pell d'este varano. Només en 1984 es varen comercialisar les pells de més d'un milló d'estos eixemplars.cita requerida
Publicacions en anglés
- Bennett, D. 2000. The density and abundance of juvenile Varanus exanthematicus (Sauria: Varanidae) in the coastal plain of Ghana. Amphibia-Reptilia 21(3): 301–306.
- Bennett, D, and R. Thakoordyal. 2003. The savannah monitor lizard: the truth about Varanus exanthematicus. Viper Press, Glossop. 2003: 1–83.
- 1993. The Savannah Monitor (Varanus exanthematicus) in Àfrica and in your home. The Iowa Herpetological Society June: 2-4 (Reprinted in International Reptile Breeders Association (IRBA), Monitor 1(2):1 0-12, 1994).
Referències
- ↑ Obst, Fritz Jurgen; Richter, Klaus & Udo, Jacob (1988). Completely Illustrated Atles of Reptils and Amphibians for the Terrarium, TFH Publications, p. 830. ISBN 0866229582.
- ↑ Oxford English Dictionary (1989). Oxford English Dictionary, Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Bosc, Louis. Lacerta exanthematica, Act. Soc. Hist. Nat. Paris 1, p. 25.
- ↑ «Varano de la sabana». Faunia.es. Archivat des de l'original, el 2012-10-29.
- ↑ Bennett, Daniel (2004). «Chapter 5.2: Varanus exanthematicus», Varanoid Lizards of the World, Indiana University Press, pp. 95–103. ISBN 0-253-34366-6.
- ↑ Bennett, Daniel(2000).«Preliminary data on the diet of juvenile Varanus exanthematicus in the coastal plain of Ghana».Herpetological Journal.10: 75–76.
- ↑ Cisse, M(1972).«L'alimentaire dones Varanides au Senegal».Bulletin L'Institute Fond. Afr. Noire..34: 503–515.
- ↑ Varanos Agrodesierto
- ↑ http://www.anapsid.org/svannah.html
- ↑ http://reptileapartment.com/savannah-monitor-misunderstood-lizard/
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.». Bolletí Oficial de l'Estat.
- ↑ «Prohibida la possessió i el comerç del porc vietnamita, la serp pitón i la tortuga de Florida»(digital), La Vanguardia(Barcelona), 29 de març de 2019. Consultat el 29 de març de 2019 (en castellà).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Varanus exanthematicus.
Wikispecies té un artícul sobre Varanus exanthematicus.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Varanus exanthematicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.