Varanus griseus

varano del desert (Varanus griseus)

El varano del desert (Varanus griseus) és una espècie de reptil escamoso de la família Varanidae que viu a lo llarc d'Àfrica del Nort i del Sur Àsia. Varanus griseus és un fardacho carnívor que s'alimenta d'una àmplia gama de vertebrats i invertebrats.

Subespècies

Tres subespècies de Varanus griseus han segut descrites:

• Varanus griseus griseus
• Varanus griseus caspius
• Varanus griseus koniecznyi

Descripció

Morfologia

Normalment mostren una varietat de coloració marró clar i groc a gris. Fan un promig d'al voltant d'un metro de llongitut aproximadament , pero poden alcançar una llongitut corporal total de casi dos metros. Estos fardachos també poden tindre franges horisontals, tant en la seua part posterior o coa junt en taques grogues en tota la seua esquena. Les seues críes són normalment de color taronja lluenta i tenen bandes distintives a través de la seua esquena que es poden perdre quan entren en l'edat adulta. El seu nas són recalats que es troben més cap a arrere en el seu morro (més prop dels ulls que el nas), i el seu tamany total del cos depén de l'oferta d'aliments disponibles, l'época de l'any, el clima ambiental i l'estat reproductiu . Els mascles són generalment més grans i més robusts que les femelles, pero les femelles tenen un aspecte més suau sobre ells. Estes diferències permeten als mascles distinguir a les femelles des de llunt sense una inspecció cuidadosa. Els varanos del desert adults també passen per periodos de muda en el que es desfan de la seua capa externa de pell en la finalitat d'ampliar el seu tamany total del cos. Este procés pot prendre varis mesos i passa aproximadament tres voltes a l'any. La seua pell s'adapta a l'entorn desértico en el que viuen, i són excelents nadadors i buceadores i s'han sabut que entren en l'aigua de tant en tant per a buscar menjar.

Subespècies

Varanus griseus griseus

La subespècie Varanus griseus griseus té de 5 a 8 estretes bandes grises en la part posterior, aixina com de 19-28 en la coa. La seua coa és més redonejada que les de les atres subespècies i el tamany final dels adults depén del hàbitat en que estan vivint. La seua coloració pot ser des de color gris simple (en ecosistemes desérticos) que brillantemente colorit (en àrees en abundant vegetació). El seu assut més comú consistix en sangrantanes i serps, pero pot expandir-se per a incloure aus que anidan en el sol i atres chicotets mamífers.

Varanus griseus koniecznyi

La subespècie Varanus griseus koniecznyi té 3-5 bandes en l'esquena, 13-19 bandes en la coa, una punta en la coa, 108-139 rencs de escates en la seua part mija, i un cap més ampli i més plana en comparació a les atres subespècies. Ells es troben principalment en Pakistan i Índia, i tenen el cos més chicotet de les tres subespècies. S'ha informat que és possible que no passen pel periodo normal d'hivernació durant l'hivern, pero seguixen sent inactius i no s'alimenten entre decembre i març. La seua dieta normal consistix principalment d'invertebrats, pero també pot ramificarse a atres sangrantanes i chicotets mamífers.

Estil de vida

Les espècies de Varanus griseus entren en hivernació des d'aproximadament setembre fins a abril. En abril hi ha un èxodo massiu per la seua hivernació, i es tornen més actius entre els mesos de maig a juliol. Durant la mitat del dia, principalment permaneixen en els seus caus i solament ixen a la superfície del desert per a buscar menjar. Els varanos requerixen aproximadament de tres a quatre periodos de hivernació complets (anys) en la finalitat d'alcançar el seu tamany complet (aproximadament 55-65 cm excloent la coa) i a lo manco tres periodos de hivernació ans que siguen sexualment madurs. La vida útil total del Varanus griseus en la naturalea no supera, aproximadament huit anys, tant en mascles com en femelles.

Importància de la temperatura corporal

Varanus griseus és una espècie de sanc freda els comportaments de la qual per lo tant depenen de la temperatura exterior. Molts varanos poden ser llents en clima fret i inclús poden desactivar-se si la temperatura disminuïx substancialment. Les seues senyals olfatives i nervis significativament més llent que llimiten severament el potencial de qualsevol fardacho per a capturar el seu presa o escapar d'un depredador. La temperatura corporal del Varanus griseus és directament proporcional a la seua velocitat de funcionament entre les temperatures de 21 i 37 graus Celsius. Entre eixes temperatures la velocitat de funcionament del varano del desert passa de poc més d'1 metro / segon a 21 graus a aproximadament 3 metros/segon a 37 graus. Més de 37 graus centígrats la seua velocitat de carrera no aumenta, i per baix de 21 graus estos són extremadament llents. Si ells estan sent perseguits per un depredador, mentres que la seua temperatura corporal és inferior a 21 graus, no van a fugir, pero en canvi, mantenen les seues posicions i apleguen a ser extremadament agressius. Quant més se'ls baixa la temperatura corporal, més agressius. Pel contrari, fàcilment es pot fugir de l'amenaça, si la temperatura del seu cos és lo suficientment alta com per a permetre moviments ràpits. La temperatura exterior realment juga un paper molt important en el seu comportament i les funcions corporals. Okafor

La temperatura corporal de Varanus griseus depén principalment de la temperatura ambiental (hora del dia, estació, etc.). Ya comença a calfar-se abans d'eixir del seu cau, guanyant calor per conducció; la seua temperatura puja ràpidament una volta que escomença a prendre el sol del matí i aplega al seu punt més alt en la calor del migdia. La temperatura específica del cos de Varanus griseus pot variar depenent de les temperatures miges del país en que viuen, pero la seua temperatura corporal màxima no sol superar els 38,5 graus Celsius, inclús quan pren el sol. Els varanos del desert mascles són generalment més actius i també tenen una major temperatura corporal promig que els seus contraparts femenines. La temperatura corporal dels fardachos durant la hivernació està entre 15 i 30,5 graus centígrats, pero en moltes zones la temperatura corporal promig durant l'hivernació és d'entorn 16-18 graus Celsius

Reproducció

La reproducció del varano del desert normalment es porta a terme entre els mesos de maig a juliol. La copulació ocorre en maig i juny i els fardachos normalment posen els seus ous en l'última part de juny i principis de juliol. Els ous es incuban a temperatures des de 29 fins a 31 graus Celsius i eclosionan despuix d'un promig de 120 dies. En nàixer, els bebés fardachos tenen una llongitut total d'uns 25 centímetros.

Alimentació i dieta

Com casi tots els membres del gènero Varanus el varano del desert és carnívor. Es alimentán principalment de rosegadors, peixos, pardals, amfibis, reptils i els seus ous, aixina com també d'insectes, aranyes, escorpiones, ciempiés i uns atres invertebrats, si l'oportunitat es presenta.

Verí

La possibilitat de verí en el gènero Varanus és àmpliament debatut. Abans es pensava que el verí era exclusiu de serps i Heloderma (fardachos venenosos). Es creïa que les seqüeles d'una mordedura Varanus es varen deure solament a bactèries orals, pero estudis recents han demostrat que hi ha més provabilitats de glàndules de verí en la boca de molts, si no tots de l'espècie. Varanus griseus encara que no ha segut provat específicament, pero les seues picadures han mostrat efectes secundaris consistents en les mordeduras venenoses d'atres fardachos d'este tipo. El verí es pot utilisar com un mecanisme de defensa per a defendre's de depredadors, per a ajudar a digerir els aliments, mantindre l'higiene oral, i possiblement per a ajudar en la captura i mort de la presa.

Conservació

Varanus griseus no es veu amenaçada en gran part de la seua hàbitat, encara que una gran part de la terra habitada prèviament per la subespècie Varanus griseus caspius s'ha convertit en terra de cultiu, lo que posa pressió sobre les espècies. Aproximadament 17.000 pells d'este fardacho es venen anualment. Mentres que el comerç de les pells internacionalment està prohibit per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES), en el nort d'Àfrica, Àsia central, i parts de l'Índia, l'espècie no està protegida de les lleis de caça i seguixen sent caçats en fins comercials.

Captiveri

Estos fardachos rara volta ho superen, com a molt, viuen solament pocs anys en captiveri. En ocasions, quan les seues necessitats vitals són ateses específicament, han segut documentats a viure per més de 17 anys, encara que mai apleguen a ser dòcils, i mai s'acostumen a ser manipulats. En captiveri, els seus entorns deuen reflectir les de molts animals que viuen en terra, aixina com el seu hàbitat natural del desert. Es requerixen temperatures més baixes per a hibernar durant l'hivern, junt en les temperatures més càlides durant els mesos d'estiu, i la seua dieta en captiveri deu ser similar a la dieta en la naturalea.

Distribució

Jordània, Turquia (Urfa) [Eiselt (1970), Böhme (1973)] Marroc, Argèlia, Tunis, Líbia, Egipte, Palestina, Israel, Síria, Líban, Iraq, Aràbia, Oman, Turkmenistan, Kazakhstan, Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguizistan, Sahara Occidental, Mauritània, Mali, Níger, Chad, Sudan, Afganistan, Iran (incloent Kavir desert), Pakistan, noroest d'Índia

Localitat tipo: Dardsha, la costa de la mar Caspio

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Varanus griseus.
• Wikispecies té un artícul sobre Varanus griseus.

• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}