Valle llongitudinal

Una vall llongitudinal és un tipo de vall allargat que es troba entre dos cadenes montanyoses casi paraleles en montanyes plegades geològicament jóvens, com els Alps, els Cárpatos, els Vages o les terres altes d'Àsia Central. A sovint estan ocupats i modelacions per un riera. El terme s'utilisa en freqüència quan una cordillera també presenta valls travesseres prominents, a on els rius travessen les cadenes montanyoses en els cridats passos d'aigua.

El Val de Travers (en Suïssa) és, a pesar del seu nom, una vall llongitudinal

Descripció

Molts valls llongitudinals seguixen la direcció dels estrats rocosos o d'importants falles geològiques. Estes es formen en conjunció en els moviments tectónicos durant l'orogénesis, els quals, a la seua volta, es deuen a processos de tectónica de plaques. Les falles són estructures que penetren profundament en la corfa terrestre inferior, les quals ya estan presents abans de la fase orogénica pròpiament dita i es reactiven posteriorment. La Falla Periadriática en els Alps és un bon eixemple d'això. En la formació de valls llongitudinals, no obstant, els cabalgamientos de mants de corriment també eixerciten un paper fonamental, si no el més important. Els mants de corriment presents en moltes cordilleres plegades jóvens són responsables, en gran mida, de la divisió morfològica d'una cadena montanyosa en cadenes paraleles. En tals casos, les valls llongitudinals generalment discorren a lo llarc de la denominada vora davantera del mant de corriment (el front de cabalgamiento) i s'orienten perpendicularment a la direcció de moviment dels mants tectónicos, que a la seua volta correspon a la direcció de moviment dels blocs continentals que colisionen.

Esta configuració dona com resultat un curs que seguix la direcció de les unitats geològiques. Est és un criteri important per a la definició d'una vall llongitudinal. En canvi, un vall travessera talla a través de la direcció de les unitats.

Els sistemes de valls particularment llargues, ocupats per varis rius que a voltes discorren en direccions opostes, es coneixen en alemà com Längstalfurchen («depressió llongitudinals»), a diferència dels habituals Längstäler. Els Alps orientals i atres cordilleres alpines presenten numeroses d'estes depressió, que s'estenen casi rectes a lo llarc de varis centenars de quilómetros i varen ser accentuades pels processos glaciarés durant el Pleistoceno.

Eixemples

• La vall del Eno-Salzach-Enns en els Alps, per a on discorren els rius Eno, Salzach i Enns (Àustria).
• La vall del Mura-Mürz en els Alps orientals, més al sur (Àustria).
• El lineamiento del Drava-Gailtal en els Alps orientals (Àustria, en una chicoteta porció en Eslovènia).
• El vall de Santa Clara en l'àrea de la Baïa de Sant Francisco, Califòrnia, situat entre la falla de Sant Andrés i la zona de la Falla Hayward.
• La vall llongitudinal de 200 a 300 quilómetros de llongitut en els monts Pónticos (Turquia).
• Les valls llongitudinals (també coneguts com Duns) dels cursos superiors del Indo i el Brahmaputra entre el Himalaya (Nepal, China), com Dehradun, Patli Dun, Kotli Dun, etc. S'ubiquen entre les cordilleres de Himachal i Siwalik del Himalaya.

• La llínea que unix les valls de l'Alt Ródano i del Rin anterior –encara que separats pels passos de Furka i Oberalp– també pot vore's com una depressió llongitudinal.