Vall dels Alhorines
La Vall dels Alhorines (en valencià Vall dels Alforins) és una zona de producció cerealista[1]i vitivinícola situat en la confluència dels térmens municipals de Caudet (Albacete), Villena (Alacant) i Font la Higuera, Fontanares i Mogente en la província de Valéncia (Espanya).
El nom ve del àrap Al-hurī (alfolí, graner),[2] ya que en temps d'Al-Ándalus va ser graner estatal, dependent de Ŝateba (Xàtiva), dins del iqlim de Medina Bilyāna (Villena).[3]
Història
[editar | editar còdic]Conflicte dels Alhorines
[editar | editar còdic]La part occidental d'esta vall, coneguda com els Alhorines de Ponent, és la protagonista d'un dels contenciosos més llarcs de tota l'història, puix des de la seua reconquista per part de les tropes aragoneses de Jaime I el Conquistador han estat disputats entre Ontinyent i Villena, tornant-se en un conflicte de térmens entre Caudet i Villena.[4]
Despuix de les primeres disputes, a Ontinyent hauria acabat pertanyent la part més oriental dels Alhorines, que actualment forma part del municipi de Fontanares. La reclamació de Caudet es basa en la seua pretensió de servir-li d'unió en el seu antic Regne de Valéncia i pel seu aprofitament agrícola i ganader. Tradicionalment s'ha pretés justificar per la tradició religiosa de que la Verge de Gràcia (patrona de la vila) es va aparéixer a un pastor en dit vall, en terme de Caudet.
conquista cristiana
[editar | editar còdic]Segons el tractat de Cazola (1179) entre els regnes de Castella i Aragó, Caudet formava part de la zona d'expansió de la Corona de Castella. No obstant, incomplint el tractat firmat, les tropes del comendador d'Alcanyís varen prendre Villena i en dita conquista es anexionarían les viles i alqueries depenents del vell Iqlim de Villena (com Bogarra, Saix i Caudet) per a Jaime I d'Aragó en l'any 1240.
Als pocs mesos, en virtut del Tractat d'Almizra (1244), estes localitats varen passar al regne castellà, pertanyent els Alhorines de Villena a Castella. A partir de l'any 1304, i despuix d'una série de vendes entre nobles, la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, Caudet va passar a formar part del Regne de Valéncia, situació en la que perduraria durant més de 400 anys, mentres que Villena, com señorío del poderós infant Don Juan Manuel, aniria adquirint una major independència convertint-se el Señorío de Villena en territori fronteriç entre Castella i Aragó, alternant el vassallage segons conveniència polítiques de l'infant. Inclús Don Juan Manuel va aplegar a proclamar-se Príncip de Villena pel rei Alfonso d'Aragó.
La primera referència que es té del conflicte és de 1321, quan els villeneros es queixen a Jaime II de l'enfrontament en els veïns d'Ontinyent per la Vall dels Alhorines. Els d'Ontinyent reclamaven per a sí bona part de la vall per haver fet us dels seus cultius. Esta part reclamada aniria des de la loma de les Albarizas recorrent la vall fins a l'antiga torre Burriharón i l'Alt de la Zafra, partint la vall per la mitat, més o menys, i deixant una part (la més gran) per a Villena i l'atra per a Ontinyent. Entre 1358 i 1376, durant la Guerra dels Dos Pedros, el terme de Caudet és separat de Villena, sent finalment entregat Caudet al Regne de Valéncia.
En 1422 el senyor de Caudet, vassall de Castella, es vea ofegat pels deutes i el 28 de novembre la Corona d'Aragó compraria la vila i el castell per 41.200 sòus. Aixina Alfonso V d'Aragó i el seu germà Juan de Navarra varen conseguir establir un exclavament aragonés en plenes terres del Señorío de Villena. Posteriorment afiançarien esta condició en vendre Caudet a la vila d'Ontinyent.
Villena era ara partix de Castella, i tenia per a sí en el seu terme, des de la reconquista, la vall dels Alhorines, per lo que Caudet, ara en el Regne de Valéncia, estava separada de les terres d'Ontinyent a les que pertanyia ara. És per açò que varen començar a reclamar, en el respal d'Ontinyent, Xàtiva i tot el regne de Valéncia, les terres dels Alhorines villenenses i d'esta manera tindre unió física en Valéncia.
En 1425 el rei Alfonso V d'Aragó es va agregar la vila de Caudet al Patrimoni Real, en perpètua prohibició d'enajenarla, pero es va mantindre la pretensió de comprar part dels Alhorines a Villena, per a unir geogràficament eixa ínsula que suponia Caudet en la Corona d'Aragó.
Pretensió de compra per Caudet
[editar | editar còdic]En alvançar el sigle XIV Caudet va entrar com a Vila Real en vot en Corts en el Regne de Valéncia i en Villena es va ser gestant el Marquesado homònim. El Virrey de Valéncia va entregar en 1355 els suficients diners a Caudet com per a que comprara la part occidental de la vall dels Alhorines, per a que aixina Caudet llimitara en Ontinyent, població del Regne de Valéncia, ya que Caudet es trobava rodejada completament per possessions castellanes. Esta unió, no obstant, dificultava les comunicacions de Villena en el restant de Castella, per lo que Villena mai va acceptar esta situació, negant-se a vendre part alguna dels Alhorines. Mentrestant, els valencians seguien pretenent unir Caudet en Ontinyent.
Solució administrativa
[editar | editar còdic]Durant la Guerra de Successió Espanyola, a principis del sigle XVIII, Caudet va recolzar, de la mateixa manera que el restant de la Corona d'Aragó, a l'Archiduc Carlos d'Àustria mentres que Villena va recolzar, de la mateixa manera que Castella, a Felipe de Borbón. Despuix de la victòria borbònica de la lluita, Felipe V castiga a Caudet reduint la vila a lloc de Villena, perdent l'independència i incloent-se en el terme de Villena (de 1707 a 1736) dins de Castella, mantenint Villena els Alhorines.
En 1736, Caudet, a través del sacerdot Luis Gòlf, recupera la seua independència, pero pansa a formar part del Regne de Múrcia. Aixina que, la vall continua baix jurisdicció de Villena. No obstant, des de que esta vila recupera la seua independència ha seguit reclamant l'adquisició dels Alhorines (un recurs interpost és molt anterior), pese a no pertànyer ya a Valéncia, continuant aixina, en estat latent, una llarga disputa entre les dos localitats.
En 1836 Villena va quedar adscrita a la província d'Alacant i Caudet a la d'Albacete, quedant els Alhorines finalment en la Comunitat Valenciana, dins del terme municipal de Villena, resolent-se aixina un dels pleits més antics de l'història peninsular. Fins fa poc temps, Caudet ha seguit reclamant es dret a la propietat sobre la vall dels Alhorines, pero és ignorat tant pel Govern valencià com pel castellà-manchec.[5]
Els Alhorines d'Ontinyent
[editar | editar còdic]Mentrestant, el restant de la vall dels Alhorines, conegut com els Alhorines d'Ontinyent, es varen donar assentaments prerromanos[6] que varen perdurar fins a l'época romana en núcleus d'habitació i necròpolis per les bones condicions econòmiques de la zona. En el lloc d'estos assentaments es varen trobar posteriorment cinturons tartésicos. En esta part de la vall es va mantindre en les mans d'esta vila, encara que baix incursions periòdiques de tropes castellanes i d'antics terratinents villeneros. No va ser fins al 5 d'agost de 1927 quan les quatre partides dels Alhorines d'Ontinyent es varen segregar del cap municipal creant aixina un nou municipi, Fontanares, el nom oficial del qual des de 1992 és Fontanars dels Alforins.
Geografia
[editar | editar còdic]Paisage agrícola
[editar | editar còdic]La configuració de la vall agrícola dels Alhorines té un gran interés ecològic i paisagístic. La propietat està distribuïda en parceles de menut tamany en les que s'alternen cultius de cereal, vinya i frutals separats per bardices. A lo llarc de tota la vall l'existència d'arenals interiors colonisats pel pi piñonero junt als cultius genera un hàbitat apropiat per a un gran número d'espècies de fauna, sobretot menudes rapaces.
Lloc d'Importància Comunitària i Reserves de fauna selvada
[editar | editar còdic]La zona va ser declarada Lloc d'Importància Comunitària en 2007 i forma part de la Ret Natura 2000.[7]
Entre 2010 i 2014, la construcció d'una planta termosolar en el llímit de la zona protegida, junt a l'establiment penitenciari de Villena i l'autovia A-31 (Madrit-Alacant), va supondre la declaració de dos reserves de fauna selvada com a figura de protecció per a espècies amenaçades.
Reserves de fauna selvada
[editar | editar còdic]La primera d'elles, declarada en 2011, comprén 12,75 hectàrees, a les que es varen sumar 6,69 hectàrees en 2014. La Generalitat Valenciana va declarar una reserva de fauna selvada que ocupa 6,69 hectàrees en el terme municipal de Villena i que acull espècies amenaçades. Estes se sumen a les 12,75 hectàrees de la reserva de fauna selvada que varen obtindre està declaració en 2011.[8]
Per mig de la declaració de reserva es vol garantisar la supervivència d'un dels escassos ecosistemes esteparios de la Comunitat Valenciana a on conviuen el cernícalo primilla (Falco nauman), l'aguileta cenizo (Circus pygargus) i el sisón comú (Tetrax tetrax). Per mig de la prohibició de l'us de pesticidas i atres productes químics perjudicials per a les aus esteparias; les captures sense autorisació o causar molèsties a qualsevol eixemplar de la citada fauna; les llimitacions en els usos del sol i en el cultiu de cereal; el vet a la circulació de vehículs de motor aliens a les finques de la reserva; i la prohibició per a l'instalació d'entancats o atres estructures s'ha conformat un cos de mides de protecció en tota la zona.
Fauna
[editar | editar còdic]La fauna que habita esta zona està formada per menuts herbívors, algun carnívor com el rabosot, junt a aus i reptils.
Entre les espècies d'aus en major població està la calandria comuna i la collalba negra i en poblacions menors l'esmerejón, l'alcaraván comú, l'àguila real i el falcó pelegrí.
Este parage dels Alhorines és el principal núcleu de la Comunitat Valenciana per a la reproducció del cernícalo primilla, puix en 1997 la Consellería de Mig ambient lo reintrodujo, en estar pràcticament extinguit per l'acció de l'home.
En l'actualitat nidifican en la vall dels Alhorines 18 espècies d'aus, incloent rapaces com l'aguileta cenizo, la culebrera europea, l'àguila real, l'aguililla calçada, el falcó pelegrí i el muçol real.
En la Serra del Morrón habiten el javalí, el teixó, el gat montés i l'àguila. En estiu abunden torcaces, jilgueros, pardillos, verderones i pinzones, aixina com espècies de caça com la perdiu, el conill o la llebre, pero la més apreciada, per estar protegida, és el cernícalo primilla.[9]
Es troba documentada l'existència de ganado vacú, cavallar i asnal, pero no el de cerda. Sobre la fauna, destaca que la caça va ser uns dels principals aprofitament d'esta vall.[10]
Flora
[editar | editar còdic]En les zones serranes es distinguix entre els alvertents de solà i umbría. El creiximent de la vegetació depén del grau d'exposició al sol, els vents dominants en la zona i la pluja. En la umbría predominen els boscs de pins piñoneros en els plans i ales del mont i alguna carrasca en els caixers de les rambles i barrancs. La vegetació pròpia de la umbría està acompanyada per plantes aromàtiques: romer, tomello i espliego, ademés d'arbustos propis del paisage mediterràneu: sabina, ginebrera i coscoja. En el solà predomina el pi carrasco, i arbustos com la coscoja, aliaga, sabina i esparto, junt a plantes aromàtiques.
Segons la ret Natura, són endèmiques les espècies d'Herniaria fruticosa, Centaurea antennata, Teucrium carolipaui subespecie carolipa, Biscutella dufourii, Sideritis chamaedryfolia, Linaria depauperata subsp. hegelmai i la Thymus piperella.
SolErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
[editar | editar còdic]Seguint la classificació de Matarredona, en esta vall es distinguixen tres tipos de sols tenint en conte l'aptitut d'estos:
- Sols d'aprofitament forestal: aquells terrenys de molt baixa capacitat agrícola, situats en les principals estribaciones montanyoses de la vall, en una alta pendent, que en sistemes tecnològics poc alvançats seria difícil cultivar.
- Sols d'aprofitament forestal i pastures: estan ubicats en els glacis de les estribaciones montanyoses mencionades anteriorment, aixina com ocupant les elevació de tipo mig situades en el centre del Valle. Es corresponen en aquelles zones que varen estar cobertes de vegetació més o menys arbòrea i arbustiva en una pendent més baixa que l'anterior categoria, àrees ideals per a la recolecció i pastura dels ganados.
- Sols d'aprofitament agrícola: es tracta dels que presenten millors condicions per a la seua explotació agrícola, per situar-se en zones de fondo de vall en escassa pendent, i en unes adequades condicions topogràfiques.
Economia
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història ha existit una important activitat vitivinícola en la vall, en els térmens de Fontanars dels Alforins, La Font de la Figuera, Mogente i en La Zafra, part del terme municipal de Villena. Fins a la guerra civil hi havia unes 80 cellers de vi, i cada finca familiar produïa el seu propi vi. Poc despuix es varen crear vàries cooperatives i alguns cellers varen desaparéixer.[11] En 2009 els bodegueros de la vall varen crear Terres dels Alforins, una associació sense ànim de lucre, [12] en la denominació d'orige de Valéncia, i que conta en 12 cellers.[11] Entre elles estanː Daniel Belda,[13] Els Flares,[14] Heretat de Taverners,[15] Celler del Roure de Pablo Calatayut, Rafael Cambra,[14] Arráez,[16] Els Pins; Casa Turús,[17] concebuda entorn al proyecte Orige de Manuel García Portillo, Ènguera, i Vinya Alforí.[18]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ biodiversidadvirtual. org biodiversidadvirtual. org/habitats/Valle-de-els-alhorines-img7977. html «Vall dels alhorines». Consultat el 7 de febrer de 2019.
- ↑ Epalza Ferrer, M. (1991). ua. es/dspace/bitstream/10045/58946/3/1991_Epalza_Congreso-Ciudad-Islamica. pdf Espais i les seues funcions en la ciutat àrap. In Simpòsium internacional sobre la ciutat islàmica: ponències i comunicacions (pp. 9-30). Institució" Fernando el Catòlic".
- ↑ SOLER GARCÍA, José María (2006). Fundació Municipal José María Soler, ed. archive. org/web/20110929043443/http://descargas. cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_050. pdf «Història de Villena: des de la Prehistòria fins al sigle xviii» (pdf). Villena: Digitalisat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. p. 42.
- ↑ Soler García, J. M. (1976). scribd. com/document/283686914/Aportacion-al-estudio-del-Pleito-de-els-Alhorines-Version-J-M-Soler Aportació a l'estudi del pleit dels Alhorines. In Primer Congrés d'Història del País Valencià: celebrat en Valéncia del 14 al 18 d'abril de 1971 (pp. 11-46). Universitat de Valéncia= Universitat de Valéncia.
- ↑ «sensagent. com/VALLE%20DE%20LOS%20ALHORINES/es-es/ VALLE DELS ALHORINES : definició de VALLE DELS ALHORINES i sinònims de VALLE DELS ALHORINES (espanyol)». diccionari. sensagent. com. Consultat el 2023-10-04.
- ↑ Dianlet.
- ↑ eea. europa. eu/Natura2000/SDF. aspx? site=ES5213054 Ret Natura 2000
- ↑ Protecció per a les aus. La Consellería de Mig ambient declara en Villena una reserva de fauna en la zona dels Alhorines. diarioinformacion. com/elda/2014/02/17/alhorines-paraiso-aves/1470036. html Diari Informació, Elda (17 de febrer, 2014)
- ↑ turismovillena. com/eniusimg/ayunta/enius2/2009/06/adjuntos_fichero_21410_462acb009c54a6f9. pdf%5D%5D%20Rutas%20naturals.%20Villena. La Zafra i la Serra del Morrón. Rutes de Villena.
- ↑ Dianlet.
- ↑ 11,0 11,1 «com/elviajero/2017/11/17/actualidad/1510939421_741091. html ». Consultat el 2023-10-25 (en és).
- ↑ «fontanarsdelsalforins. es/turisme/index. php/terres-dels-alforins/ Terres dels Alforins | Turisme Fontanars dels Alforins» (en és-és). Consultat el 2023-10-25.
- ↑ «levante-emv. com/urban/2021/10/01/daniel-belda-90-anos-creatividad-57868919. html Daniel Belda, 90 anys de creativitat al servici del vi» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-25.
- ↑ 14,0 14,1 «com/gastronomia/beber/2023-09-30/seis-vinos-con-monastrell-el-patito-feo-de-la-vina-se-convierte-en-estrella. html Sis vins en monastrell: el patito lleig de la vinya es convertix en estrela» (en és). El País. Consultat el 2023-10-25.
- ↑ «fontanarsdelsalforins. es/turisme/index. php/bodegas-locals/heretat-de-taverners-2/ Heretat de Taverners | Turisme Fontanars dels Alforins» (en és-és). Consultat el 2023-10-25.
- ↑ «levante-emv. com/ocio/vinos/2023/05/19/bodegas-arraez-vinos-beberse-vida-87601966. html Cellers Arráez: Vins per a beure's la vida» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-25.
- ↑ «carteleraturia. com/casa-turus-2020-tinto-criado-monastrell-145o/ CASA TURUS 2020 Tinto criat Monastrell 14,5º – Cartellera Turia» (en és). Consultat el 2023-10-25.
- ↑ «levante-emv. com/ocio/vinos/2022/06/08/200-anos-creado-vinos-personalidad-67057547. html 200 anys creat vins en personalitat pròpia» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-25.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vall dels Alhorines.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valle de los Alhorines» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.