Valentinita
La valentinita és un mineral òxit de composició Sb2O3. Va ser descobert en 1845 en una mina d'Allemond en la regió d'Alvèrnia-Ródano-Alps (França),[1] sent nomenat aixina en honor del alquimista alemà Basilius Valentinus, que va descobrir les propietats del antimoni. Sinònims poc usats per a este mineral són antimoni blanc, antimonofilita i exitelita.[2]
Propietats
La valentinita és un mineral transparent, incoloro o de color blanc, gris clar o groc clar. En llum transmesa és també incoloro.[3] Presenta lluentor adamantino o perlado. És trencadiç i bla (durea entre 2,5 i 3 en l'escala de Mohs) en una densitat de 5,76 g/cm³. És soluble en àcit clorhídric.[4]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal.[5] És dimorfo en la senarmontita, d'igual fòrmula química pero que cristalisa en el sistema cúbic. Ademés d'antimoni (el contingut del qual és del 84%), sol dur com a impurea arsènic.[2]
Morfologia i formació
La valentinita forma cristals prismàtics a lo llarc de [001], menys freqüentment a lo llarc de [100], aplanados en {010}; el seu tamany pot alcançar els 2 cm. En atres ocasions constituïx agregats en forma de palmito o estrelats. Pot també tindre hàbit laminar, columnar, granular o massiu.
Es forma com a producte de l'alteració de varis minerals de l'antimoni en la zona d'oxidació de jaciments d'antimoni hidrotermals. Sol trobar-se associat a atres minerals com estibina, antimoni natiu, estibiconita, cervantita, quermesita o tetraedrita.[3] Pot ser extret en les mines com mena d'este important metal.
Referències
- ↑ (1845).«Zweite Klasse: Geogenide. II. Ordnung. Baryte VIII. Antimonbaryt. Valentinit.».Handbuch der Bestimmenden Mineralogie.Bei Braumüller and Seidel (Wien).: 499-506.Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Valentinite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 Valentinite (Handbook of Mineralogy)
- ↑ Valentinite (Minerlienatlas)
- ↑ Valentinite mineral data (Webmineral)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valentinita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.