Estibiconita
L'estibiconita és un mineral de la classe dels minerals òxits, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la estibiconita”. Va ser descoberta en 1862 en una mina de les montanyes Fichtelgebirge, en l'estat de Baviera (Alemània),[1] sent nomenada aixina del grec: stibi -antimoni- i konis -pols-, en alusió a la seua composició i aspecte. Sinònims poc usats són: arsenostibita, hidroromeíta, estibianita, estibilita, estibiolita o volgerita.
Característiques químiques
És un òxit hidroxilado d'antimoni. El grup de la estibiconita en que s'enquadra són minerals òxits del sistema cristalí cúbic.
Ha segut durant molt temps considerat un mineral, pero estudis recents fan pensar que potser és una varietat.[2]
Formació i jaciments
És un mineral de formació secundària que apareix en jaciments de minerals de l'antimoni d'alteració hidrotermal, a on reemplaça a la primària estibina alterant-la i oxidándola, també a atres minerals de l'antimoni.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cervantita, valentinita, quermesita, antimoni o estibina.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estibiconita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.