Anar al contingut

Vaiú-purana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Vaiú-purana és un dels 18 puranas (texts religiosos hinduistes) principals. Supostament va ser parlat pel deu Vaiú (el deu del vent), i conté prop de 24 000 slokas.

  • vāyupurāṇa, en escritura devanagari del sánscrito.
  • वायुपुराण, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteració sánscrita).
  • pronunciació: /vaaiú puraana/.
  • etimologia: vāiú: ‘vent’ i ‘deu del vent’, sent vā: ‘que va’ i ‘vent’; esta paraula és cognada del grec αημι /aimi/, del gòtic waian i winds, de l'anglés wind, del llatí ventus i de l'espanyol «vent».

És un shaiva purana (un dels sis puranas principals que alaben a Shivá com a deu suprem).

Datació

Bana Bhatta (VII) es referix a esta obra en el Kadambari i en el Jarsha-charita. En este últim diu que va llegir este Purana en el seu poble natal.[1]

El destacat erudit persa Alberuni (973-1048), descriu díhuit Puranas en les seues obres, i diu que el Vaiú-purana és considerada com a escritura sagrada en l'Índia, inclús des d'abans del 600.[2]

No obstant el text podria haver segut escrit en el sigle III a. C., ya que inclou «profecies» prou exactes de tots els reis des del rei Parikshit (net de Áryuna) pero que alcancen solament fins al començ del periodo Gupta (sigle III d. C.).

Segons el llibre Indian wisdom, de sir M. Monier-Williams,[3] casi tots els demés Puranas poden haver segut escrits posteriorment a est.

Les completes descripcions de la regió del riu Narmadá podria indicar que el text deu haver segut escrit en la zona del regne Malava (la regió occidental de l'estat de Madhya Pradesh, en el centre de l'Índia).

Contingut

El text existent es dividix en quatre padas (parts):

  1. Prakríia pada (capítuls 1-6).
  2. Anushanga pada (capítuls 7-64).
  3. Upodghata pada (capítul 65-99) i
  4. Upasamhara pada (capítuls 100 a 112).

El Gaia majatmia és un text que elogia el tirtha (lloc de pelegrinage) de Gaia (en l'estat de Magadha). Es pot trobar en alguns manuscrits d'este Purana (apareix com els capítuls 105 a 112 d'esta quarta part) encara que també li'l troba com un treball independent.[1]

El Vaiú-purana es referix als següents temes:

  • creació i re-creació de l'univers;
  • la medició del kala (temps);
  • l'orige d'Agní, Varuna i una série de deus;
  • orige i descendència d'Atri, Bhrigu, Anguiras i alguns atres sabio, daitias, rakshasas, gandharvas i pitris;
  • orige dels animals, pardals, arbres i enredaderas;
  • genealogia dels reis antics descendents de Vaivasvata Manu i Ila;
  • llista de reis de kali iugá, que termina en el començ de l'Imperi gupta (fins del sigle III d. C., un periodo molt prolífic en escrits sagrats, com el Majábharata);
  • geografia detallada de la Terra dividida en sèt dwipas (continents concèntrics) i subdivisió dels varshas (països);
  • contes dels habitants dels dwipas
  • noms i descripció dels sèt patalas (planetes infiernales);
  • manu-antaras (‘intervals [eones o eres] de cada deu Manu’);
  • descripció dels quatre iugás;
  • descripció mitològica del sistema solar;
  • els moviments dels cossos celests;
  • capítuls sobre música;
  • enumeració de varis shakhas (escoles de recitació) dels Vedas;
  • el pashupata yoga;
  • drets de les persones pertanyen a diferents castes;
  • ritos funeraris.[1]
  • l'adoració del deu Shivá;[4]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 R. C. Hazra (1962): «The Puranas», en S. Radhakrishnan (ed.): The cultural heritage of Índia, vol. II, págs. 253-255. Calcuta (Índia): The Ramakrishna Mission Institute of Culture, ISBN 81-85843-03-1.
  2. ↑ «Indian Empire
  3. ↑ Citat en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  4. ↑ Segons el Sanskrit-English Dictionary de Monier-Williams.

Bibliografia

  • Mani, Vettam: Puranic encyclopedia. Nova Delhi: Motilal Banarsidass, primera edició en anglés, 1975.


Referències