VVER
1 - barres de control
2 - coberta del reactor
3 - chassis del reactor
4 - canonades d'entrada i eixida
5 - núcleu del reactor
6 - zona activa del reactor
7 - barres de combustible.
Les sigles VVER o WWER fan referència a un reactor nuclear d'aigua presurizada (PWR per les seues sigles en anglés) desenrollats en l'antiga Unió Soviètica i l'actual Rússia. VVER és la transcripció de l'acrònim rus ВВЭР (Водо-водяной энергетический реактор, Reactor Energètic d'Aigua-Aigua). Dit nom es deriva del fet de que l'aigua funciona tant com refrigerante com moderador de neutrons.
Els VVER han segut dissenyats pel Institut Kurchátov i l'OKB Gidopress mentres que la construcció corre a càrrec d'Izhorsky Zavod i Аtomenergoproekt. De la seua exportació s'encarrega Atomstroyexport.
Els VVER tenen un coeficient de buit negatiu que convertix al reactor en intrínsecament segur: en el cas de perdre refrigerante l'efecte moderador també disminuïx, la qual cosa produïx una disminució de potència que compensa la pèrdua de refrigerante.
El combustible, òxit d'urani (O2O), està llaugerament enriquit (al voltant del 2,4 - 4,4% d'U-235), compactar en pastilles i ensamblado en les barres de combustible. Estes barres de combustible se sumergixen totalment en aigua la qual es manté baix elevada pressió de modo que no puga hervir. Tot el reactor està ensamblado en una armassó a pressió d'acer massiç.
Existixen VVER en funcionament o construcció en Armènia, Bulgària, China, Eslovàquia, Finlàndia, Hongria, Índia, Iran, la República Checa, Rússia i Ucrània.
Les armada soviètica i russa varen adaptar reactors PWR per als seus submarís i barcos de superfície, si ben no reben de nom "VVER".
Aspectes generals
[editar | editar còdic]Control de la reacció
[editar | editar còdic]L'intensitat de la reacció nuclear està controlada per barres de control que poden ser introduïdes en el reactor des de la part superior. Estes barres estan fetes d'un material que absorbix els neutrons i, en introduir-se, obstaculisen la reacció en cadena. En cas d'emergència s'activa el SCRAM per a que estes barres de control s'inserten totalment en el núcleu, detenint aixina la reacció.
Refrigeració
[editar | editar còdic]
1. Edifici del reactor
2. Torre de refrigeració
3. Reactor
4. Barres de control
5. Presionador
6. Generador de vapor
7. Combustible
8. Turbina
9. Generador
10. Transformador
11. Condensador
12. Vapor d'aigua (roig)
13. Aigua calenta (blava obscur)
14. Aire
15. Aire (humit)
16. Riu, llac o mar
17. Circuit de refrigeració
18. Circuit primari
19. Circuit secundari
20. Columnes d'aigua condensada
Els VVERs consten de tres circuits de refrigeració: primari, secundari i terciario. Per seguritat, els components són redundantes.
- Circuit de refredat primari: Com s'ha indicat l'aigua en este circuit es manté a pressió elevada per a evitar que hervir. Degut a que esta aigua es torna radiactiva no deu entrar en contacte en l'exterior. En este circuit es poden distinguir quatre mòduls diferents:
- Reactor: l'aigua fluïx a través de les fongues de les barres de combustible, retirant la calor produïda per la reacció nuclear en cadena.
- Presionador: regula la pressió de l'aigua per mig de calfament elèctric i vàlvules de porga.
- Generador de vapor (o bescanviador de calor): a través d'ell, pero sense aplegar a tocar-se, l'aigua del circuit primari entra en contacte en la del circuit secundari, fent que hervir.
- bomba: assegura l'adequada circulació d'aigua a través del circuit.
- Circuit de refredat secundari i obtenció d'electricitat: Consta d'aigua no radiactiva i és tancat.
- Generador de vapor (o bescanviador de calor): l'aigua es du a l'ebullició en la calor que es retira del circuit primari. Abans de l'eixida l'aigua restant és separada del vapor, de tal forma que este siga sec.
- Turbina: el vapor expandit mou la turbina, la qual està conectada al generador elèctric. La turbina està dividida en dos parts: d'alta i de baixa pressió. Per a evitar la condensació (les gotetes d'aigua a alta velocitat estropejarien les pala de la turbina) el vapor es recalienta entre les seccions. Per a incrementar l'eficiència del procés, el vapor de la turbina és conduït recalentado abans del desaireador i del generador de vapor.
- Condensador: el vapor és gelat per mig d'aporte d'aigua freda de l'exterior, condensándose per a tornar-ho a l'estat líquit.
- Desaireador: retira els gasos del refrigerante.
- Bomba: les bombes de circulació estan mogudes per mig de chicotetes turbines de vapor, dependents de les mateixes.
- Circuit de refredat terciario: Es tracta d'un circuit obert a l'exterior, del com es pren aigua per a refrigerar el circuit secundari. L'aigua d'este circuit prové d'un reservorio (llac, riu, embassament o mar).
- Condensador: la seua funció és fer que el vapor del circuit secundari es gele i transforme en aigua líquida.
- Bomba: una série de bombes d'aigua asseguren el fluix del líquit.
- Torres de refrigeració: per a evitar que l'aigua torne massa calenta al mig natural li la deixa gelar en les torres de refrigeració, que emeten característics penachos de vapor. Cada reactor VVER té dos torres de refrigeració, com és habitual en els dissenys russos.
Seguritat
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que els reactors de disseny occidental, els VVER seguixen l'estratègia de defensa en profunditat per a evitar l'escape de material radioactivo. Per a això estan dotats de diverses barreres de seguritat:
- Pastilles de combustible: tant el combustible nuclear com els residus radiactius generats estan retinguts dins de l'estructura cristalina de les pastilles de combustible.
- Barres de combustible: les pastilles estan colocades en tubos de zircaloy, resistents a la calor i a l'alta pressió.
- Armassó del reactor: tanca herméticamente el conjunt de combustible.
- Mur de contenció: construcció de formigó que envol per complet el reactor i el primer circuit. No obstant es considera que en els models antics est no és suficientment resistent com per a resistir una gran explosió interna o defendre al reactor d'atacs exteriors com poguera supondre el que un avió s'estrelara sobre ell.
Se sol comentar que els reactors russos són més insegurs que els occidentals, no obstant més que d'inferior calitat es tracta més be de que obedixen a criteris diferents. A pesar d'això la cultura de seguritat va ser molt inferior fins al accident de Chernobyl. Els VVER més moderns complixen en els mateixos requisits de seguritat que els occidentals de hui en dia.
Diferencies respecte els RBMK
[editar | editar còdic]L'accident de Chernóbyl va produir sérios dubtes sobre la seguritat dels RBMK, per lo que Rússia va abandonar la seua construcció i es va centrar casi en exclusiva en els VVER, considerat un model més segur principalment per dos motius:
- Els VVER conten en un edifici de contenció (els RBMK no). El principal motiu d'açò és per la gran altura de la vasija dels mateixos (70 metros), açò feya molt costós fer un edifici de contenció en condicions.
- Els VVER tenen un coeficient de buit negatiu mentres que en els RBMK succeïx lo contrari (això convertix als RBMK en inestables).
Vore també
[editar | editar còdic]- Atres models de reactors russos:
- BN — série de reactors reproductors
- Central nuclear flotant russa
- RBMK — model de la central nuclear de Chernobyl
- Atres models de PWR actualment en construcció:
- EPR (European Pressurized Reactor) — model construït per la francesa Areva i l'alemana Siemens
- AP1000 (Advanced Passive reactor 1000 — model construït per la nortamericana Westinghouse
- APWR (Advanced PWR) — model construït per la japonesa Mitsubishi
- APR-1400 (Advanced Power Reactor) — model construït per Corea del Sur
- CPR-1000 — model construït per China
- Seguritat nuclear passiva
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «VVER» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.