Central nuclear flotant russa
Les centrals nuclears flotants russes (en rus: плавучая атомная теплоэлектростанция малой мощности, АТЭС ММ [transliterado: plavuchaya atomnaya teploelectrostantsya maloy moshchnosti, ATES MM]) són bucs dissenyats específicament per a produir energia elèctrica d'orige nuclear. Els barcos, dissenyats per la Corporació Estatal d'Energia Nuclear Rosatom, contenen dos reactors KLT-40S, modificació dels KLT-40 que ya s'usen actualment per a proporcionar energia al carguero Sevmorput i els rompehielos Tajmyr i Vaigach.[1]
La seua finalitat és abastir d'energia a zones remotes de Siberia, que estan aïllades de la ret principal russa i patixen freqüents problemes de suministrament elèctric.[2]
Les centrals són construïdes de forma centralisada i remolcades despuix als seus emplaçaments definitius. Per este motiu -ademés del seu chicotet tamany- es pretén que la seua construcció es realise en série.[3][4][5][6][7][8]
El 14 de setembre de 2019, la primera central nuclear flotant, Akademik Lomonosov, va arribar al seu destí permanent en la regió de Chukotka.[9] Esta central va començar les seues operacions el 19 de decembre de 2019.[10]
Antecedents
[editar | editar còdic][[Archiu:|thumb|200px|El MH-1A Sturgis, primera central nuclear flotant del món.]] No es tracta del primer proyecte de generació d'electricitat per mig d'una central nuclear flotant. En 1961 l'Armada dels Estats Units va iniciar un programa per a reacondicionar un vell carguero (un Liberty Ship de l'II Guerra Mundial) en un reactor nuclear. El buc, cridat MH-1A Sturgis, era capaç de generar 45 MW elèctrics i va suministrar electricitat al Canal de Panamà entre 1968 i 1973, permetent, durant la guerra de Vietnam, aumentar el número de barcos que creuaven el canal. El fi de la guerra i els elevats costs d'operació varen posar fi al proyecte.
Un primer intent de construir plantes flotants per a us civil ho va portar a terme una empresa anomenada Offshore Power Systems (creada entre la Public Service Electric and Gas Company, la Westinghouse Electric Corporation i la Tenneco). Es va ordenar la construcció de 4 centrals i es va aplegar a pagar per elles 254 millons de dólars. Les dos primeres s'anaven a instalar prop d'Atlantic City. No obstant el proyecte va resultar sériament afectat per la crisis del petròleu del 73 i va terminar cancelant-se en 1978.[11]
Característiques de les centrals
[editar | editar còdic]Equipades en KLT-40S
[editar | editar còdic]Els KLT-40 són dissenyats i construïts per l'OKBM (Oficina de Dissenys Especials d'Ingenieria Mecànica). Es tracta de reactors del tipo PWR (Pressure Water Reactor, Reactor d'Aigua a Pressió). El reactor es refrigera per circulació forçada, si be s'ha dissenyat para, en cas d'emergència, poder resistir solament en refrigeració per convecció.[12] Al contrari que els RBMK —com el que va causar l'accident de Chernóbil— es considera que est un reactor «inherentemente segur» ya que té un coeficient de temperatura negatiu (la qual cosa significa que, en cas de perdre líquit refrigerante, el reactor tendix a apagar-se per sí solament).[13]
La central serà capaç de produir 150 MW tèrmics en els seus dos reactors en marcha, dels quals es podran aprofitar, segons la configuració triada:
- 77 MW elèctrics.
- 70 MW elèctrics i atres 70 MW para calefacció o desalinizar.
- Desalinizar 240.000 metros cúbics d'aigua al dia.
No obstant, degut a que es pretén enviar estes centrals a zones desconectades de la ret elèctrica russa, està previst que solament un dels dos reactors estiga encés. Açò permetrà deixar al segon com a reserva en cas d'averia o per a cobrir el servici quan el primer es trobe recarregant combustible (lo que es preveu succeïxca una volta cada 4 anys).
Les centrals utilisaran urani enriquit al 16-20% en forma d'urani-alumini (en els KLT-40 per a propulsió naval s'usa enriquiment del 90%).[14] Cada reactor contindrà uns 150 kg de combustible. A la veta de 12 anys la central tornarà a les drassanes per a passar una inspecció generalisada. S'espera que les centrals puguen estar funcionant uns 40 anys.
Els barcos tenen una eslora de 144'4 m, mànega de 30 m i calat de 5'6 m. Els bucs tenen un desplaçament de 21500 tonellades. La tripulació serà de 69 persones.[15]
Atres possibles reactors
[editar | editar còdic]Rússia ha estudiat la possibilitat de construir centrals nuclears flotants equipades en atres reactors:
- VVER-150 (110 MW elèctrics).
- VVER-300 (200 MW elèctrics). Els plans actuals parlen solament d'instalació en terra ferma.
- RITM-200 (55 MW elèctrics).
- ABV (10-12 MW elèctrics).
- ABV-6M (18 MW elèctrics).[16]
- (3 MW elèctrics).[17]
Referències
[editar | editar còdic]Plantilla:Traducció defectuosa
- ↑ Inventory and Source Term Evaluation of Russian Nuclear Power Plants for Marine Applications (Nordic Nuclear Safety Research n.º 139) pág. 26
- ↑ Russia will build floating nuclear power plants (RIA Novosti) [1] archivat en Wayback Machine. Es va desenrollar per a satisfer la creixent demanda d'energia en zones remotes de Rússia. Per eixemple, el Lluntà Orient rus sofrix corts d'electricitat freqüents per la poca fiabilitat del sector elèctric local.
- ↑ Nuclear power in Russia (World Nuclear Association)
- Archivat el 19 de agost de 2011 archivat en Wayback Machine. Rosatom també planeja construir sèt o huit centrals nuclears flotants per a 2015. La primera es troba en construcció des d'abril de 2007 i la seua finalisació està prevista per a 2010 en el propòsit d'abastir a la regió de Severodvinsk, mentres que la finalisació de la segona està prevista per a 2012 en Pevek, que està en la península de Chukotka, en l'extrem oriental. [...] Cinc d'elles seran utilisades per Gazprom per al desenroll de jaciments de petròleu i gas en alta mar i per a operacions en les penínsules de Kola i Yamal. Una atra està prevista per a la regió de Kamchatka, també en l'extrem oriental del país. Atres emplaçaments, que estan sinedo considerats en l'extrem oriental són Yakutia i Taimyr.
- ↑ Floating NPP will be safer (EnergyDaily.com) Rússia planeja construir sèt centrals nuclears per a intencions domèstiques.
- ↑ Floating NPP Will Be Safer (EnergyDaily.com) Rússia, que planeja construir moltes centrals nuclears fins a 2020
- ↑ Nuclear Renaissance (Nuclear.ru) Rosenergoatom va planejar construir una flota de sèt plantes d'este tipo fins a 2015.
- ↑ First floating nuclear power plant to menja into service in 2011 (EnergyDaily.com) [2] archivat en Wayback Machine. Rússia va començar a construir la planta en el port àrtic de Severodvinsk en abril, i s'espera que construïxca atres sis centrals nuclears d'este tipo dins d'una década.
- ↑ First floating nuclear power plant to menja into service in 2011 (RIA Novosti) [3] archivat en Wayback Machine. Una central nuclear flotant és un producte nou en el mercat global i espere que tinga demanda, va afirmar Nikolai Kiselyov.
- ↑ Russia's first siga-born nuclear power plant arrives to its base (in (en)), Reuters.
- ↑ «Russia connects floating plant to grid».
- ↑ Floating nuclear plant news: The 60s & The 70s (Nuclear.com)
- ↑ Floating nuclear plant news: Russia approves FNP (Nuclear.com) El núcleu del reactor es gela per mig de circulació forçada d'aigua a pressió durant el funcionament normal, pero en tots els modos d'emergència, el disseny es basa principalment en la convecció natural en els circuits de refrigerante primari i secundari.
- ↑ Floating nuclear plant news: Russia approves FNP (Nuclear.com) El KLT-40 posseïx diverses característiques de seguritat inherents. Una d'elles consistix en l'us prodigiós de "verí combustible" en el combustible, lo que garantisa parades en fret (ya que qualsevol aument de la temperatura del núcleu resulta en una disminució de la seua potència; és lo que es denomina un coeficient de temperatura negatiu elevat per al núcleu del reactor).
- ↑ Inventory and Source Term Evaluation of Russian Nuclear Power Plants for Marine Applications (Nordic Nuclear Safety Research n.º 139) pág. 25
- ↑ Floating power generating plant of nuclear power station of small capacity (Sevmash)
- ↑ «Small nuclear power reactos (World Nuclear Association)». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2013. Consultat el 1 de novembre de 2008.
- ↑ Floating nuclear plant news: Floating nuclear plant news (Nuclear.com) La construcció de la central nuclear flotant de 3-MW - 40-MW escomençarà enguany.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central nuclear flotante rusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.