Utiel-Requena (vi)

Utiel-Requena és una denominació d'orige de vins d'Espanya procedents de la comarca d'Utiel situada en la zona oest de la província de Valéncia. Designada en 1932, la zona de producció està composta per 9 municipis: Camporrobles, Caudete de les Fonts, Fuenterrobles, Sèt Aigües, Sinarcas, Utiel, Requena, Venda del Moro, i Villargordo del Cabriel, tenint la sèu del Consell Regualdor en la ciutat de Utiel, en l'edifici emblemàtic de la Celler Redó.
Regada pel Riu Magro i el Riu Cavaller té una extensió de 40.942 Ha i conta en unes 7000 famílies i més de 100 cellers inscrits. Per este motiu, el vi és el principal motor de l'economia d'esta zona.
La tradició vinícola de la zona es remonta al VII com ho proven les ánforas trobades en el jaciment ibèric dels Villares de Caudete de les Fonts, conegut també com a Antiga Ciutat Ibèrica de Kelin.
Va obtindre la calificació de Denominació d'orige en l'any 1932. Mentres que el seu registre davant l'Unió Europea data del 13 de juny de 1986.[1][2] També conta en registre davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual des de 22 de juny de 2021.[3]
L'entorn
Utiel-Requena goja d'una identitat geogràfica homogénea -està assentada sobre un replanell de 45 quilómetros de diàmetro- i unes traces climàtiques comunes. Comprén més de 1800 quilómetros quadrats, en una altitut mija sobre la mar de 700 metros. En la zona regada pel riu Magro predominen els sols aluvials i en l'atre costat de la Serra de Torrubia predominen els sols arcillosos. El clima és continental en influència mediterrànea, la temperatura mija anual és de 14 graus, en una amplitut tèrmica anual de més de 17 °C, esta ampla franja tèrmica dona per sí sola les traces de continentalitat característics del clima de Utiel-Requena. El més més càlit és juliol, en 23,2 °C i la mija és de 6 °C en el més de decembre. Els hiverns són frets i llarcs. L'estiu és relativament curt i a voltes el vent de ponent aumenta la temperatura. L'autumne és curt i les temperatures sofrixen un acusat descens. Les precipitacions són de 484 mm a l'any.
Funcions del Consell Regulador de la Denominació d'Orige Utiel-Requena
El Consell Regulador de la Denominació d'Orige (CRDO) Utiel-Requena posseïx competències en el control de la producció, elaboració, calitat i promoció dels vins d'esta regió.
La primera referència a la Denominació d'Orige Utiel-Requena data de 1933, en el diari <<La Gasseta de Madrit>>
'Les funcions del Consell Regulador són
- Controls de calitat dels vins. Realisats pel Departament Tècnic. Els vins se someten a estrictes controls, per a alcançar la protecció i calificació per la DO Utiel-Requena.
- Protecció i promoció de les varietats que es cultiven en esta zona.
- Llabor informativa i promocional. Difondre la normativa per a que es complixca el reglament sobre recolecció, transport i entrada en celler, etc. També desenrolla diferents accions promocionals en l'àmbit nacional i internacional.
- La direcció del Consell Regulador depén de més de 20 persones, -entre en Consellers i President- que es reunixen en sessions plenàries per a la presa de decisions. L'elecció de consellers es regula en funció de la representativitat de tot el sector.
- El Comité de Tast dispon de mig centenar de tècnics, especialisats i aliens a l'entitat. Són els encarregats de sometre als vins -que prèviament han superat els controls analítics- a un exhaustiu examen sensorial per a calificar-los com a aptes o no aptes de dur la contraetiqueta o precinta de certificació "Utiel-Requena" que garantisa la calitat del vi. Existixen atres àrees com a secretaria, administració, registre vitícola i comunicació.
Vore també
Referències
- ↑ «eAmbrosia - Utiel-Requena». ec.europa.eu. Consultat el 2024-03-23.
- ↑ «Denominació d'Orige Protegida "Utiel-Requena"» (en és). www.mapa.gob.es. Consultat el 2024-03-23.
- ↑ «Lisbon Express - (AO 1169) Utiel-Requena». lisbon-express.wipo.int. Consultat el 2024-03-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Utiel-Requena (vino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.