Anar al contingut

Urografía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Radiografia mostrant el contrast en el seu trànsit pel renyó, els uréters i la bufa.

L'urografía és un examen radiogràfic de contrast, que consistix en la realisació de radiografias seriades per a ilustrar el pas de contrast prèviament administrat per via intravenosa.[1] El contrast permet l'exploració i l'estudi de diverses seccions de les vies urinàries i detectar alteracions en la secreció urinària, des del parènquima renal fins a la bufa.

S'utilisa habitualment com a complement de l'estudi urográfico quan se sospita que existixen problemes en les vies urinàries. És una tècnica mínimament agressiva i contraindicada especialment en pacients sensibles a l'acció farmacològica del contrast. És convenient que el pacient es trobe en dejunes abans de la prova i requerix un control hemodinámico durant la mateixa.

Usos

L'estudi es basa en visualisar l'excreció renal en el pas dels mijos de contrast yodados que conseguixen enfosquir l'orina i, per tant, fer visibles les cavitats naturals de les vies urinàries: els conductes colectors del renyó, uréter i bufa urinària. La urografía permet l'exploració morfològica i funcional d'estos .

  • Morfologia, ya que proporciona una image fidel dels renyons i de la via excretora;
  • Funcional, ya que oferix informació precisa sobre la depuració dels renyons.

Indicacions

Despuix d'injectar un mig de contrast a pur de yodo en la vena, la urografía permet vore i estudiar les diferents seccions del trànsit d'excreció de l'orina: cálices i ampolla renals, els uréters i la bufa.[1] De cada una d'estes seccions s'evaluarà el tipo, l'ubicació, el tamany, el curs (en el cas dels uréters) i la apriencia de les parets tubulars. Ademés d'estes troballes morfològiques, es poden demostrar troballes funcionals, tals com a apariència, la durabilitat i la simetria de l'eliminació, l'intensitat i homogeneïtat de l'opacitat i la motilidad de les diverses seccions (la pelvis renal, uréters i bufa).

Totes estes senyes permeten una evaluació precisa de la funció renal i les diverses seccions de l'excreció. La urografía és l'examen de primera elecció en totes les malalties de les vies urinàries, tals com:[1]

Preparació prèvia

Per a posar de relleu les situacions de risc, abans d'un urograma es realisen els següents exàmens: electrocardiograma, azoemia, glicemia, creatinina, electroforesis proteica. És important assegurar claritat intestinal en la radiografia, obtingut en dejunes o en una dieta bàsica d'aliments senzills els dies abans de l'examen, en l'us de laxantes o en una evacuació a lo manco 8 hores abans de l'examen.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 per MedlinePlus. «Pielografía intravenosa» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol. Consultat el 17 de març de 2009.


Referències