Un punt blau pàlit (llibre)
Un punt blau pàlit: Una visió del futur humà en l'espai és un llibre de Carl Sagan en el qual mescla filosofia i ciència per a conseguir una emocionant, educativa i ilustrada perspectiva sobre el lloc de l'espècie humana en l'univers. L'història de cóm estos coneiximents permeten donar una ullada a un possible futur dels humans en l'espai. És considerat seqüela del seu atre llibre Cosmos, i està inspirat en una fotografia de la Terra presa per la nau espacial Voyager 1 en 1990 a una distància de 6000 millons de quilómetros, quan dita sonda espacial es disponia a abandonar nostre sistema solar. El llibre ensenya cóm els alvanços científics han revolucionat la nostra comprensió d'on estem i quí som, desafiant-nos a que valorem la manera com anem a utilisar estos coneiximents en el nostre verdader lloc en el cosmos.[1]
Resumixen
[editar | editar còdic]La primera part del llibre examina les afirmacions fetes a lo llarc de l'història de que la Terra i l'espècie humana són úniques. Sagan propon dos raons per a la persistència de l'idea d'un univers geocéntrico, o centrat en la Terra: l'orgull humà per la nostra existència, i l'amenaça de torturar als que disentían d'ella, sobretot en l'época de l'Inquisició romana. No obstant, també admet que les ferramentes científiques per a demostrar que la Terra orbitaba al voltant del Sol no eren (fins als últims centenars d'anys) lo suficientment precises per a medir efectes com el paralaje, lo que dificultava als astrònoms demostrar que la teoria geocéntrica era falsa.
Despuix d'afirmar que hem guanyat en humiltat en comprendre que no som lliteralment el centre de l'univers, Sagan s'embarca en una exploració de tot el sistema solar. Comença en un relat del programa Voyager, en el que Sagan va ser un científic participant. Descriu la dificultat de treballar en els baixos nivells de llum dels planetes lluntans, i els problemes mecànics i informàtics que acossaven a les naus bessones a mida que envellien, i que no sempre podien ser diagnosticats i arreglats a distància. A continuació, Sagan examina cada u dels principals planetes, aixina com algunes de les llunes -incloent Titan, Salamandra i Miranda- centrant-se en si és possible la vida en les fronteres del sistema solar.
Sagan sosté que l'estudi d'uns atres planetes proporciona un context per a entendre la Terra i protegir l'únic planeta de la humanitat d'una catàstrofe migambiental. Creu que la decisió de la NASA de reduir l'exploració de la Lluna despuix del programa Apolo va ser una decisió miope, a pesar del seu cost i de la disminució de la seua popularitat entre el públic nortamericà. Sagan afirma que la futura exploració de l'espai deuria centrar-se en les formes de protegir la Terra i estendre l'habitabilitat humana més allà d'ella. El llibre es va publicar el mateix any en que el cometa Shoemaker-Levy 9 es va estrelar contra Júpiter, un acontenyiment que Sagan utilisa per a destacar el perill que supon per a la Terra un asteroide o un cometa lo suficientment gran com per a causar danys substancials si chocara contra la Terra. Afirma que necessitem la voluntat política de rastrejar els grans objectes extraterrestres, o nos arrisquem a perdre-ho tot. Sagan argumenta que per a salvar a la raça humana es deu utilisar la colonisació espacial i la terraformación.
Més alvance en el llibre, l'esposa de Sagan, Ann Druyan, desafia als llectors a elegir un dels atres punts planetaris fotografiats i presentats en el llibre, i imaginar que hi ha habitants en eixe món que creuen que l'univers va ser creat únicament per a ells. Ella compartix la creència de Sagan de que els humans no són tan importants com creuen.
La primera edició del llibre inclou una àmplia llista d'ilustracions i fotografies, moltes d'elles preses d'archius públics d'informació divulgada per la NASA.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pale Blue Dot».
- ↑ Staff (2020-02-12). Pale Blue Dot Revisited, NASA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Un punto azul pálido (libro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.