Umm Qais


Umm Qais (àrap أم قيس, lit. "«Mare de Qais»") és una ciutat de Jordània ubicada en l'emplaçament de l'antiga ciutat romà-helenística de Gádara[1] (Γάδαρα), una ciutat semiautónoma pertanyent a la Decápolis. La ciutat també va ser cridada Antiochia o Antiochia Seminaris i Selucia.
En el departament de Bani Kinanah i la Governació de Irbid en l'extrem noroest del país, prop de les fronteres de Jordània en Israel i Síria, està ubicada sobre un tossal a 378 metros sobre el nivell de la mar, en vistes al mar de Galilea, els alts del Golán i la gola del riu Yarmuk.
Història

Gádara (en hebreu : Plantilla:Hebreu, Gadara, o Plantilla:Hebreu, Gader ; Gádara) estava situada en una posició defendible en una cresta accessible a l'est, pero protegida per pronunciades caigudes en els atres tres costats. Ben regada, tenia accés als manantiales i cisternes de Ain Qais.[2]

Membre de la Decápolis,[3] Gádara va ser un centre de la cultura grega en la regió, considerat un dels més helenizados[4] i gojant d'un estatus polític i religiós especial.[3] En el III, la ciutat tenia certa importància cultural. Va ser el lloc de naiximent del satíric Menipo, un esclau que es va convertir en filòsof cínic i satirizó les locades de l'humanitat en una mescla de prosa i vers. Les seues obres no han sobrevixcut, pero varen ser imitades per Marco Terencio Varrón i per Luciano de Samósata. El historiador grec Polibio descriu Gádara en l'any 218 a. C. com el ___protected_title_4___. No obstant, va capitular poc despuix quan va ser sitiat pel rei de la dinastia seléucida Antíoco III el Gran. La regió va estar dins i fòra del control dels reis seléucidas de Síria i els ptolomeos d'Egipte. Gádara va ser capturada i danyada per Alejandro Janneo.[5]
Al començament de el I, Gádara va donar a llum al seu fill més famós, Meleagro de Gádara. Va ser un dels poetes grecs helenístics més admirats, no únicament per les seues pròpies obres, sino també per la seua antologia d'atres poetes, que va formar la base de la gran colecció coneguda com antologia grega. També en esta época va nàixer Filodemo de Gadara, un filòsof epicúreo i poeta que va estudiar en Zenón de Sidón en Atenes, abans de traslladar-se a Roma i després a Herculano.
En el 63 a. C., quan el general romà Pompeyo va colocar a la regió baix el control de Roma, va reconstruir Gádara i la va convertir en una de les ciutats semiautónomas de la Decápolis romana, un baluart contra l'expansió nabatea. Pero en l'any 30 a. C., Augusto la va posar baix el control del rei judeu Herodes. El historiador Flavio Josefo conte que despuix de la mort del rei Herodes en l'any 4 a. C., Gádara va passar a formar part de la província romana de Síria.[6]
Flavio Josefo relata que en l'any 66, al començ del tumult judeu contra els romans, Gádara i les seues afores varen ser devastades:[7]
En els evangelios de Mateo, Marcos i Lucas es relata un episodi d'una trobada entre Jesús de Nazaret i un home posseït per molts dimonis (dos hòmens segons Mateo) que vivien en un cementeri. Estos dimonis varen reconéixer a Jesús com el Fill de Deu i li varen demanar que no els torturara sino que els deixara escapar a una gran manada de porcs que estava alimentant-se prop d'eixe lloc. Marcos parla d'uns dos mil porcs que es varen llançar al llac pel precipici i es varen ofegar. Lucas, per la seua banda, menciona que Jesús els va preguntar pel seu nom i ells varen respondre Legió, per lo que, si es fa referència a lo que va mencionar l'antic historiador grec Polibio sobre la composició d'una legió militar, es pot inferir que es tractava de més de quatre mil dimonis.
El relat de Mateo transcorre en la regió de Gádara. No obstant, Marcos i Lucas localisen este event en Gerasa, una atra de les ciutats de la Decápolis. El terme gadarenos presenta variants en diferents còpies gregues, com gergeseos i gerasenos.
Referències
- ↑ Plinio el vell Història Natural llibre V-74.
- ↑ Schram, Wilke D.(2007).«Roman Aqueducts».Consultat el 19 d'octubre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Mare, W. Harold(2000).«Eerdmans Dictionary of the Bible».Wm. B. Eerdmans Publishing.Grand Rapids:
- ↑ Rocca, Samuel(2008).«Herod's Judea: A Mediterranean State in the Classic World».Mohr Siebeck.Eugene:
- ↑ Israel Shatzman, ___protected_title_2___, p. 74.
- ↑ Josephus Antiquities, XVII, xi, 4; Josephus, Bellum Judaicum, II, vaig vore, 3.
- ↑ Josephus, Bellum Judaicum, II, xviii, 1
- ↑ Josephus, Bellum Judaicum, VII
Bibliografia
Nun, Mendel, Gergesa (Kursi) (1989 Kibbutz Ein Gev) Nun, Mendel, Ports of Galilee, in Biblical Archaeology Review; 25/4: 18 (1999) Holm-Nielson, Svend, "Gadarenes", in Anchor Bible Dictionary vol. 2, ed. D.N. Freedman (1992. New York: Doubleday) Weber, Thomas, Umm Qais: Gadara of the Decapolis (1989. Amman: Economic Press Co.) Laney, J. Carl, Geographical Aspects of the Life of Christ [Unpublished Th.D. dissertation, Dallas Theological Seminary]] (1977)
- This entry incorporates text from the International Standard Bible Encyclopedia with some modernisation.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Umm Qais» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.