Anar al contingut

Gerasa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:General View of Jerash.jpg
Gerasa

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Archiu:The-Decapolis-map-es.svg
Mapa de la Decápolis mostrant la localisació de Gerasa (Jerash).
Archiu:Stamp of Israel - Airmail 1950 - 250mil.jpg
La coloma de Noé, motiu del mosaic de la Sinagoga de Gerasa.

Gerasa (Plantilla:Lang-grc), ara més coneguda com Jerash (àrap جرش, Ǧllauraš), és el nom d'una antiga ciutat de la Decápolis. Les seues ruïnes representen una de les ciutats romanes més importants i millor conservades del Próximo Oriente, al noroest de Jordània.

Història

[editar | editar còdic]

Recents excavacions mostren que Gerasa ya estava habitada durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro (3200 a. C. - 1200 a. C.).[1][2][3] Despuix de la conquista romana, en l'any 63 a. C., Gerasa i els seus contorns varen ser anexionados a la província romana de Síria, i més vesprada es va integrar en la Decápolis. En 90 d. C. es va incorporar a la província d'Aràbia, que incloïa la ciutat de Filadèlfia (actual Amán). Els romans varen garantisar la pau i la seguritat en l'àrea, lo que va permetre als seus habitants dedicar el seu temps i les seues energies al desenroll econòmic i a la construcció.

En la segona mitat de el I, la ciutat de Gerasa va alcançar una gran prosperitat. Ací va nàixer el matemàtic Nicómaco de Gerasa. En 106 l'emperador Trajano va construir calçades que travessaven les províncies, per lo que es va incrementar, durant els anys 129-130, el comerç en la ciutat. Adriano va visitar Gerasa i una inscripció en llatí registra la dedicatòria religiosa feta pels membres de la guàrdia imperial que invernaron allí. L'arc de triumfo –o arc d'Adriano– va ser erigit per a solemnisar la visita. Gerasa està considerat un dels llocs més grans i millor conservats de l'arquitectura romana en el món fòra d'Itàlia.[4]


Baixe els fonaments d'una iglésia bizantina que va ser construïda en Gerasa en l'any 530, es va descobrir un pis de mosaic en inscripció en hebreu, que es creu que en alguna volta va complir com una sinagoga.[5] La ciutat va alcançar un tamany intramuros de 800 000 metros quadrats. En l'any 614, l'invasió persa va ser la causa del ràpit declinar de Gerasa. No obstant, la ciutat va conéixer un nou periodo d'esplendor durant l'época omeya, com han demostrat recents excavacions. En 746, un gran terremot va destruir gran part de Gerasa i les seues afores. Durant l'época de les creuades, alguns dels seus monuments varen ser convertits en fortalees, entre ells el Temple de Artemisa. Balduino II de Jerusalem, va capturar i va cremar la fortalea en els anys 1121-1122.[6][7] Les cares interiors de les parets del temple encara mostren clarament l'efecte del gran incendi. Llavors, els creuats immediatament varen abandonar Gerasa i es varen retirar a Sakib (Seecip); el llímit oriental de l'assentament.[8][9]

Varen continuar existint menuts assentaments en la ciutat durant les époques dels ayubíes, mamelucos i otomans, i en 1878 es varen instalar en el seu territori circasianos procedents d'Àsia Central.[10] Des de la década de 1920, les excavacions i restauracions de la ciutat han segut casi contínues.[4] Les portades a terme des de 2011 han tirat llum sobre el periodo islàmic mig, ya que descobriments recents han mostrat una gran concentració d'estructures i ceràmica medievals islàmiques/mamelucas.

Clima

[editar | editar còdic]

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Hadrian's Arch, Jerash, 2009.jpg
Arc d'Adriano, porta principal a les ruïnes romanes de Gerasa, Jordània.

En agost de 2015, un equip d'excavació arqueològica de l'Universitat de Jordània desenterró dos cràneus humans que daten del periodo Neolític (7500-5500 a. C.) en un lloc en Gerasa, que constituïx una sòlida evidència de l'habitabilitat de Jordània en eixe periodo, especialment en l'existència de l'assentament neolític Ain Ghazal en Amán.


L'importància del descobriment radica en la rarea dels cràneus, ya que els arqueòlecs estimen que un màxim de dotze llocs en tot lo món contenen restants humans similars.[11]

Monuments

[editar | editar còdic]

Els monuments més destacats de la ciutat són: l'Arc d'Adriano, el circ/hipòdrom, dos immensos temples dedicats a Zeus i Ártemis, el Fòrum, de forma oval, i rodejat per una bella columnata; una llarga avinguda columnada, dos teatres (el gran Teatre del Sur i el més chicotet Teatre del Nort), dos banys, varis temples de menor importància i unes muralles casi completes. La major part d'estos monuments varen ser construïts gràcies a donacions dels habitants més rics de la ciutat. Des de 350 va haver en la ciutat una important comunitat cristiana i entre 400 i 600 es varen construir més de tretze iglésies, moltes d'elles en rics sols de mosaic. La catedral va ser construïda en el IV. Per la calitat i grau de conservació dels seus restants arqueològics, s'ha cridat a Gerasa "la Pompeya asiàtica". És la segona principal atracció turística de Jordània, despuix de Petra.

Gerasa moderna

[editar | editar còdic]

Gerasa s'ha desenrollat extraordinàriament en l'últim sigle en la creixent importància de l'indústria del turisme en la ciutat. És ara la segona atracció turística més popular en Jordània, molt prop de les esplèndides ruïnes de Petra. En el costat oest de la ciutat, que contenia la majoria dels edificis representatius, les ruïnes s'han preservat cuidadosadament i s'han salvat de l'invasió, en la ciutat moderna estenent-se a l'est del riu que una volta va dividir a l'antiga Gerasa en dos. Recentment, la ciutat s'ha expandit per a incloure moltes de les àrees circumdants.

Evolució demogràfica

[editar | editar còdic]

Gerasa es va convertir en un destí per a moltes onades successives de migrants estrangers. La primera ona va començar a finals de el XIX en grups de circasianos, seguits durant la primera mitat de el XX pels siris, tots acampant prop de les antigues ruïnes. Els nous immigrants han segut acollits per la gent local i es varen establir en la ciutat que es reemergía. Més vesprada, Gerasa també va ser testic d'onades de refugiats palestins que varen aplegar a la ciutat entre 1948 i 1967.

Té la ciutat una població ètnicament diversa, i la majoria són àraps. Circasianos i armenis també viuen allí en un chicotet percentage. La majoria de la població de Jerash són musulmans. No obstant, el percentage de cristians (ortodoxos i catòlics) és llaugerament més alt que algunes atres ciutats en Jordània.

D'acort en el cens nacional de Jordània de 2004, la població de la ciutat era de 31 650 i es va classificar com el 14° municipi més gran de Jordània. Segons l'últim cens nacional en 2015, la població de la ciutat era de 50 745, mentres que la població de la província era de 237 059.[12]

Turisme

[editar | editar còdic]

El número de turistes que varen visitar l'antiga ciutat de Gerasa va alcançar 214 000 durant 2005. El número de turistes no jordans va ser de 182 000 l'any passat, i la suma dels càrrecs d'entrada va alcançar JD 900 000.[13] El Festival de Cultura i Arts de Jerash és una celebració anual de la cultura àrap i internacional durant els mesos d'estiu. Jerash es troba a 48 km al nort de la ciutat capital d'Amán. El lloc del festival es troba dins de les antigues ruïnes de Gerasa, algunes de les quals daten de l'época romana (63 aC).[14] El Festival de Jerash presenta recitals de poesia, representacions teatrals, concerts i atres formes d'art.[15] En 2008, les autoritats varen llançar el Festival de Jordània, un event nacional orientat a temes en el que Festival de Jerash es va convertir en un competidor.[16]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1986) Clapix Bronze & Early Iron Ages of Central, UPenn Museum of Archaeology, p. 6. ISBN 978-0-934718-75-2.
  2. ↑ Nigro, Lorenzo (2008). An Early Bronze Age Fortified Town in North-Central Jordan. Preliminary Report of the First Season of Excavations (2005), Lorenzo Nigro, p. 52. ISBN 978-88-88438-05-4.
  3. ↑ (2014) «Main Settlements of the North Jordan Uplands», The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: c. 8000–332 BCE, OUP Oxford. ISBN 978-0-19-166255-3.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Touristic Sites - Jerash». www.kinghussein.gov.jo.
  5. ↑ Samuel Klein, Sefer ha-Yishuv, vol. 1, Jerusalem 1939, p. 34 and foli "chet" on pp. 40–41
  6. ↑ Boulanger, Robert (1965). The Middle East: Lebanon, Syria, Jordan, Iraq, Iran (en anglés), Pariu: Hachette, pp. 541, 542.
  7. ↑ Heath, Ian (1980). A wargamers' guide to the Crusades. (en anglés), pp. 133.
  8. ↑ Zeitschrift dones Deutschen Palästina-Vereins (1953-).104
  9. ↑ Schryver, James G (2010). Studies in the archaeology of the medieval Mediterranean (en anglés), Leiden Netherlands; Boston: Brill, pp. 86. ISBN 9789004181755.
  10. ↑ «The Circassians in Jordan». Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2004. Consultat el 19 d'octubre de 2017.
  11. ↑ «Two human skulls dating back to Neolithic period unearthed in Jerash». Consultat el 19 d'octubre de 2017.
  12. ↑ https://www.citypopulation.de/jordan-Cities.html City population
  13. ↑ Jerash tourism figures reviewed. (2006, Jan 05). Info – Prod Research (Middle East). Retrieved from http://search.proquest.com/docview/457494325
  14. ↑ Schneider, I., & SoKnmez, S. (1999). Exploring the touristic image of jordan. Tourism Management, 20, pp. 539–542
  15. ↑ Jerash festival to be revived. (7 de març de 2011). Jordan Claves. Retrieved from http://search.proquest.com/docview/855638491
  16. ↑ Jerash festival, (2011, Jun 19). McClatchy – Tribune Business News. Retrieved from [1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gerasa&oldid=788194»