Ucranización
La ucranización[1] (Plantilla:Lang-uk) és el terme usat per a un grup de moviments polítics i socials, que tenen com a fi protegir, promoure o recuperar l'utilisació del idioma ucranià en Ucrània, aixina com atres elements de la cultura ucraniana. Depenent del periodo històric, el seu significat pot variar. En l'actualitat, la ucranianización se centra en diverses esferes de la vida pública, com l'educació, el govern o la cultura, i no interferix en la vida privada, per lo que no deu confondre's en un moviment de caràcter nacionaliste.
Periodos
[editar | editar còdic]Es comprenen diversos periodos de ucranización fragmentats i aïllats entre sí, ya que la sobirania del poble ucranià ha segut històricament llimitada, concentrant-se en varis intents d'establir un Estat a on existixca autodeterminació per als interessos de la cultura ucraniana. Els periodos més coneguts i a on més s'usa el terme són durant la korenización de la década de 1920 i despuix de la dissolució de l'URSS en 1991. Les polítiques de ucranización també es troben presents en varis periodos dels sigles XIX i XX, i comunament han segut conseqüència de llarcs periodos de repressió cap a la cultura ucraniana (vore actes contra l'idioma ucranià).
Guerra civil russa
[editar | editar còdic]Proclamacions d'autonomia i independència d'Ucrània
[editar | editar còdic]
El 23 de juny de 1917, en el context de la revolució de febrer, la Rada Central va publicar la Primera Universal, proclamant la seua autonomia dins de la República Russa, lo que va supondre que el poble ucranià obtenia de facto un autogovern baix els interessos del poble ucranià, aumentant la promoció de la cultura ucraniana i utilisant l'ucranià en assunts de l'Estat.[2] El 22 de giner de 1918 es va proclamar la Quarta Universal i en ella la declaració d'independència de la República Popular Ucraniana, per lo que la Rada Central tenia ara ple control sobre el territori ucranià.[3]
Despuix del Colp d'Estat de Pavló Skoropadski recolzat per Alemània del 29 d'abril de 1918, es va establir l'Estat Ucranià o II Hetmanato.[4] El Hetmanato va conseguir iniciar un programa d'educació i cultura ucraniana, va imprimir millons de llibres en ucranià i va formar escoles ucranianes, dos universitats i l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània. L'acadèmia va crear un comité d'ortografia i terminologia, el qual va iniciar un programa d'investigació acadèmica i metodològica en ucranià.
Unió soviètica i Segona República Polaca
[editar | editar còdic]Korenización
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Korenización.
Ucrània acabarà sent ocupada pel eixèrcit roig i el polac entre 1919 i 1921, per lo que va perdre el seu autogovern.
Fins a principis dels anys 1930, la cultura ucraniana va tindre una renaixença generalisada per la política dels bolcheviques, més coneguda com la korenización («indigenización»).[5] En estos anys, la ucranización va ser implementada en tota la república; en tals circumstàncies, al principi l'idea nacional va continuar desenrollant-se, i inclús expandint-se, en un ampli territori en població tradicionalment mixta a l'est i al sur, que es va convertir en part de la República Soviètica d'Ucrània.[5]
Este moviment, encara que contraproduent des del punt de vista històric al que s'associen les polítiques d'assimilació russes, teñir com a objectiu evitar moviments independentistes i conflictes interns en l'URSS.
Década de 1930
[editar | editar còdic]
A principis dels anys 30, les polítiques de la ucranización varen ser revocades de manera abrupta i violenta. El «nacionalisme ucranià» va ser declarat com el principal problema en Ucrània, i molts diaris, publicacions i escoles ucranianes varen passar a usar el rus. També varen assessinar a gran número d'acadèmics destacats i líders culturals ucranians, aixina com de les parts «ucranizadas» del partit comuniste.
En les regions meridionals de la RSFS de Rússia (incloent el Caucas septentrional i la zona oriental de l'Ucrània Lliure), la ucranización va ser prohibida en 1932 de manera efectiva. Específicament, el 14 de decembre de 1932, el comité central del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS) va decretar la seua prohibició en Ucrània, el Caucas Nort i les regions occidentals. El Consell de Comissaris del Poble soviètic va declarar que la ucranización es portava a terme formalment en certs llocs d'una manera «no bolchevique», que proporcionava «elements nacionalistes i burguesos» en una cobertura llegal per a organisar una resistència antisoviética. Per a detindre açò, el decret ordenava que en estes àrees canviaren al rus, entre atres coses, tots els periòdics, les revistes i els tràmits de cooperació. En autumne de 1932 (començ de l'any escolar), totes les escoles varen ser obligades a canviar al rus. Ademés, el decret va ordenar un reasentamiento del poble: tota la població «deslleal» devia anar-se, deixant espai als cosacos.
De 1930 a mitan dels 1980
[editar | editar còdic]En 1935 i 1936, el 83 % de tots els chiquets en les escoles en la RSS d'Ucrània varen deprendre en ucranià a pesar de que els ucranians sol eren el 80 % de tota la població. En 1936, de 1830 diaris, 1402 estaven en ucranià i es varen imprimir 177 revistes i 69 104 llibres en ucranià.
En els següents 50 anys, les polítiques soviètiques per a l'idioma ucranià varen fluctuar majorment des de la desanimació i la silenciosa supressió fins a la persecució i les porgues culturals, en la notable excepció de la década de liderage del Partit Comuniste de Petró Shélest en l'Ucrània Soviètica (1963-1972). La década del 60 es va caracterisar pels esforços moderats de la ucranización en assunts governamentals, aixina com el resorgiment de l'us de l'ucranià en l'educació, les edicions i la cultura.
Independència d'Ucrània
[editar | editar còdic]El 28 d'octubre de 1989, el Tribunal Suprem soviètic d'Ucrània va canviar la constitució nacional i va aprovar la «Llei d'idiomes»: es va declarar l'ucranià com l'únic idioma oficial, mentres que es garantisava protecció constitucional als atres idiomes parlats en Ucrània.[6]
El govern va crear obligadament les condicions solicitades per al desenroll i l'us de l'ucranià, aixina com els idiomes d'atres grups ètnics, inclusivament el rus.[6] Les institucions locals (ubicades en residències de la majoria dels ciutadans i les seues ètnia corresponents) varen aprovar l'us d'atres idiomes junt a l'ucranià[6] Els ciutadans tenien garantisat el dret d'usar la seua llengua nativa, o qualsevol atre idioma, i tenien el dret de pertànyer a vàries institucions i organisacions en ucranià, rus, qualsevol atre idioma del seu treball o un atre idioma acceptat pels partits polítics. Despuix de l'independència d'Ucrània despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, va continuar vigent, en algunes correccions menors, en l'Estat independent d'Ucrània.
Constitució de 1996
[editar | editar còdic]En 1996, la constitució d'Ucrània va establir l'estatus oficial de l'idioma ucranià, i es garantisava el lliure desenroll, us i protecció del rus junt a atres idiomes de minories nacionals en Ucrània.[6][7]
Reformes en els mijos de comunicació de 2004
[editar | editar còdic]Des de 2004, el govern ucranià ha promulgat restriccions en programes de televisió i de radi de parla russa: els programes en llengua russa devien incloure subtítuls o traducció a l'ucranià, de la mateixa manera que les ràdios locals i les estacions de televisió tenien dret a transmetre en rus solament si podien provar que tenien públic rusohablante.[8] Va haver certes oposicions a esta prohibició, pero hui la prohibició té una aplicació plena i les películes russes, en la seua majoria, estan subtitulades en els cines o en la televisió ucraniana.[8] Les películes l'idioma de les quals no anaren rus o ucranià, que solien ser doblades en rus, ara solament són doblades, sincronisades o subtitulades en ucranià.[8]
Les autoritats del país defenen esta prohibició i declaren que té com a fi desenrollar una indústria de distribució ucraniana, ademés de donar als distribuïdors del país alguna cosa en que recolzar-se en negociar les seues pròpies ofertes al moment de comprar películes estrangeres. Els distribuïdors russos controlen al voltant del 90 % de les películes estrangeres proyectades en Ucrània, per lo que tendixen a suministrar còpies subtitulades o doblades al rus, les quals són part de paquets més amplis distribuïts per tota Rússia i els territoris soviètics.
Reformes administratives de 2005
[editar | editar còdic]D'acort en les lleis per als procediments civils i administratius promulgades en 2005, tots els procediments llegals i de tribunals en Ucrània tenen que ser realisats en ucranià.[9][10] No obstant, açò no restringix l'us d'atres idiomes, ya que la llei garantisa un servici d'intérprets per a qualsevol idioma desijat pels ciutadans, els acusats o per als testics.[9]
Reformes educatives
[editar | editar còdic]Des de principis del mileni, el govern ucranià va implementar polítiques per a ampliar l'us de l'ucranià i va ordenar una major participació de l'ucranià en la vida pública de manera progressiva, incloent l'educació.[11] Encara que lo més important va ser l'esforç del govern per implementar l'ucranià com l'únic idioma oficial del país i en el sistema educatiu de l'Estat.[11][12] A pesar de la Constitució, la Llei d'Educació (que garantisa a les famílies nacionals el dret d'elegir la seua llengua nativa per a l'escola i els estudis), aixina com la Llei d'idiomes (una garantia a la protecció de tots els idiomes en el país), de manera gradual el sistema d'educació va passar d'un sistema que solament era de manera parcial ucranià a un que és abrumadoramente ucranià.
| Any | Ucranià | Rus | Un atre |
|---|---|---|---|
| 1991 | 45 % | 54 % | 1% |
| 1996 | 60 % | 39.2 % | 0,8% |
| 1997 | 62.7 % | 36.5 % | 0,8% |
| 1998 | 65 % | 34.4 % | 0,6% |
| 1999 | 67.5 % | 31.8 % | 0,7% |
| 2000 | 70.3 % | 28.9 % | 0,8% |
| 2001 | 72.5 % | 26.6 % | 0,9% |
| 2002 | 73.8 % | 25.3 % | 0,9% |
| 2003-2004 | 75.1 % | 23.9 % | 1% |
| 2011 | 81,9% | 18,1% | |
| 2017 | 92,1% | 7,9% | |
| 2018 | 95,2% | 7,8% | |
| 2019 | 96,2% | 3,8% | |
Reformes educatives de 2017
[editar | editar còdic]El 25 de setembre de 2017, el president va firmar una nova llei d'educació (el proyecte va ser firmat pel Consell Suprem el 5 del mateix més) que dia que l'ucranià és l'únic idioma en tots els nivells llevat en matèries que puguen ser ensenyades en dos o més idiomes, concretament l'anglés o alguna atra llengua oficial de l'Unió Europea.[13] La llei estipulava un periodo transicional de 3 anys per a entrar en vigor en la seua totalitat, pero en febrer de 2018, el periodo es va prolongar fins a 2023.
Llei de 2019 sobre l'us de l'idioma estatal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llei d'Ucrània «Per a garantisar el funcionament de l'idioma ucranià com a idioma estatal».
El 25 d'abril de 2019 es va aprovar una llei titulada «Per a garantisar el funcionament de l'idioma ucranià com a idioma estatal», que va entrar en vigor el 16 de juliol de 2019, implementant-se gradualment fins a 2024.[14]
Esta llei té per finalitat garantisar que l'ucranià siga l'idioma obligatori de l'Estat i de la vida pública, reforçant la seua ocupació, sense prohibir l'us privat d'atres idiomes. La llei no regula la vida privada ni les pràctiques religioses.
Vore també
[editar | editar còdic]- Rusificación d'Ucrània
- Rusificación
- Hebraización
- Hispanización
- Germanización
- Italianización
- Magiarización
- Polonización
- Llei d'Ucrània «Per a garantisar el funcionament de l'idioma ucranià com a idioma estatal»
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Giner, Alfons Cucó (1998). El despertar de les nacions: La ruptura de l'Unió Soviètica i la qüestió nacional (en és), Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-3938-1.
- ↑ «Перший Універсал Української Центральної Ради — Вікіджерела» (en uk). uk.wikisource.org. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Четвертий Універсал Української Центральної Ради — Вікіджерела» (en uk). uk.wikisource.org. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ Subtelny, 2000, p. 356.
- ↑ 5,0 5,1 Stavenhagen, Rodolfo (2000-01-01). Conflictes ètnics i estat nacional (en és), Sigle Veintiuno. ISBN 978-968-23-2270-9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «The Constitution of Ukraine» (en en). Official website of the Parliament of Ukraine. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ «The Culture and Spirituality Committee refuses to uphold several Bills concerning the usage of the Ukrainian and Russian languages in Ukraine's Courts». www.rada.gov.ua. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Про телебачення і радіомовлення» (en uk). Офіційний вебпортал парламенту України. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ 9,0 9,1 «Цивільний процесуальний кодекс України» (en uk). Офіційний вебпортал парламенту України. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «Кодекс адміністративного судочинства України» (en uk). Офіційний вебпортал парламенту України. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ 11,0 11,1 Society. Integration. Education. Proceedings of the International Scientific Conference.1
- 516–527.ISSN 1691-5887.doi:10.17770/sie2023vol1.7082.Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «Про освіту» (en uk). Офіційний вебпортал парламенту України. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «On Education» (en en). Official website of the Parliament of Ukraine. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ «Про забезпечення функціонування української мови як державної» (en en). Official website of the Parliament of Ukraine. Consultat el 2025-12-16.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Colecció de materials per temes (Коллекция материалов по теме)
- Первоисточники по истории Украины
- Доклад МИДа Российской Федерации о положении русского языка на Украине [1] archivat en Wayback Machine.
- Закон про мови (Lleis per a l'Idioma), 1989
- Constitució d'Ucrània.
- Ukrainian language - the third official? - Ukrayinska Pravda, 28 November 2005
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ucranización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.