Triumfo del Sacrament

Triumfo del Sacrament

Triumfo del Sacrament (també conegut com Apoteosis de l'Eucaristía o Alegoria de l'Eucaristía) és un quadro de l'artiste espanyol Francisco de Herrera el Mosso, pintat a l'oli sobre llenç en 1655-1656. Va ser creat per a la Sala de Juntes de la Germandat Sacramental del Santíssim Sacrament de la catedral de Sevilla, a on encara es conserva en l'actualitat.

Història

Francisco de Herrera el Mosso va realisar un viage a Itàlia en algun moment entre 1647 (data en la que se sap en seguritat que encara es trobava en Sevilla) i 1653 (quan ya hi ha constància de la seua presència en Madrit). Este viage a Itàlia era conegut per una menció del pintor i tratadista Antonio Palomino en la biografia que va escriure de Herrera (publicada en 1724), pero durant molt temps es va carir d'una prova documental que ho confirmara, fins a la troballa en dates recents d'una série de gravats firmats per Herrera en Roma en 1649. Eixos anys d'estudi en Itàlia varen tindre una influència determinant en la creació del seu estil pictòric i, per influència seua, en l'evolució de la pintura barroca en Espanya a partir de la seua tornada.

En 1654 es trobava ya en Madrit, a on va pintar El triumfo de sant Hermenegildo, obra d'enorme importància que jugaria un paper crucial en l'adopció en Espanya de les fòrmules pròpies del Barroc ple. En 1655 va retornar a Sevilla, tal volta a causa de la necessitat de gestionar el herència del seu pare, el pintor Francisco de Herrera el Vell, fallit poc temps abans. Eixe any va pintar el Triumfo del Sacrament per a la nova Sala de Juntes de la Germandat Sacramental del Santíssim Sacrament de la catedral de Sevilla, entre novembre (data en la que es va pagar el llenç per a l'obra) i decembre (data en que es varen pagar a Herrera 7.000 reals per ella). Una descripció de 15 de giner de 1656 de la nova Sala de Juntes de la Germandat menciona ya el gran quadro, de més de 3 metros per cada costat, instalat en el seu lloc. Segurament va anar llavors quan es va afegir la data escrita en el quadro: 1656. El procés de creació del quadro va ser paralel al d'admissió del pintor en la Germandat: la seua solicitut d'ingrés du data de 21 de novembre de 1655 i la seua recepció com a germà de 19 de decembre d'eixe any.

El llenç ha permaneixcut presidint la Sala de Juntes de la Germandat que ho va encarregar des de llavors i fins als nostres dies.

L'obra va ser estudiada i reproduïda a través dels diversos esbossos que Herrera acostumava a fer o del propi original, i per això diverses còpies han aplegat fins a nosatres. Una versió de gran calitat, que tal volta siga un esbós de l'autor, va pertànyer a la colecció del marqués de Casa Torres, passant posteriorment per herència a la reina Fabiola de Bèlgica. Es coneixen a lo manco atres dos còpies antigues, ademés d'un gravat de 1661 de Martín d'Arteaga i Alfaro, que a la seua volta sembla haver generat atres còpies derivades directament d'ell.

Anàlisis de l'obra

l'Iglésia catòlica va abordar en el Concilie de Trento la controvèrsia en els protestants sobre el caràcter sacrificial de la Missa. Les seues definicions sobre el tema varen ser aprovades en 1562. El Concilie mencionava que eixes definicions estaven basades en «esta antiga fe, fundada en el sacrosant Evangeli, en les tradicions dels Apòstols i en la doctrina dels Sants Pares». L'Iglésia defenia la cridada transubstanciaació o conversió de les substàncies del pa i va vindre eucarísticos en el cos i sanc de Crist, mentres els diversos grups protestants ho negaven.

L'iconografia de l'obra arreplega esta temàtica i s'inscriu dins de la més estricta Contrarreforma. En posició central es representa una custòdia eucarística envolta en llum, l'exaltació de la qual es veu accentuada per les figures situades al voltant de la Verge Maria en adoració i dels Doctores de l'Iglésia actuant com a testics que corroboren les idees de l'Iglésia sobre el dogma de l'Eucaristía i constaten veritats teològiques. La presència de la Verge adorant el Sacrament mostra el doble caràcter mariano i eucarístico del quadro.

Com s'ha mencionat, els personages representats en l'obra són, ademés de la Verge Maria i diversos àngels chiquets, els Doctors de l'Iglésia. En primer terme poden reconéixer-se a sant Agustín (en mitra de bisbe) i a sant Buenaventura (en hàbit franciscano i capelo cardenalicio). Abdós estan representats d'esquenes i a contraluz, açò últim característic de l'obra de Herrera en els anys 1653-1660. A l'esquerra d'estes figures pot reconéixer-se a sant Tomás d'Aquino (que parla en sant Agustín), a sant Gregorio i a sant Ambrosio dialogant, i a sant Jerónimo escrivint baix l'inspiració de la visió del Sacrament.

El Triumfo del Sacrament és un quadro capital del moment inicial de la madurea artística de Francisco de Herrera el Mosso i un eixemple soberp del seu llenguage en eixos anys. El historiador de l'art Alfonso E. Pérez Sánchez, ex director del Museu del Prat, va dir del quadro que «representa potser la culminació d'este temps, per l'esplèndida bellea del seu colorit càlit i centelleante, i per l'eficàcia de les grans figures a contraluz, ací audazmente colocades d'esquenes, creant un espai circular ideal, entorn al sacrament, a que el seu entorn revolotean uns àngels chiquets dissolts per complet en el centelleig lluminós que despedix la custòdia.»

La composició del quadro és la més barroca de Francisco de Herrera el Mosso i aquella que evidencia millor lo deprés en la seua etapa italiana. El gran dinamisme de l'obra s'obté gràcies a les actituts nervioses dels personages, el moviment molt vivaz en atrevits escorzos dels àngels chiquets i la violència de les diagonals de la composició.

Bibliografia

• (1986) Carreño, Rizi, Herrera i la pintura madrilenya del seu temps [1650-1700], Ministeri de Cultura. ISBN 84-505-2957-3.

• Valdivieso González (2015). Francisco de Herrera el Mosso : Entre Sevilla i Madrit, Diputació de Sevilla. ISBN 978-8477983781.