Tricina
| Archiu:Tricine.png | |
| Names | |
|---|---|
| IUPAC name
N-(2-Hydroxy-1,1-bis(hydroxymethyl)ethyl)glycine
| |
| Other names
Tricine
N-(Tri(hydroxymethyl)methyl)glycine | |
| Identifiers | |
3D model (JSmol)
|
|
Beilstein Reference
|
1937804 |
| CHEBI | |
| ChemSpider | |
| ECHA InfoCard | 100.024.721 |
| EC Number | 227-193-6 |
| 3688 | |
| MeSH | tricine[2] |
PubChem CID
|
|
| UNII |
|
| |
| Properties | |
| C6H13NO5 | |
| Molar mass | 179.17 g·mol−1 |
| Appearance | White crystals |
| 89.6 g L−1 (at 20 °C) | |
| UV-vis (λmax) | 260 nm |
| Absorbance | 0.03 |
| Related compounds | |
Related compounds
|
Milacemide |
Except where otherwise noted, data llaure given for materials in their standard state (at 25 °C [77 °F], 100 kPa). | |
| ☒N verify (what is ☑I☒N ?) | |
| Infobox references | |
La tricina és un compost orgànic usat en solucions amortiguadoras. La seua presentació més usual és com una pols cristalina de color blanc moderadament soluble en aigua. És un aminoàcit ion dipolar que el seu pKa1 a 25 °C és 2,3; el seu pKa2 a 20 °C és 8,15. El ranc útil de la solució amortiguadoras està entre 7.4 a 8.8. Este buffer és un dels agents esmortidors de Good. Good l'use com a solució amortiguadora per a reaccions cloroplásticas. El seu nom prové del tris i glicina, composts dels quals deriva.[1]
Aplicacions
[editar | editar còdic]La tricina és usada com a agent esmortidor durant la electroforesis. També s'usa en la resuspensión de sediment celulars. La seua càrrega negativa és més negativa que la de la glicina, açò fa que la migració electroforética siga més ràpida. ademés, la seua alta càrrega iònica mou més als ions i menys les proteïnes. Açò permet que proteïnes de baix pes molecular siguen separades en geles de acrilamida (en un baix percentage). S'ha registrat que la tricina separa proteïnes en un ranc d'1 a 100 kDa durant la electroforesis.[2]
Un estudi indica que, d'entre els 10 agents esmortidors provats, el buffer tricina a 250 mmol/L és el més efectiu en els ensajos de ATP que usen l'enzima de la luciferasa de les luciérnagas.[3]
La tricina s'ha trobat efectiva en el llavat de radicals hidroxilos en els estudis sobre dany a la membrana induïda per radiació.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Good, N.E., et al., Biochemistry, v. 5, 467 (1966).
- ↑ Schaegger, H., and von Jagow, G., "Tricine-sodium dodecyl sulfate-polyacrylamide gel electrophoresis for the separation of proteins in the range from 1 to 100 kDa." "Anal. Biochem." 166(2), 368-379.
- ↑ Webster, J. J., and Leach, F. R., "Optimization of the firefly luciferase assay for ATP." "J. Appl. Biochem.", 2:469-479.
- ↑ Hicks, M., and Gebicki, J. M., "Rate constants for reaction of hydroxyl radicals with Tris, Tricine, and Hepes buffers." "FEBS Lett.", 199(1):92-94.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tricina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.