Triàngul de Kepler
El triàngul de Kepler és un triàngul rectàngul en costats en progressió geomètrica. La relació entre costats d'un triàngul de Kepler, està vinculada al número àureu.[1][2]

i pot ser escrita: , o aproximadament 1 : 1,272 : 1,618.[3] Els quadrats dels costats d'este triàngul (vore fig. tk1) estan en progressió geomètrica d'acort al número àureu.
Els triànguls en dita relació són cridats triànguls de Kepler, ya que el matemàtic i astrònom alemà Johannes Kepler (1571–1630) va ser el primer en demostrar que este triàngul es caracterisa per tindre una relació entre els catetos i l'hipotenusa igual a la proporció áurea.[4] El triàngul de Kepler combina dos conceptes clau de la matemàtica, el teorema de Pitágoras i número àureu, lo que va fascinar profundament a Kepler, com va quedar expressat en la seua pròpia cita:

Per a un aclariment del significat de “la divisió d'un segment entre l'extrem i el seu proporcional”,[1] vore fig.em1.
Deducció
El fet de que un triàngul de costats , i siga rectàngul, es deduïx en solament reescriure el polinomi quadràtic de definició del número àureu :[2]
en la forma del teorema de Pitágoras:
Relació en les miges aritmètica, geomètrica, i harmònica
Per a número real positius a i b, les seues mija aritmètica, mija geomètrica i mija harmònica, són les llongituts dels costats d'un triàngul rectàngul, si i solament si tal triàngul és un triàngul de Kepler.[6]
Cóm construir un triàngul de Kepler
Un triàngul de Kepler pot ser construït usant sol regla i compàs creant primer un rectàngul àureu:
- Construir un quadrat, (roig en fig.ct1).
- Traçar una llínea des del punt mig d'un dels seus costats fins a un vèrtiç del costat opost.
- Utilisar la llongitut d'eixa llínea, com a ràdio per a dibuixar un arc (gris en la figura) que definix l'altura d'un rectàngul àureu.
- Completar el dibuix de dit rectàngul.
- Use's el costat llarc de la dreta del rectàngul, per a traçar un arc fins que intercepte al costat opost del rectàngul, dita intersecció definix les llongituts de l'hipotenusa i del cateto major del triàngul de Kepler (àrea marró en fig.ct1).
Kepler ho construïa de manera diferent. Segons una carta que li va escriure al seu antic professor Michael Mästlin:[4] "Si un segment es dividix entre l'extrem i el seu proporcional,[1] i es pren com a hipotenusa d'un triàngul rectàngul que el seu àngul recte es trobe sobre el punt que dividix a l'hipotenusa en dites parts, llavors el cateto menor tindrà la mateixa llongitut que la part més llarga del segment de partida (ara hipotenusa)."[7]
Curiositats
Algunes fonts afirmen que es pot reconéixer en la gran piràmide de Guiza un triàngul en dimensions aproximades a un triàngul de Kepler.[8][9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Euclides en Els Elements: "Es diu que una llínea recta està dividida entre l'extrem i el seu proporcional quan la llínea sancera és al segment major com el major és al menor."
- ↑ 2,0 2,1 2,2 En resoldre l'equació de segon grau de la definició del número àureu s'obté el seu valor numèric .
- ↑ Roger Herz-Fischler (2000). The Shape of the Great Pyramid, Wilfrid Laurier University Press. ISBN 0889203245.
- ↑ 4,0 4,1 Livio, Mario (2002). The Golden Ràtio: The Story of Phi, The World's Most Astonishing Number, Nova York: Broadway Books, pp. 149. ISBN ISBN 0-7679-0815-5.
- ↑ Karl Fink, Wooster Woodruff Beman, and David Eugene Smith (1903). A Brief History of Mathematics: An Authorized Translation of Dr. Karl Fink's Geschichte der Elementar-Mathematik, 2nd ed. edició, Chicago: Open Court Publishing Co.
- ↑ Vaig donar Domenico, Angelo, "The golden ràtio—the right triangle—and the arithmetic, geometric, and harmonic means," The Mathematical Gazette 89, 2005.
- ↑ Passage de carta de Kepler, traduït de l'anglés, en llicències didàctiques.
- ↑ (2006) The Best of Astraea: 17 Articles on Science, History and Philosophy, Astrea Web Ràdio. ISBN 1425970400.
- ↑ «Squaring the circle, Paul Calter». Archivat des de l'original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 31 de març de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triángulo de Kepler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.