Trencacaps (joc)
Un trencacaps és un joc al que es pot jugar sol o acompanyat. Consistix en partir d'una situació inicial donada o aleatòria i aplegar a una situació determinada seguint una série de regles. Els trencacaps es poden trobar de diferents formes:
- trencacaps mecànics: gaveta de Rubik, trencacaps multipiramidal ;
- jocs de cartes (per eixemple, el solitari);
- trencacaps geomètrics jugats en peces: taquin, tangram;
- trencacaps geomètrics que es resolen en paper i llapis;
- jocs basats en el material d'un joc existent: problema del cavall i problema de les huit dames basats en les regles de l'escacs;
- jocs numèrics (criptaritmos, quadrats màgics).
- jocs d'inteligència (logigramas)
Alguns trencacaps tenen poc valor lúdic, pero oferixen ilustracions de complexos models matemàtics o informàtics. Eixemple: l'enigma de les tres cases o les Torres Combinatòries de Hanói.
Antiguetat
Els egipcíacs varen ser pioners en el desenroll de jocs de taula que combinaven encert i estratègia. Un dels eixemples més antics és el Senet, que data d'aproximadament 3100 a. C. i es jugava en un tauler de 30 caselles dispostes en tres files de dèu.[1] Encara que no constituïx un trencacaps en el sentit modern, requeria anticipar els moviments de l'oponent i gestionar l'encert, lo que ho convertix en un precursor dels desafius intelectuals de l'Antiguetat.[2]
En l'antiga Grècia, els acertijos eren una forma habitual d'entreteniment intelectual i una mida de l'agudea mental. Un eixemple emblemàtic és l'acertijo de la Esfinge, present en la tragèdia Edipo Rei de Sófocles (V). l'Esfinge plantejava el següent acertijo als viagers que passaven per Tebes: «¿Quin és el ser que de matí camina sobre quatre pates, al migdia sobre dos i per la vesprada sobre tres?».[3] La resposta —el ser humà, que gatea en l'infància, camina empinat en la adultez i usa bastó en la vellea— ilustra el tipo de raonament llògic que els grecs consideraven eixercici intelectual.[4]
Plató, en els seus diàlecs filosòfics, també va recórrer a la forma interrogativa i al raonament deductivo com a ferramentes d'indagació. En El Convit, els participants examinen el concepte d'amor per mig d'arguments successius i progressius, mètoto que guarda analogia en la resolució de problemes.[5]
La llegenda del Nuc Gordiano ilustra la presència de desafius intelectuals en el món antic mediterràneu. Segons la tradició, un nuc d'extraordinària complexitat nugava una yunta a un carro en la ciutat de Gordio (actual Turquia), i s'afirmava que qui ho desnugara dominaria Àsia.[6] Encara que no és un trencacaps mecànic, el nuc gordiano simbolisa el tipo de problema complex que demanda una solució ingeniosa, i la seua llegenda va perviure com a metàfora del pensament creatiu.[7]
En el subcontinent indi, la tradició intelectual védica també va incorporar acertijos i problemes matemàtics. El Shatapatha Brahmana (c. 700 a. C.) és un text ritual que inclou, junt a prescripcions religioses, enigmes i eixercicis de raonament numèric.[8] Per la seua banda, els Sulba Sutras (c. 800 a. C.) són tractats matemàtics que plantegen problemes de geometria i aritmètica relacionats en la construcció d'altars rituals.[9] Encara que cap d'estos texts constituïx un trencacaps en sentit estricte, abdós representen formes primerenques de pensament analític i resolució de problemes.
Història dels trencacaps mecànics
El trencacaps mecànic més antic conegut té el seu orige en Grècia i data del III.[10] Este joc, l'Ostomachion, és un quadrat dividit en 14 parts que deuen ensamblarse per a crear diferents formes. Es creu que el joc del baguenaudier, descrit per Gerolamo Cardano en 1550, té el seu orige en el nort de China. En 1742, en Japó, es menciona en un llibre un joc cridat "Sei-gon Shona Chie no-Ita". Cap a 1800, el trencacaps tangram es va fer popular en China, i 20 anys despuix es va estendre per Europa i Amèrica. L'empresa Richter de Rudolstadt va escomençar a produir grans cantitats de jocs en certa semblança al tangram, les cridades "peces Anchor Stone".[nota 1]
Els trencacaps varen ser molt populars a finals del XIX i principis de el XX. La primera palesa d'un trencacaps es va registrar durant este periodo.
En França, Édouard Lucas va descriure i va analisar varis trencacaps, entre ells les Torres de Hanói i el joc de baguenaudier. En 1893, el professor Hoffman[nota 2] va escriure un llibre titulat "Vells i nous trencacaps". Contenia, entre atres coses, més de 40 trencacaps en descripcions de mecanismes secrets. Este llibre es va convertir en una obra de referència estàndar per als jocs de trencacaps i es varen imprimir còpies modernes. El solucionador de problemes nortamericà Sam Loyd va estudiar el tangram i va descriure el joc del taquín (1914).
A principis del XX, els trencacaps varen experimentar un ascens meteòric, marcat pel registre de les primeres paleses. El model de W. Altekruse de 1890, compost per 12 peces idèntiques, ilustra perfectament esta tendència.[11]
En l'invenció de materials fàcils de modelar, com el plàstic, va créixer el palmito de possibilitats dels trencacaps. El gaveta de Rubik, de 1974, [12] possiblement el trencacaps més famós del món, seria més difícil de fabricar sense els polímer moderns (encara que existix una versió de fusta "30 aniversari").
El trencacaps més gran (40.320 peces) va ser fabricat per l'empresa alemana de jocs Ravensburger.[13] El trencacaps més chicotet jamai fabricat va ser creat en LaserZentrum Hannover. Té només cinc milímetres quadrats, el tamany d'un gra d'arena.
Els pasatiempos que es varen documentar per primera volta són les adivinanzas. En Europa, la mitologia grega va produir acertijos com l'Endevinalla de l'esfinge. També es varen produir molts acertijos durant l'Edat Mija.[14] El llibre de Exeter, del X, conté més de noranta adivinanzas.
A principis del XX, les revistes i els periòdics varen descobrir que podien aumentar el seu número de llectors publicant concursos de trencacaps, escomençant pels crucigramas i, en l'actualitat, els sudokus. Els primers crucigramas que s'assemblen a la seua forma moderna varen ser popularisats pel periòdic New York World en la década de 1910. Moltes variants de crucigramas són populars en tot lo món.
Notes
- ↑ Les peces de Anchor Stone estan fetes d'una mescla d'arena de cuars, tiza i oli de linaza (palés alemana 13,770; palés nortamericà 233,780), prensadas en precisió en mòles per a que encaixen perfectament, formant un joc de construcció, un conjunt de peces estandardisades que permet la construcció de varis models diferents.
- ↑ Angelo John Lewis, conegut baix el seudònim de Professor Hoffmann (naixcut entre 1839 i 1919), va anar un advocat, ilusioniste i escritor naixcut en Anglaterra que ha segut descrit com "l'autor i traducter de màgia més prolífic i influent fins als temps moderns".(Professor Hoffmann en lybrary.com. Consultat el 31 de decembre de 2021 (anglés).
Referències
- ↑ David Parlett. The Oxford History of Board Games (1999). Oxford University Press. 386 pág. ISBN 9780192129987.
- ↑ Zahi Hawass. The Treasures of the Pyramids (2003). ISBN 978-0760749685.
- ↑ Almut-Barbara Renger. Oedipus and the Sphinx: The Threshold Myth from Sophocles through Freud to Cocteau. University of Chicago Press, 2013. ISBN 9780226048086.
- ↑ E. S. Forster, 'Riddles and Problems from the Greek Anthology', Greece & Rome, 14 (1945), pp. 42-47.
- ↑ Platón. Plat: Complete Works (1997). Hackett Publishing Company. ISBN 978-0872203495.
- ↑ Robert B. Strassler. The Landmark Herodotus: The Histories (2007). Pantheon Books. ISBN 978-0375421099.
- ↑ Robin Lane Fox. The Classical World: An Epic History from Homer to Hadrian (2006). Basic Books. ISBN 978-0465024964.
- ↑ Edwin Bryant. The Quest for the Origins of Vedic Culture: The Indo-Aryan Migration Debat (2001). Oxford University Press. ISBN 978-0195132172.
- ↑ Plofker, Kim (2009). Mathematics in Índia, Princeton University Press. ISBN 9780691120676.
- ↑ Émile Fourrey, Curiosités géométriques, Librairie Vuibert ISBN 2-7117-5313-1
- ↑ «L'histoire dones casse-tête et dones jeux de table - Logica Jeux» (en francés). www.logicajeux.fr. Consultat el 2024-03-11.
- ↑ «Rubik's World History» (en anglés). The Rubik's official website. Archivat des de l'original, el 13 de juliol de 2018. Consultat el 29 de febrer de 2012.
- ↑ «El trencacaps més gran del món | Ravensburger» (en es). www.ravensburger.us. Consultat el 2018-06-23.
- ↑ «A very brief History of Puzles (Una molt breu història dels acertijos)» (en anglés). The Puzle Museum (Museu dels Acertijos) (6 d'abril de 2017). Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2020.