Senet
.jpg)
El senet (Egipcíac antic: 𓊃𓈖𓏏𓏠 , romanizado: znt , allumenat. 'decés'; cf. copto ⲥⲓⲛⲉ /senseə/, 'decés, vesprada') és un joc de taula ideat en l'Antic Egipte que consta de 10 o més peons en un tauler de 30 caselles de joc quadrades.[1] Es tracta d'un dels jocs de taula més antics que es coneixen del Regne Nou i époques posteriors, pero existix des de l'época predinástica,[2] junt en l'oware (també cridat Wari), Go i el joc real de Ur, i el seu us va estar molt estés en el seu temps.
Història
[editar | editar còdic]Descobriment
[editar | editar còdic]Senet està atestat en jeroglífics des de -3100. Per una atra part, el descobriment en 1909 en una tomba d'El Mahasna que data de principis del quart mileni abans de Crist d'un tauler cuadriculado i acompanyat d'objectes cònics interpretats com a peons i que se suponia pertanyien al senet, hui està pospost i qüestionat. per arqueòlecs que ho veuen més com un plat d'ofrenes.[3]
Evidència de senet a lo llarc del temps
[editar | editar còdic]La referència coneguda més antiga al senet està pintada en un mur de la tomba de Hesy, durant la dinastia III (c. 2650 a. C.), que ho mostra sent jugat en sèt peons per jugador (en atres pintures es representa en dèu peons per jugador).
Despuix hi ha vàries referències més en diverses tombes com en la de Nefertari, que apareix en una pintura de la seua tomba jugant al senet. Tutankamón tenia quatre senet en la seua tomba per a jugar durant l'eternitat. Sennedyem apareix, junt a la seua esposa Inyferti, jugant al senet en la seua tomba. Este joc es considerava una referència al sortilegio 17 del Llibre dels Morts, ya que representa el Juí d'Osiris, la victòria del difunt i la seua entrada en la Duat.
Este joc guarda certes similituts en el joc real de Ur i el backgammon (sent este un derivat de la tábula romana), per lo que es creu que el senet pot ser un predecessor d'este últim i derivat del joc real de Ur, encara que no estan confirmades cap de les dos teories.
Significat mitològic
[editar | editar còdic]
Es creu que el joc gojava de certa importància, pel descobriment de varis taulers en tombes importants, com els quatre jocs de senet que varen ser trobats en la tomba de Tutankamon. Inclús hi ha arqueòlecs que afirmen que tenia cert caràcter màgic o simbòlic i que els egipcíacs creïen que devien enfrontar-se a alguna deidad jugant al mateix en el seu trànsit cap al més allà, tenint mucho que ver el resultat de la partida en el seu destí en el mateix. Açò últim es deduïx perque en algunes tombes es representa al difunt jugant contra un contrincant invisible i per les referències en el Llibre dels Morts. Es pot fer una clara referència als dimonis Chatiu que es troben en el taller de embalsamamiento per a poder conseguir la seua solució al mal. Els jugadors assumixen el paper mitològic de decidir el seu destí.
Influència
[editar | editar còdic]Era possiblement el joc més popular del Antic Egipte, ya que s'han trobat jocs de senet o parts del mateix en un gran número de tombes, tant de nobles com del poble pla, i hi ha vàries fresca que representen a faraons o nobles i esclaus jugant al mateix.
Els taulers, aixina com les fiches, es fabricaven en una gran varietat de materials, provablement depenent del poder adquisitiu del comprador. D'esta manera podem trobar peces de fanc cuit, de metal, d'os, de pedres semipreciosas com el lapislázuli, etc. En els taulers succeïx lo mateix, podent trobar-se una gran gama, des del fanc cuit fins a fustes nobles tallades i policromadas, o nacre, entre atres materials, incrustat o formant les caselles.
Regles
[editar | editar còdic]
Objectiu del joc del senet
[editar | editar còdic]L'objectiu del senet és traure les teues peces del tauler abans que l'adversari, seguint una série de regles, alvançant les teues pròpies fiches, capturant i bloquejant les peces de l'adversari fins a conseguir traure totes les fiches pròpies del tauler (similar al backgamon).[4]
Encara que no han aplegat fins a hui dia les seues regles, provablement perque era tan popular que pràcticament tot lo món sabia jugar o es transmetien de modo oral, hi ha varis arqueòlecs que les han reconstruït gràcies a les seues investigacions,[5] havent conseguit reconstruir vàries versions, que ben varen poder conviure (de la mateixa manera que succeïx hui dia en atres jocs de taula que tenen vàries formes de jugar-se).
Descripció del tauler, les fiches i l'us de les tablillas
[editar | editar còdic]És un joc per a dos contrincants i consta d'un tauler de tres files paraleles en dèu caselles quadrades cada una i d'un número de peces, que depenent de la variant del joc, poden ser entre dèu i vint en total.[6]
Normalment les peces d'abdós jugadors eren molt diferents, sent les d'un de forma cònica i les de l'atre de forma cilíndrica entallada i, a la seua volta, unes de color obscur i unes atres de color clar, encara que sembla ser que el color depenia més del material del que estaven fetes i era la forma la que distinguia les d'un jugador o un atre, sent les còniques llaugerament més altes. S'han trobat fiches de color blanc, blau, negre, marró, roig, vert, etc.
L'orde dels quadrats és de l'1 al 10 d'esquerra a dreta en la primera fila, de l'11 al 20 de dreta a esquerra en la segona fila i del 21 al 30 d'esquerra a dreta en la tercera fila, sent est el sentit que deuen seguir les fiches dels dos jugadors en alvançar, eixint les seues dèu fiches de la primera fila colocades alternativament i ocupant esta per complet i part de la segona en la modalitat de 14 fiches. Existixen vàries caselles especials que són la 15, 26, 27, 28, 29 i 30 (estes caselles especials poden contindre dibuixos o símbols jeroglífics).
Si un peó cau en la casella 27, deu començar des de la casella 15, com succeïx en algunes caselles del Joc de l'Oca. Les caselles 26, 28, 29 i 30 són caselles a on les fiches estan protegides pero requerixen tirades especials per a extraure les fiches del tauler.
Estes tirades especials consistixen que la ficha deu passar obligatòriament per la casella 26. Despuix té un màxim de dos tirades per a eixir del tauler. De tal forma, en la casella 26 pot traure un 1, 2, 3 o 4. I la següent volta que moga, té que traure el número exacte per a eixir. Si no pot fer-ho, eixa ficha no es mou.
No s'utilisen daus per a determinar els alvanços de les fiches, sino quatre chicotetes tablillas que, per un costat no tenen res i per l'atra cara són negres o tenen motius dibuixats o tallats per a poder distinguir-les be: segons les cares que caiguen mirant dalt, es decidix el moviment; si cau una blanca mirant dalt, es mou un lloc, si cauen dos, es mouen dos, etc. Si totes cauen boca avall, es mouen sis. No existix el 5 com a resultat d'estes tablillas. Es tenen en consideració les cares que queden cap a dalt i els corresponents resultats es mostren en la taula.[7]
Sempre que un jugador obtinga com a resultat 1, 3 o 6, seguix tenint tanda de joc i, despuix de moure el peó que desige o puga, té una atra tirada i aixina fins que traga un 2 o un 4.
Moviments i captures
[editar | editar còdic]Quan dos fiches del mateix jugador es troben en dos caselles consecutives qualssevol, es protegixen mútuament i no poden ser capturades per l'adversari; quan són tres fiches del mateix jugador, en lloc de dos, formen una barrera que el contrincant no pot botar, pero ell sí.
La captura d'una ficha del contrari consistix en intercanviar la posició d'esta per la de la ficha que la captura, i només pot fer-se quan no està protegida i coincidint l'última casella d'alvanç en la casella de la peça que es va a capturar.
Quan no es pot alvançar cap a avant (barrera o fiches protegides) i sí cap a arrere, és obligatori fer-ho cap a arrere.
|
|
|
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]- Senet de Amenhotep III
- Mehen, un atre joc egipcíac.
- Gossos i Chacals, un atre joc egipcíac.
- Parcheesi, Ludo, Parchís i Parquet, versions modernes del Pachisi.
- Patolli
- Oca
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Crist 2019 pp.107
- ↑ In Search of the Meaning of Senet [1] archivat en Wayback Machine. parell Peter A. Piccione
- ↑ Isabelle Bardiès-Front, « Art du jeu, jeu dans l’Art. De Babylone à l’occident médiéval », Musée de Cluny, 28 novembre 2012 – 4 mars 2013.
- ↑ «El Joc Egipcíac del Senet». www.egiptomania.com. Consultat el 24 de febrer de 2017.
- ↑ «El Senet egipcíac: joc milenari - Blog de joguets i jocs | Joguets Som Nosatres». www.juguetessomosnosotros.com. Consultat el 24 de febrer de 2017.
- ↑ «senet | La Ludoteca de Pampala». ludotecapampala.wordpress.com. Consultat el 24 de febrer de 2017.
- ↑ «EL senet (Jacobo García Pérez) copia - Museu del Joc - Docmia». docmia.és. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2017. Consultat el 24 de febrer de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Senet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.