Anar al contingut

Treball temporal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Recogedores de nabius en Sèrbia

El treball temporal, ocupació temporal o treball eventual és una relació laboral llimitada per contracte a un periodo establit de temps per les necessitats o preferències de l'empleador. Els treballadors temporals es denominen a voltes "estacionals", "interins", "subcontractats" o "freelance". En alguns casos, professionals temporals altament especialisats (particularment en tasques de coll blanc, com recursos humans, investigació i desenroll, ingenieria o contabilitat) s'autodenominen consultors. Cada volta més posicions de nivell eixecutiu (p. eix. oficial eixecutiu cap, director d'informació, director financer, director de mercadotècnia o director d'investigació —CEO, CIO, CFO, CMO i CSO per les seues respectives sigles en anglés—) es cobrixen en eixecutius interins.

En la pàgina Contracte de treball de duració determinada s'han desenrollat els contractes que sustenten este tipo de treball, mentres que esta pàgina, Treball temporal, descriu de manera més general els efectes i la consideració d'este tipo de treball. Es mantenen aixina ademés tots els vínculs a diferents idiomes, que poden servir per a adquirir una visió més àmplia del tema. Per al programa de televisió vore Treball temporal (programa de televisió).

Els treballadors temporals poden treballar a temps complet o a temps parcial, segons les circumstàncies del treballador i l'empresa. Per eixemple, l'empresa pot oferir solament mija jornada, i el treballador voler jornada completa, pero accepta perque no té una atra cosa. El percentage de treballadors parcials en esta situació es denomina parcialitat indeseada.

D'igual forma l'empresa pot oferir solament ocupació temporal, i el treballador preferir un de fix, pero accepta el temporal perque no troba el fix. El percentage de treballadors temporals en esta situació es denomina temporalitat indeseada. En una economia la temporalitat és el percentage d'empleats temporals respecte al total de treballadors.[1]

En alguns casos, els treballadors temporals reben beneficis laborals (com el segur de salut),[2] pero normalment, per a aforrar costs, estos beneficis solament es donen als empleats fixos.

Una companyia pot contractar directament als seus treballadors temporals, o be fer-ho a través d'una empresa de treball temporal, que és qui té contractats a eixos treballadors i els cedix a la companyia que necessita eixa mà d'obra.

El treball temporal és diferent de la comissió de servici (secondment en anglés), que és l'assignació provisional d'un membre d'una organisació a una atra. En la comissió de servici normalment l'empleat manté el seu salari i atres drets laborals de la seua organisació "mare", pero treballa estretament dins de l'atra organisació per a proporcionar formació i compartir experiència.

En l'irrupció d'Internet i l'economia de plataformes (que tenen empleada a molta gent en contractes temporals a curt determini o treball freelance), molts treballadors estan trobant treballs a curt determini com autònoms.[3][4]

Els treballadors temporals també són requerits per a tasques de naturalea cíclica. Han existit sempre els temporers, treballadors agrícoles que es desplaçaven per un país, o inclús entre varis països, per a arreplegar les collites que maduraven en diferents moments de l'any: per eixemple, meló d'Alger en juny, raïm en setembre i oliva en novembre.[5]

Història

Erro al crear miniatura:
Millons de treballadors temporals en EE. UU. de 1979 a 2000. Font: D. H. Author, Subcontratación a voluntat: la contribució de la doctrina de l'acomiadament al creiximent de l'ocupació subcontractada.

Les empreses de treball temporal (ETT) varen escomençar en els Estats Units, despuix de la Segona Guerra Mundial, a contractar a ames de casa urbanes per a que treballaren a temps parcial com a oficinistes. En els anys, les ventages de tindre treballadors que podien ser contractats i despedits ràpidament i en pocs requisits i papereig varen resultar en un aument gradual, pero substancial, del número d'empleats temporals, en més de 3,5 millons d'estos treballadors en els Estats Units de l'any 2000.[6]

De fet hi ha hagut un gran canvi de paradigma des de 1940 en la forma que les empreses tenen de servir-se dels treballadors temporals. Durant el fordisme, els treballadors temporals suponien una proporció prou marginal de la mà d'obra total en Amèrica del Nort. Normalment eren dònes blanques en llocs rutinaris de "coll rosa" (ocupacions no manuals majoritàriament femenins) que cobrien les absències de treballadors fixos per vacacions o malaltia.[7] En canvi, durant el posfordisme, caracterisat pel neoliberalisme, la desindustrialisació i el desmantellament del estat del benestar, estes utilisacions del treball temporal varen escomençar a canviar.[8] En el nou paradigma, el treballador temporal no servia per a cobrir el buit del fix, sino que era una alternativa a ell.[9]

Per lo tant, els treballadors temporals ya no substituïen les absències dels fixos, sino que es varen tornar semipermanentes en llocs precaris, subjectes rutinariamente a l'amenaça d'eliminació per fluctuacions en els productes d'una companyia. En el context actual de la mà d'obra temporal, tant les persones com els llocs s'han tornat temporals, i les empreses de treball temporal utilisen als treballadors temporals de manera sistemàtica i planificada, en lloc d'improvisada.[7]

El percentage d'empleats temporals ha anat creixent en Estats Units per l'aument d'Internet i l'economia de plataformes, el mercat laboral de les quals es caracterisa per la prevalença de contractes temporals a curt determini o treball freelance en lloc de contractes fixos.[10] És un error comú pensar que es tracta d'un panorama de l'ocupació relativament nova. En realitat és similar a l'anterior a la Revolució Industrial. Estem acostumats al model "una persona, una carrera" (la persona eixercita el mateix treball, fix, tota la seua vida, encara que potser pot anar ascendint en l'escalafó) i pensem erròneament que l'economia de plataformes altera alguna cosa que sempre ha segut aixina.[11] Pero abans de la Revolució Industrial en el XIX, era habitual que les persones anaren acceptant múltiples treballs temporals per a conseguir els ingressos que els permeteren viure.

Postfordisme

Quan el mercat va escomençar a transformar-se del fordisme a un règim d'acumulació del capital, la regulació social del mercat de treball i la pròpia naturalea del treball varen començar també a canviar.[12] Esta transformació s'ha caracterisat per una reestructuració econòmica que preconisava la flexibilitat laboral en múltiples aspectes: espais de treball, mercats de treball, contractes, salaris i beneficis laborals. L'alvanç mundial del neoliberalisme i l'imperi del mercat varen contribuir molt a esta pressió creixent sobre els mercats de treball nacionals cap a la flexibilitat.[13] Esta major flexibilitat és important a nivell mundial, particularment dins dels països de l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) i les economies lliberals de mercat.

Ventages i inconvenients

Ventages

  • Facilitat de contractació: els qui complixen els requisits per al treball ho tenen a sovint virtualment garantisat sense necessitat de passar un procés de selecció. En este sentit, pot argumentar-se que és més fàcil trobar un treball temporal que un de fix. Aixina mateix, en alguns casos les ETT contractaran treballadors temporals sense entrevista, currículum ni carta de presentació.[14]
  • Potencial d'horari flexible, lo que pot satisfer a alguns empleats.[15]
  • Oportunitat de guanyar experiència: cada companyia és única, de modo que l'empleat temporal assignat successivament a vàries companyies coneixerà una plétora de situacions i procediments d'oficina.[14]
  • Hi ha companyies que no contracten internament i solament utilisen les ETT. Treballar temporalment en una d'estes companyies pot ser una bona via per a conseguir un lloc fix.
  • Provar abans de comprar: el treballador eventual permet a la companyia provar-ho durant un temps suficientment extens abans de contractar-ho a llarc determini o indefinidament.
  • El treball temporal pot ser extremadament lucratiu per a els qui es troben en països menys rics.[16]
  • El treball temporal pot ser, per a una persona que s'ha jubilat, una manera de tornar al mercat laboral.[17]

Inconvenients

Treballadors, estudiosos, sindicalistes i activistes han identificat moltes desventages del treball temporal i, més recentment, de l'economia de plataformes:[18]

  • Falta de control del treballador sobre el temps de treball.
  • Possibilitat d'acomiadament immediat del treballador si rebuja una assignació.
  • Els llocs a sovint són d'alta rotació de personal. L'investigació sugerix que, quan les fàbriques preveuen que la producció caiga, preferixen contractar treballadors temporals en lloc de fixos per a evitar els costs d'acomiadament d'estos últims.
  • Escassa consideració del treball temporal: si una persona ha realisat numerosos treballs temporals, el seu currículum és menys valorat que el d'una atra persona d'iguals característiques pero que ha eixercitat les seues funcions en llocs fixos.
  • En els Estats Units, la substitució gradual dels treballadors fixos per eventuals va resultar en millons d'ocupacions en baixos salaris.[6]
  • En els EE. UU., el salari per hora d'un treballador temporal supon del 75 al 80 % del que rep un de fix.[19] Ademés, a sovint rep pocs beneficis laborals, o cap, i rara volta es convertix en empleat fix.[14]
  • A diferència dels treballadors temporals contractats a través d'una ETT, moltes persones que obtenen ingressos de l'economia de plataformes no informen d'ells al fisc. Solament en Estats Units lo no declarat s'estima en 214,6 millardos de $.[20] Açò pot carrejar multes o presó si Facenda acaba enterant-se.
  • En Àsia del Sur i l'Àfrica subsahariana, els treballadors temporals a sovint patixen sobreempleo.[16]
  • Pot produir-se una sobresaturació de treballadors temporals que duga a una baixada adicional dels seus salaris.[16][21]
  • Quàn una companyia contracta treballadors temporals d'atres països, pugues no estar clar si deu aplicar-se la normativa d'eixos països o de la nació a on la companyia té el seu centre de treball.[21]
  • Els treballadors temporals sofrixen més accidents, lesions i incapacitat d'orige laboral que els fixos.
  • La temporalitat innecessària perjudica a l'economia, perque els treballadors temporals consumixen de mija un 20 % menys.[22]
  • Perjudica també al treballador i a la societat, perque impedix desenrollar un proyecte de vida, dificulta l'accés a la vivenda, i inclús tindre fills, en lo que la societat envellix.[23]
  • Aixina mateix, perjudica a l'empresari, perque l'elevada rotació de persones en un lloc dificulta que es formen i disminuïx la productivitat.[23] Quan algú du temps en una tasca, l'eixecuta millor i més ràpidament que qui du poc.
  • Perjudica per això l'inversió en formació, que per a ser rendable necessita que els treballadors formats permaneixquen en l'empresa. Si la temporalitat és alta, s'invertix menys en formació, la productivitat és menor i els salaris són inferiors.[24]

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 1 d'octubre de 2021.
  2. ↑ «[2]». Consultat el 8 de setembre de 2021.
  3. ↑ «Digital labour and development: impacts of global digital labour platforms and the gig economy on worker livelihoods».Transfer: European Review of Labour and Research.23(2)
    135–162.doi:10.1177/1024258916687250.
  4. ↑ Texas Workforce Investment Council. «Research Report: The Gig Economy in the O. S.». Texas. gov. Consultat el 24 May 2019.
  5. ↑ «[3]». Consultat el 7 de setembre de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 «[4]»(blog by expert). Consultat el 2013-01-28.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2008).«The Good Temp».Work and Occupations.36
    66–68.doi:10.1177/0730888408329742.
  8. ↑ Dex (1997). Flexible Employment: The future of Britain's Jobs, Ipswich Book Company Ltd..
  9. ↑ Vosco, L. F. (2000). Temporary work: the gendered rise of a precarious employment relationship, Toronto: University of Toronto Press. ISBN 9780802083340.
  10. ↑ Woodcock, Jamie; Graham, {{{nom2}}} (2019). The gig economy : a critical introduction, London: Polity Press. ISBN 978-1-509-53636-8.
  11. ↑ Strom. «A brief history of the Gig Economy». liveops. Consultat el 30 de maig de 2018.
  12. ↑ Peck, Jamie (1996). Work-plau: the social regulation of llabor markets., New York: Guilford Press. ISBN 9781572300446.
  13. ↑ Harvey (2005). A brief history of neoliberalism, Oxford University Press. ISBN 9780191622946.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Manero. «The Pros and Cons of Temporary Work». Archivat des d'el original, el 2014-07-29.
  15. ↑ «The Gig Economy Opens The Door For Employment Opportunities». Forbes.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Graham. «The Risks and Rewards of Online Gig Work At the Global Margins». University of Oxford. Archivat des d'el original, el 2017-09-16.
  17. ↑ «Employment After Retirement: A Review and Framework for Future Research».Journal of Management.45(1)
    262–284.ISSN 0149-2063.doi:10.1177/0149206318810411.
  18. ↑ Mark Graham and Joe Shaw. «Towards a Fairer Gig Economy». meatspacepress. org. Meatspace Press. Archivat des d'el original, el 2017-02-15.
  19. ↑ «[5]». Consultat el 2017-12-23 (en en-US).
  20. ↑ McDermott. «Side hustle and tax evasion: The telling statistics». finder. com. Archivat des d'el original, el 2017-09-22. Consultat el 2017-09-21.
  21. ↑ 21,0 21,1 «[6]».
  22. ↑ «[7]». Consultat el 1 d'octubre de 2019.
  23. ↑ 23,0 23,1 «[8]». Consultat el 1 d'octubre de 2021.
  24. ↑ «[9]». Consultat el 1 d'octubre de 2021.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Treball_temporal&oldid=1505241»