Transactínido
En química, els elements transactínidos o elements superpesados són aquells en número atómico major al de l'element més pesat de la série dels actínits, el lawrencio (103).[1]
Estos elements són també transuránicos, és dir, en número atómico més alt que el del urani (92), un actínit. La distinció dels elements transactínidos és útil per vàries raons:
- Tots els elements transactínidos tenen electrons en la subcapa 6d en el seu estat fonamental, per lo que en la taula periòdica es coloquen en el bloc d.
- Llevat el dubnio, tots els isòtops d'estos elements tenen un periodo de semidesintegración extremadament curt, medit en segons o unitats més menudes.[2][3]
- La controvèrsia sobre la denominació dels elements afecta als primers sis elements transactínidos, per lo que l'IUPAC recomana utilisar els nomenes sistemàtics de tres lletres, encara que la síntesis de cada element haja segut perfectament confirmada.[1]
- Tots els transactínidos són radiactius i només s'han obtingut per síntesis en condicions de laboratori. No s'ha conseguit una mostra macroscòpica de cap d'ells.
- Els noms proposts per a estos elements deriven dels físics, química o llocs rellevants en el seu descobriment.
El científic nortamericà Glenn T. Seaborg va ser el primer en propondre el concepte d'actínit i en prevore l'existència de la série de transactínidos (elements 104 a 121) i dels superactínidos (aproximadament elements 122 a 153). El transactínido seaborgio va ser nomenat aixina en el seu honor.[4]
Llista de transactínidos
[editar | editar còdic]- 104 Rutherfordio, Rf
- 105 Dubnio, Db
- 106 Seaborgio, Sg
- 107 Bohrio, Bh
- 108 Hassio, Hs
- 109 Meitnerio, Mt
- 110 Darmstadtio, Ds
- 111 Roentgenio, Rg
- 112 Copernicio, Cn
- 113 Nihonio, Nh
- 114 Flerovio, Fl
- 115 Moscovio, Mc
- 116 Livermorio, Lv
- 117 Teneso, Ts
- 118 Oganesón, Og
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 J. Chatt(1979).Pure Appl. Chem..51
- 381–384.doi:10.1351/pac197951020381.
- ↑ P. Roy Chowdhury, C. Samanta, and D. N. Basu(2006).Physical Reviews C.73
- 014612.doi:10.1103/PhysRevC.73.014612.
- ↑ C. Samanta, P. Roy Chowdhury and D.N. Basu(2007).Nucl. Phys. A.789
- 142–154.doi:10.1016/j.nuclphysa.2007.04.001.
- ↑ IUPAC(1997).Pure and Applied Chemistry.69
- 2471.doi:10.1351/pac199769122471.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transactínido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.