Tractat de Blois (1512)

El Tractat de Blois és un acort internacional firmat en el més de juliol de 1512 en la ciutat francesa de Blois entre els monarques de Navarra, Juan III i Catalina I i el rei francés, Luis XII. Cronològicament és el quart tractat que du el nom de la ciutat francesa de Blois i va supondre la subscripció d'una aliança entre els Regnes de Navarra i França contra el Regne d'Anglaterra i els seus aliats Castella i Regne d'Aragó.

Resum del tractat

Est és un resum de l'autèntic tractat firmat el 18 de juliol de 1512.

• Artícul primer. És un pacte de no agressió, i inclou l'ajuda mútua davant possibles necessitats contra un enemic comú, respectant-se els dominis territorials de cada part.

• Artícul segon. Es comprometen a no permetre el pas a través dels seus territoris a tropes que combateren a qualsevol d'abdós regnes.

• Artícul tercer. Es reconeix la llibertat de comerç de cada Corona, tant per terra com per mar, aixina com en els desplaçaments dels comerciants i residències dels mateixos d'abdós dominis.

• Artículs quart i quint. S'obliguen les parts a participar en els tractats d'amistat i aliança firmats per l'atre.

• Artículs sext i sèptim. S'exigix al rei navarrés la consideració d'enemic dels anglesos i de qualsevol que els acompanyara, en el cas d'una invasió a França, en l'obligació, ademés de combatre'ls.

• Artícul octau i últim. Es reconeixia l'aliança (ci-devant á été faite Alliance)[sic] entre els reis navarresos i els de Aragó i Castella, per a no permetre el pas dels que, a través de Navarra, volgueren atacar Espanya i s'estén eixe compromís a els qui volgueren fer la guerra a França des de Navarra.

Context històric de la firma del tractat

El Regne de Navarra duya des de mediats de el XV soportant una greu divisió social frut de la Guerra Civil de Navarra entre dos bandos nobiliaris en interessos contraposts: Agramonteses i Beamonteses, els quals mantenien ademés distintes visions sobre l'orientació de la política exterior navarresa.

Contant en eixa realitat de divisió, el regnat de Juan III de Albret i de Catalina de Foix havia segut especialment prudent intentant mantindre un equilibri entre les relacions en França i en Castella. En esta última corona, la repentina mort de Felipe I de Castella havia tornat el govern castellà a Fernando el Catòlic, en calitat de regente del seu net Carlos I, a l'adop encara un chiquet. En Fernando en el govern de Castella, les possibilitats de Navarra de vore's directament involucrada en el conflicte obert que mantenien el Catòlic i Luis XII de França es va incrementar notablement al conceptualizar Fernando el Catòlic que la presència en el tro navarrés d'uns reis en enormes interessos patrimonials en França podia constituir una plataforma que Luis XII utilisara contra Castella i Aragó.

Davant este panorama, els primers passos dels monarques navarresos havien intentat ser especialment prudents, conscients tant de la divisió social que hi havia en el propi Regne de Navarra com de l'enfrontament existent entre França i Castella. Una prudència que s'havia manifestat en lo que a política exterior es referix en un cauto manteniment d'una posició de neutralitat.

A la seua volta, Luis XII no volia deixar passar d'utilisar a Navarra com a cap de pont en contra dels interessos castellans i va pressionar als reis de Navarra en l'amenaça de despullar-los de les seues señoríos patrimonials en França utilisant políticament la reclamació de Gastón II de Narbona sobre el comtat de Foix. En este context, la firma per part dels reis de Navarra del Tractat de Blois en Luis XII suponia precisament una ruptura de la neutralitat i optar definitivament per aliar-se en el rei francés per a assegurar-se la possessió de les seues señoríos a l'atre costat dels Pirineus.

Referències

• Navarra, Comunitat Foral. Història i actualitat del Fur Navarro Pamplona, Fondo de publicacions del Govern de Navarra
• ADOT LERGA, Álvaro; Navarra en el pensament i actuació política dels reis Juan III i Catalina I (1483 – 1517). Iruñea
• FRANCISCO OLMOS, José María de; La moneda navarresa en l'Edat Moderna. Problemes documentals. Tipos i llegendes, Universitat Complutense de Madrit
• LANDA EL BUSTO, Luis; Història de Navarra Pamplona, Fondo de publicacions del Govern de Navarra
• PRADERA, Víctor; Fernando el Catòlic i els falsaris de l'història, Bilbao, Editorial Grafite, 2003.
• CAMPIÓN, Arturo; La família de S. Francisco de Xabier, Pamplona, Imprenta i Llibreria de García, 1922. (Vore el text íntegre de la conferència després editada en Pamplona.)
• URRUXULEGI, Jon; La batalla de Noain, Diari Gara [1] archivat en Wayback Machine.