Trábea

Escultura romana, coneguda com Lare Farnese, abillada en una trábea.

Es diu trábea a una part del vestit que usaven els romans i es posaven sobre la corfoll.

La trábea era més curta i estretix que la toga i la toga pretexta i tenia alguna analogia en el paludamentum i la clámide. Era un vestit propi i particular dels cavallers romans com ho veem en alguns passages de Tácito, de Suetonio i de Dionisio de Halicarnaso i era blanca com el ságum dels soldats ben que adornada de tires de púrpura anomenades traves o virgae segons eren estes més o menys estretes. D'açò resulta que la trábea usada pels cavallers era diferent del paludamento dels generals, el qual era tot de púrpura.

D'un passage de Suetonio conservat per Servio veem que hi havia tres espècies de trábeas:

Una tota de púrpura, destinada als deus. una atra, també púrpura pero en parts blanques, que era l'utilisada pels reis. Una tercera, teñir pel cocus o cochinilla, substància que s'arreplegava en Àfrica i en Espanya, menys apreciable que el múrex. Esta trábea era peculiar dels augurs.

La trábea servia per a caracterisar a les persones que la duyen. D'ací ve cridar trabeatae a algunes comèdias que representaven militars o cavallers. De la mateixa manera, es dien togatae (faula togata) a les que figuraven simples particulars i pretextae a aquelles en que figuraven les persones de primer ranc.

Referències

Este artícul inclou material del diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat dels anys 1906 a 1914 que es troba en el domini públic.