Toxandria

Toxandria és el nom clàssic per a una regió entre els rius Mosa i Escalda en els Països Baixos i Bèlgica. El nom també s'escriu Taxandria. Els francs salios que es varen assentar en la regió en el IV varen passar a ser coneguts com toxandrianos. Estes tribus varen donar lloc a la dinastia merovingia que va passar a dominar lo que ara és França.

En eixos temps antics, les diverses tribus bàrbares, a les que es dona l'ampli nom de tribus germàniques (en llatí Germanicus) pels romans, originaris d'Escandinavia i que en el I s'havien dispersat per vastes regions de lo que hui és Europa central i occidental.

Per les seues contínues razias, estes tribus es subdividieron en clans separats i es varen traslladar a atres regions. A mitan de el III, dos pobles de la confederació tribal coneguda com els francs, els salios i els ripuarios, varen començar a penetrar en la frontera romana al voltant de Magúncia pero pronte varen ser expulsats per l'emperador Probo. A pesar de la temporal derrota, els moviments contra els cada volta més debilitats senyors romans varen dur a que l'emperador Juliano comprara la pau en 358 entregant Toxandria als salios els qui es varen convertir en aliats romans i varen proporcionar tropes per a l'eixèrcit imperial. Este enteniment va donar forma a l'idioma i la llei eixia, i com a resultat d'això és la llei eixia escrita en el VI en llatí. Els ripuaris es varen establir en una franja de terreny entre el Rin i el Mosa i, com totes les tribus nómades, mai va formar cap aliança permanent en els salios en Toxandria.

En els anys posteriors, els toxandrianos no varen seguir vagant colectivament d'un lloc a un atre com unes atres tribus germàniques, pero en lloc d'això varen escomençar a expandir el seu territori cap a més allà. Els romans pronte varen ser atacats en l'emergència del primer líder fort, Meroveo, de qui la dinastia merovingia va prendre el seu nom. Destacadamente, el seu fill, Childerico I va aplegar a més acorts que varen expandir el seu territori a l'hora que ajudava als romans a expulsar a varis invasores d'al voltant d'Orléans i Angers. En anys posteriors, el fill de Childerico, Clodoveo I va sorgir com la força dominant qui afegiria, gràcies al seu poder militar, parts de lo que hui és Alemània al seu regne i formaria lo que passarà a ser l'actual França.

Vore també

• Campino