Anar al contingut

Totenpass

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fayum Portrait of a Boy (detail).jpg
Jove en totenpass en forma de làmina de metal inscrita que a voltes es enrollaba i insertava en una càpsula d'un collar, com es mostra en este retrat funerari egipcíac de el II.
Archiu:Laminetta orfica in oro, con istruzioni per il regno dei morti, dalla necropoli occidentale di hipponion, 410 ac ca. 02.jpg
Laminilla órfica d'or d'Hipponion desenrollada.
Archiu:Orphic Gold Tablet (Thessaly-The Getty Villa, Malibu).jpg
Tablilla órfica d'or de Tesalia de el IV del Getty Museum, Los Angeles.

Totenpass (en plural Totenpässe) és un terme alemà que designa plaques o fulls de metal inscrites que s'han trobat en enterraments, principalment d'iniciats en les religions órfica o dionisíaca i en algunes antigues religions semíticas i egipcíaques. El terme pot entendre's com un 'passaport per als morts'.[1] Les cridades tablillas o làmines d'or órfico són potser l'eixemple més conegut.

Els totenpässe es colocaven sobre o prop del cos com una filacteria, o es enrollaban i insertaven en una càpsula que a sovint es posaven al voltant del coll, en la boca o en la mà del difunt a modo d'amulet. L'inscripció que duya instruïa a l'iniciat sobre cóm navegar en el seu viage al Més allà, incloent recomanacions per a evitar perills en l'itinerari dels morts i respostes formulades pels juges del inframundo.

Laminillas órficas

[editar | editar còdic]

El Museu Getty posseïx un full d'oració órfica de el IV de Tesalia, un rectàngul de full d'or que medix aproximadament 26 per 38 mm.[2]

El lloc d'enterrament d'una dòna també en Tesalia i que data de finals de el IV contenia un parell de totenpässe en forma de lamellae (en llatí, 'làmines de metal primes' o laminillas de metal, lamella en singular). Estes laminillas varen ser en este cas tallades en forma de fulls cordadas, provablement destinades a representar la hedra, encara que la majoria dels passaports dels morts d'este tipo són rectangulars. Les lletres gregues no estan inscrites en llínees regulars, com en les làmines rectangulars, sino que serpentean per a adaptar-se a la forma. Els fulls són menuts i primes com a paper, una medix 40 per 31 mm i l'atra 35 per 30 mm. Havien segut disposts simétricament sobre el pit de la dòna, en els seus llavis sagellats per un dánaca dorat o óbolo de Caronte, la moneda que cal pagar al barquero dels morts pel passage, en este cas, la moneda en particular té la representació del cap d'una Gorgona. També es va colocar en la tomba una figurilla de terracota d'una ménade, una de les dònes extáticas en el sèquit de Dioniso.[3]

Encara que el text és serpenteante i difícil de llegir, les inscripcions semblen parlar de l'unitat de la vida i la mort i del renaixença, possiblement en forma divina. Se supon que el difunt es pararà front a Perséfone, la Reina dels Morts, i afirmarà: 'He segut lliberat pel mateix Bacchios'.[4]

Interpretacions

[editar | editar còdic]
Archiu:Mnemosyne (color) Rossetti.jpg
Mnemósine (1881), una interpretació prerrafaelita de la deesa Memòria per Dante Gabriel Rossetti.

Günther Zuntz va fer l'estudi més complet de les làmines d'or descobertes fins a 1971 en Thurii, Creta i atres llocs, categorizándolas en tres grups que s'han convertit en un estàndart tipològic. Va presentar text transcrito junt en una reconstrucció, i va interpretar la seua base religiosa com pitagórico en lloc de órfica.[5] El filòlec Richard Janko va propondre que el grup B de la colecció de Zuntz derivava d'un arquetip únic, per al qual va oferir un text grec hipotètic i una traducció intentant no confiar en idees preconcebudes teològiques:[6]

"Trobaràs a la dreta en la morada de Hades una font, i junt a ella es troba un ciprer fantasmal, a on les ànimes dels morts que descendixen llaven les seues vides. Ni tan sols en l'obscuritat t'acostes a esta font. Més alvance trobaràs aigua freda que fluïx de l'estany de la Memòria i a la seua vora hi ha guardians. Et preguntaran en sagaz discernimiento per qué investigues les tenebres del Hades ombrós. Et preguntaran per qué raó has vingut. Digues-los tota la veritat, directament. Vaig donar: 'Soc el fill de la Terra i el Cel estrelat, pero el Cel és el meu naiximent: ho coneixeu per vosatres mateixos. Estic sediento i em muic: doneu-me en seguida l'aigua freda que fluïx de l'estany de la Memòria. Segurament els reis del inframundo es apiadarán de tu, i ells mateixos et donaran aigua de la font divina; llavors tu, quan hages begut, recorreràs la via sagrada que uns atres iniciats i bacantes alvancen gloriosos. Despuix d'això, governaràs en els atres héroes.[7]"

Este text es correspon en la làmina órfica d'Hipponion i és el més antic conegut, podent-se datar d'al voltant del 400 a. C. La conclusió només pot trobara en esta làmina mentres que l'escena dels guardians es troba en unes atres.[8]

La font més disponible que discutix les làmines d'or órfico és el clàssic (encara que superat en alguns aspectes) Orfeo i la religió grega de W. K. C. Guthrie.[9] Des de la década de 1990, l'utilitat del terme 'órfico' ha segut qüestionada pels estudiosos, de la mateixa manera que l'unitat de les creències religioses subjacents a les làmines d'or.[10] Més recentment, s'ha defés l'associació de les làmines en el orfisme.[11]


Els totenpässe també s'han trobat en tombes de Palestina que daten de el II i posteriorment. Estos diminuts fulls d'or ampren un consol formulista que apareix regularment en les esteles funeràries de la zona: θάρσει, (ací s'inserta el nom del difunt), οὐδεὶς ἀθάνατος ('Pren corage, [nom], ningú és immortal). En una d'elles, la tablilla inscrita tenia la forma d'una diadema funerària, en orificis per a subjectar-l'al voltant de la front.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Roy Kotansky, "Incantations and Prayers for Salvation on Inscribed Greek Amulets", en Magika Ferixca: Ancient Greek Magic and Religion, ed. Christopher A. Faraone i Dirk Obbink, Oxford University Press, 1991, p. 116.
  2. ↑ Vila Getty en esta laminilla órfica Lamella Orphica. Consultat l'11 de maig de 2018.
  3. ↑ K. Tasntsanoglou i George M. Parássoglou, "Two Gold Lamellae from Thessaly", en Hellenica 38 (1987), pp. 3–5.
  4. ↑ K. Tasntsanoglou i George M. Parássoglou, "Two Gold Lamellae from Thessaly", en Hellenica 38 (1987) pp. 3–16.
  5. ↑ Günther Zuntz, "The Gold Leaves", en Persephone: Three Essays on Religion and Thought in Magna Graecia (Oxford: Clarendon Press, 1971); revisió de Joseph Fontenrose, Classical Philology 69 (1974) pp. 60–63.
  6. ↑ Sobre la relació problemàtica entre aixovar funerari i escatologia, vore Ian Morris, Death-ritual and Social Structure in Classical Antiquity, Cambridge University Press, 1992, pp. 17–18.
  7. ↑ Richard Janko, "Forgetfulness in the Golden Tablets of Memory" en Classical Quarterly 34 (1984) pp. 89–100.
  8. ↑ Walter Burkert (2007). Religió grega arcaica i clàssica, Madrit: Abada Editors, pp. 389-394. ISBN 978-84-96775-01-5.
  9. ↑ W.K.C. Guthrie, Orpheus and Greek Religion: A Study of the Orphic Movement (Nova York: Norton, 1966, edició revisada), pp. 171–182.
  10. ↑ Radcliffe G. Edmonds, III, Myths of the Underworld Journey: Plat, Aristophanes, and the 'Orphic' Gold Tablets (Cambridge University Press, 2004).
  11. ↑ Alberto Bernabé i Ana Isabel Jiménez San Cristóbal. Instructions for the Netherworld: The Orphic Gold Tablets. Boston: Brill, 2008: pp. 204—205.
  12. ↑ Roy Kotansky, "Incantations and Prayers for Salvation on Inscribed Greek Amulets: The Magic Lamellae" en Magika Ferixca (Oxford University Press, 1991), p. 116; David R. Jordan, review of Greek Magical Amulets by Kotansky (Opladen, 1994), Journal of Hellenic Studies 116 (1996), pp. 233–234.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Totenpass&oldid=860602»