Torre del castell de Torrent


La torre de Torrent és una construcció pertanyent a l'antic castell que en l'actualitat està situada en la plaça Major del municipi valencià de Torrent, Espanya.
Característiques
La Torre és una construcció de planta quadrada (de 13,35 per 13,90 metros), la seua altura és de 22 metros i la seua forma és de piràmide truncada. Consta de cinc plantes, cada una en 3 sals paraleles, i un terrat i cada pis està cobert per tres voltes de canó.[1]
Destaquen algunes construccions com el tragaluz i la aspillera del XII o la capella del XIX usada pels presos per a resar
Els quatre cantons del terrat superior estan cobertes cada una en unpináculo de forma piramidal a on apareix la creu de l'Orde Hospitalària d'huit puntes en representació de les buenaventuranzas i el rat penat heràldic (en valencià: lo rat penat).
La porta principal és en realitat la que es troba a l'atre costat de la torre i que dona directament al primer pis i a ella s'accedia a través d'una escala levadiza i es trobava delimitada per pedres de gran tamany. En la restauració de 1973 es va afegir la que coneixem hui en dia.
Història
La torre de Torrent va ser construïda possiblement en el XII (época andalusí); el seu orige és musulmà, unes proves de Carbono-14 han indicat que la torre (l'únic element que es conserva) és d'orige musulmà.[2] Este formaria part del cinturó defensiu de la ciutat de Valéncia junt en atres fortificacions en Moncada, Bétera, Paterna, Chiva, Montroy, Benifairó, Espioca (pedania de Picasent), Cadira, Almusafes i en l'Albufera. La població migeval es va desenrollar entorn al castell. Este tipo de fortificacions servia com a defensa o refugi per a l'amenaça cristiana que anys més tarde reconquistaria la península. En esta época la torre disponia segurament d'un recint contigu o albacara, que encara que no s'ha localisat degut segurament a actes posteriors d'atres époques, cercaria la Torre pels seus quatre costats.
El castell va ser oficialment cedit a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, els qui regien Torrent, per part de Jaime I d'Aragó en 1238 en el context de la reconquista del Regne de Valéncia. Ya en el XV, dita orde va manar construir una muralla i un fos per a la defensa de la població que en eixe moment es trobava en ple auge. El fos servia sobretot per a defendre's de les mines i les màquines d'assalt.
La torre ha segut usada com presó i va servir com a refugi als diputats de la Generalitat Valenciana en 1494 durant una epidèmia de pesta en la ciutat de Valéncia. Alguns acontenyiments de la rebelió de les Germanías varen tindre com a escenari el castell de Torrent. En el XVI es varen derribar els seus murs i la ciutat creix cap a l'oest.
Ya en el XVII, el fos ya és un forat abandonat i pert la seua funció principal, passant a ser un abocador, aixina que en 1613 se cedix l'espai del fos a l'ajuntament i es construïxen els porxis, usats per a llocs de venda com a carniceries, pescaderas i també per a reunions veïnals.
L'época contemporànea és una de grans camios: s'elimina el règim feudal, l'aigua de rec és per a la població, etc. En el XVIII, despuix de l'autorisació papal obtinguda per Carlos IV per a la venda de bens de les órdens militars, va ser venut pel rei a Manuel Sixto Espinosa, Conseller d'Estat. En 1847 va ser comprada per l'Ajuntament per a tornar-la a utilisar com a presó i per a establir els jujats del recent fundat partit judicial. En 1908 el "porxi" és substituït per un atre nou, albergant tant els jujats com els llocs.
En finalisar la guerra civil espanyola en 1939 és utilisada com a presó pels nous governants.
En 1973 es derriba els construït en 1908 per a iniciar una polèmica rehabilitació que va destruir els vestigis d'atres époques. L'última rehabilitació va ser en 2009 i en ella es va treballar per a deixar la Torre lo més semblat possible al seu aspecte original.
Hui en dia, la Torre és usada com a museu sobre la seua pròpia història i sobre la ciutat de Torrent, pero abans a partir de 1980 també va ser usada per a diversos actes com a exposicions d'art, llectures públiques o l'entrega de premis "Carta de Poblament".
Al voltant de la torre, els divendres té lloc el mercadillo tradicional, que du celebrant-se des de l'Edat Mija
Museu de la Torre.
Ha segut declarada be d'interés cultural del Patrimoni Històric Espanyol des del 6 de juny de 2001[3] i és propietat municipal des de 1847 que l'utilisa per a activitats culturals, com les dos sals d'exposicions que alberga.[4]
En 2009 varen concloure les obres de restauració que li varen tornar a la torre el seu aspecte original despuix de l'eliminació de la capa de lluït que presentaven els seus murs. En estos treballs es varen posar al descobert 25 vas corresponents a finestras saeteras que havien segut tapiades en els sigles anteriors. La realisació de proves de Carbono-14 ha datat la data de la construcció de l'edifici en l'any 1070, en un marge d'error de 25 anys.[2] La conseqüència d'esta restauració ha deixat al descobert varis elements defensius, com matacanes i voltas originals, aixina com les finestres saeteras.
La Torre, és sense dubte, l'edifici més emblemàtic de Torrent. Té la consideració de be d'interés cultural, en la categoria de monument, i ha segut centre neuràlgic en la vida de la població des del mateix moment de la seua construcció.
La Torre és una construcció de planta quadrangular i perfil tronc piramidal, de 13.65 metros de costat per 22.50 d'alt. Consta de cinc plantes i terrat, totes en la mateixa estructura, tres naus paraleles i abovedades, comunicades entre sí per una gran obertura en forma d'arc de mig punt. Contava en una entrada en altura, −molt característic d'este tipo de fortificacions−, que donava accés directe a la primera planta
A principis dels anys 70 es va derribar el porxi decimonónico i la pròpia torre va ser objecte d'una agressiva i poc afortunada restauració, que ademés de recobrir-la de ciment va eliminar tots els paviments i revestiment de les parets sense un estudi arqueològic previ. La Torre va ser graner, bastió defensiu i presó, i tot això va deure deixar la seua impronta, tant en sol com en parets. En destruir-se la majoria d'estos indicis, es va perdre per a sempre una magnífica oportunitat per a conéixer, quin va ser el seu aspecte original i com va ser canviant en el temps.
En l'any 2008 es va portar a terme la restauració que li va donar a la Torre el seu aspecte actual. Els treballs varen ser precedits, ara si, d'un estudi arqueològic que va intentar recuperar qualsevol rastre del passat que no es va perdre en la restauració dels anys70. L'objectiu era conéixer, quàn i cóm va ser construïda, en quins recursos defensius contava, i finalment determinar lo més exactament possible, com era el seu aspecte quan es va construir.
Les obres varen començar eliminant la grossa capa de ciment que cobria tant les parets exteriors com a interiors i que ademés d'adulterar la seua pròpia naturalea d'estructura construïda de pedra, calç i arena, l'estava danyant estructuralment. En el picat de cada paret varen ser apareixent els tragaluces i les aspilleras andalusíes, les portes, els retrets i la capella de la presó, i aixina, poc a poc, es va ser reconstruint l'història arquitectònica de la Torre. Les proves de Carbono 14 no varen deixar dubta alguna de que va ser construïda en el XII, durant el periodo andalusí, i encara que en principi l'intenció va ser que recuperara totalment el seu aspecte original, es va optar per mantindre alguns recursos constructius de periodos posteriors que permetrien explicar els diferents usos que va tindre, com per eixemple les portes de la presó decimonónica.
El proyecte museográfico ha volgut mostrar lo més explícitament possible com va ser canviant a lo llarc dels sigles la Torre, el seu entorn més pròxim, i per extensió, tot el terme municipal. Per a això s'ha recorregut a dibuixos i ilustracions que han intentat suplir un excés de texts i panels. La pròpia Torre és el museu, ella sola ha de mostrar-se, i per a això s'ha intentat que els soports museográficos siguen lo més sotils possibles, de manera que no “invadixquen” la visió original de la Torre, tal i com es vea quan es va construir.
La planta baixa conté els panels explicatius de cada u dels periodos històrics que s'han establit per a contar l'història de la Torre. La visita contínua en un recorregut per cada una de les plantes, a on s'han senyalisat aquells recursos constructius, aspilleras, tragaluces, portes i en definitiva, tots aquells testics que expliquen o són representatius de cada periodo històric.
La museisació completa de la Torre es realisarà en vàries fases, lo que van a vore ara solament correspon la primera. S'ha definit una image, un nom i uns continguts. El Museu de la Torre, ni és, ni pretén ser, un museu purament arqueològic, ni d'història de la ciutat, encara que conté restants arqueològics i relata l'història de la Torre. El Museu de la Torre conta en tota l'informació relacionada en la fortificació i l'evolució del seu entorn en el transcórrer del temps.
La visita comença en la mateixa plaça Major. Unes plaques d'acer en el anagrama del museu marquen el recorregut de la muralla migeval que cercava tot el centre històric. Pot recórrer-se i a continuació accedir a l'interior de la torre.
Referències
- ↑ CastillosNet, Castell de Torrent
- Archivat el 9 de agost de 2013 archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 21/3/2009
- ↑ 2,0 2,1 Europa Press, La proves del Carbono 14 conclouen que la Torre de Torrent (Valéncia) va ser construïda en época musulmana, 03/04/2010
- ↑ Base de senyes de bens immobles del Patrimoni Històric, Castell de Torrent Data d'accés: 21/3/2009
- ↑ Torre de Torrent
- Archivat el 17 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 21/3/2009
Bibliografia
- Direcció general del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, Torre del Castell de Torrent, Data d'accés: 21/3/2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre del castell de Torrent.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre del castillo de Torrente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.