Anar al contingut

Tomba del guerrer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Casco estilo corintio (Museo de Málaga).jpg
Tomba del guerrer

La tomba del guerrer és un monument funerari trobat en la ciutat de Màlaga, Espanya, i actualment expost en el Museu de Màlaga. Els restants trobats pertanydrien a un varó provablement grec, mercenari dels fenicios en Malaka, de el VI

Descobriment

[editar | editar còdic]

La tomba va ser descoberta en l'any 2012 en un solar entre els carrers Refine i Ginets de la capital malaguenya. Segons les proves de carbono 14, el varó contaria en 40 anys en fallir i mediria entre 1,70-1,80 metros d'altura. Junt als ossos, es varen trobar la punta de ferro d'una llança, un quemaperfumes fenicio, una pátera d'argent, un escarabeo de cornalina engarzar en or en la silueta de la deesa egipcíaca Sejmet, un parell de varetes d'argent i, l'objecte més destacable, un caixco de tipo corintio de bronze, decorat i en un soport per a una possible ploma.

A pesar de que la llança i el quemaperfumes sí semblen provindre de la península ibèrica, lo cert és que el restant de materials són de procedència forànea, destacant el caixco corintio originari possiblement de la Magna Grècia, i que té llaurades una gran palmeta central, unes serps sobre les obertures dels ulls i quatre àguiles. El escarabeo és igualment excepcional, apareixent en ell Sejmet, la deesa egipcíaca de la guerra, aixina com un cartuig en una inscripció jeroglífica referent al faraó Necao I, de finals de el VII i el fill de la qual, Psamético I, és el primer faraó que comença a contractar mercenaris grecs, els quals comencen a devocionar a la deesa.[1][2]

Una volta restaurats pel Institut Andalús del Patrimoni Històric, varen ser traslladats al Museu de Màlaga i exposts per primera volta despuix de l'inauguració del museu en 2016.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alfonso Vázquez. L'Opinió de Màlaga (ed.): «Els secrets de la Tomba del Guerrer» (en és). www.laopiniondemalaga.es. Consultat el 18 de febrer de 2019.
  2. Esperanza Codina. «[1]». Consultat el 18 de febrer de 2019 (en és).


Referències

[editar | editar còdic]