Caixco corintio
.jpg)
El caixco corintio (en grec antic, κόρυς κορινθίη, i en grec κάσκα κορινθιακή) va ser un model de caixco de bronze originat en l'antiga Grècia i que pren el seu nom de l'àrea de Corinto. Este tipo de yelmo també era cridat "krános". En els seus últims dissenys el caixco cobria completament la cap i el coll, en obertures per als ulls i la boca. Una protecció curvada servia per a protegir la part atrassera del coll, de forma similar a les que varen aparéixer més vesprada en els caixcos de l'antiga Roma, en els caixcos espanyols i italians dels sigles XV i XVI com el capacete, el morrión, la celada i la borgoñota, o en el Stahlhelm alemà.
Senyes arqueològiques
Aparentment, tenint en conte les evidències arqueològiques i artístiques, el caixco corintio va ser el caixco més popular dels periodos arcaic i clàssic. Extraordinàriament popular a partir dels sigles V i IV a. C., quan es va aplegar a fabricar en cantitats industrials, este tipo de yelmo es va expandir per tot el mediterràneu helènic o semi-helenizado. Més davant, l'estil va ser evolucionant al casque tipo pylos, que era menys car de fabricar i no obstruïa els sentits de la vista i del oït del soldat. S'han trobat numerosos eixemples de caixcos corintios en excavacions, i apareixen representats en moltes ocasions en les ilustracions de les ceràmiques.
El caixco corinto ha aparegut en més escultures que cap atre caixco. Sembla que els propis grecs ho associaven de forma romàntica en la glòria del passat. Els romans, per la seua banda, també ho reverenciaban en part, fent còpies dels originals grecs en les seues pròpies escultures.
De la poca evidència pictòrica que nos ha aplegat de l'eixèrcit de la República romana, sembla que en Itàlia el caixco corintio va evolucionar a un nou caixco més semblat als utilisats hui en dia per a montar a cavall, en on la protecció per al nas i les obertures dels ulls es convertien en casi meres decoració en poca utilitat real.
Senyes lliteràries
Heródoto menciona el caixco corintio en la seua obra Història quan escriu sobre els maclíes i auseos, dos tribus que vivien a lo llarc del ric Salamandra en l'antiga Líbia (encara que la porció de l'antiga Líbia que descriu sembla més provablement la moderna Tunis).[1]
Estes dos tribus elegien anualment dos equips de les més pures donzelles que lluitaven entre elles de forma ceremonial en pals i pedres durant el festival en honor a la deesa verge Atenea. Es vestien en la panoplia de la millor calitat, portant igualment un caixco corintio. Es considerava que aquelles dònes que sucumbien a les seues ferides durant la lluita havien segut castigades per la deesa per haver mentit sobre la seua virginitat (Història, iv.180).
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casco corintio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.