Anar al contingut

Tomba de Tin Hinan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomba de Tin Hinan

La tomba de Tin Hinan és una tomba monumental ubicada ubicada en l'actual Abalessa, en el massiç d'Ahaggar del desert del Sahara, al sur d'Argèlia.[1] El sepulcro va ser construït per a Tin Hinan, l'antiga reina tuareg dels Hoggar (Ahaggar).

Història i excavació

Tin Hinan és el nom donat pels tuaregs a una dòna de prestigi que va viure entre els sigles III i IV l'esquelet del qual va ser trobat en una tomba preislámica en les montanyes d'Ahaggar. Tin Hinan a voltes era coneguda com la "Reina dels Hoggar",[2][3] i els tuaregs la cridaven "Tamenokalt",[4] terme que podria traduir-se com "reina". La transliteració seria "dòna de les tendes", si be en ocasions ha segut conegut com "reina del campament"[5] o, més metafòricament, com "Mare de tots nosatres".[6]

L'explorador francés Henri Lhote va argumentar que el seu sepulcro era diferent de les tombes circumdants en el sur d'Argèlia, sent més típic de l'arquitectura utilisada pels legionaris romans per a crear les seues fortificacions en àrees desérticas. Es creïa que la tomba provablement es va construir sobre un castrum romà anterior, erigit al voltant de l'any 19 a. C., quan el cònsul Lucio Cornelio Balbo el Menor va conquistar els territoris dels garamantes i va enviar una chicoteta força expedicionaria per a aplegar al riu Níger.[7] No obstant, esta hipòtesis ha segut rebujada per la majoria d'estudiosos.[8]

La tomba va ser oberta per Byron Khun de Prorok en el respal de l'eixèrcit francés en 1925, i atres arqueòlecs varen fer una investigació més exhaustiva en 1933. Es va trobar que la tomba conservava l'esquelet d'una dòna en una llitera de fusta, gitada boca dalt en el seu cap mirant a l'est. Estava coberta en pesades joyes d'or i argent, algunes d'elles adornades en perles. En la seua gobanella dreta duya sèt braçalets d'argent i en l'esquerre la mateixa cantitat de braçalets pero d'or. En el cos ademés tenia una atra polsera d'argent i un anell d'or. També hi havia restants d'un complex collar a destajo d'or i perles (reals i artificials).[9] Atres tesors fúnebres eren l'estàtua d'una divinitat molt semblada a la Venus d'Hohle Fels, una copa de vidre i una làmina d'or que duya l'impressió d'una moneda romana de l'emperador Constantino I emesa entre els anys 308 i 324.[10] Que la tomba poguera datar del IV va acabar sent consistent despuix de la datació per radiocarbono de l'ataüt, aixina com de la ceràmica i atres mobles trobats. El monument en sí està construït en un estil arquitectònic que va estar molt estés en el Sahara bereber durant l'época clàssica. El cos trobat en la tomba es troba ara en el Museu Nacional del Bart, en Alger.[11]

La tomba de Tin Hinan és mencionada en el videojoc Amnèsia: The Dark Descent i és visitable en la seqüela de 2020, Amnèsia: Rebirth. Segons els documents trobats escampats per tot el joc, la tomba supostament contenia dos orbes mítics, que són importants per a la trama.

Vore també

Referències

  1. ↑ Briggs, L. Cabot (1957). "A Review of the Physical Anthropology of the Sahara and Its Prehistoric Implications", en Man, 56, pp. 20–23.
  2. ↑ Huguenin-Gonon, N. (1973). Algeria. Nagel Publishers, p. 137.
  3. ↑ Wellard, James (1965). The Great Sahara. Londres. Hutchinson & Company, p. 47.
  4. ↑ Glacier, Osire (2016). "Tin Hinana", en Femmes politiques au Maroc d'hier à aujourd'hui: La résistance et li pouvoir au féminin. Tarik Editions.
  5. ↑ Camps, Gabriel (1974). "L'âge du Tombeau de Tin Hinan, ancêtre dones Touareg du Hoggar", en Zephyrus, 25, pp. 497–516.
  6. ↑ Frawsen, Ulbani Ait; Ukerdis, L'Hocine (2003). "The Origins of Amazigh Women's Power in North Africa: An Historical Overview", en Al-Raida, 100, p. 19.
  7. ↑ Sánchez, Jorge García (2016). "Tornada a la tomba de Tin Hinan: noves fonts entorn a les excavacions de Byron Khun de Prorok en Abalessa (Ahaggar, Argèlia)", en Quaderns de Prehistòria i Arqueologia, 42, p. 204.
  8. ↑ McDougall, James; Scheele, Judith (2012). Saharan Frontiers: Space and Mobility in Northwest Africa. Indiana University Press, pp. 62–63.
  9. ↑ «Femmes de l’ombre : Tin-Hinan, regne dones Touaregs». RFI Service Pro. Consultat el 19 de decembre de 2020.
  10. ↑ Mattingly, David J.; Gatto, Maria Carmela; Sterry, Martin; Ray, Nick (2019). "Burials, Migration and Identity: The view from the Sahara", en Gatto, M. C.; Mattingly, D. J.; Ray, N.; Sterry, M. (eds.). Burials, Migration and Identity in the Ancient Sahara and Beyond. Cambridge University Press, p. 17-18.
  11. ↑ Ilahiane, Hsain (2017). Historical Dictionary of the Berbers. Rowman & Littlefield, p. 203.

Bibliografia

  • Beltrami, Vanni (1995). Il monument vaig donar Abalessa i la tradizione dei Tuareg Kel Hoggar, "Africa" (Ist. Italo Africà). Roma, pp. 75-93.
  • Gautier, Émile Félix (1934). Li monument de Tin Hinan (Annals de l'Académie dones sciences colonials), t VII. París.
  • Pandolfi, Paul (1998). Els Touaregs de l'Ahaggar: Parenté et résidence chez els Dag-Ghâli. París. Karthala.
  • Pond, Alonzo W (2003). Veiled Men, Ret Tents, and Black Mountains: The Lost Tomb of Queen Tin Hinan. Londres. Narrative Press.
  • Reygasse, Maurice (1950). Monuments funéraires préislamiques de l'Afrique du Nord. Paris, Gouvernement Général de l'Algérie, Arts et Métiers Graphiques.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tomba_de_Tin_Hinan&oldid=1530569»