Anar al contingut

Museu Nacional del Bart (Argèlia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu Nacional del Bart (Argèlia)

El Museu Nacional del Bart (àrap المتحف الوطني باردو (الجزائر, almthf alwtny bardw (aljzay'r))o mathaf El-ouatani Bart, en francés: Musée National de Préhistoire et d'Ethnographie du Bart), situat en la part alta del bulevar principal en el centre d'Alger, el bulevar Didouche Mourad -antic carrer Michelet- que domina Ghermoul i el hospital Mustapha Pacha, és un museu algerí. Va ser nomenat Museu del Bart abans de prendre el seu nom actual en 1985.

Història

Vista del pati del museu.

No se sap res específic sobre esta residència, abans en el camp i ara en la ciutat moderna. L'edifici és una antiga vila morisca,[1] i ,segons H. Klein, el palau va ser construït finals de el XVIII, per un ric exiliat tunecino, Haj Ben Omar, la propietat del qual va tindre la finalitat de servir de residència d'estiu als notables de l'época. En 1879, el seu últim propietari va construir una extensió, un francés cridat Pierre Joret,[2] fill del constructor Henri Joret. Era per a servir com a estables i cobertizos.En 1926, el palau del Bart va ser cedit a la Sra. Frémont, germana i hereua de Pierre Joret.[3] Va ser obert en 1927 com a museu de prehistòria i etnografia.[4]

En 1930, quan es va inaugurar l'edifici com a museu de prehistòria i etnografia en motiu del centenari de la colonisació d'Argèlia, es va destinar a l'exposició de coleccions etnogràfiques, mentres que la seua ampliació es va dedicar a la prehistòria. Va ser el prehistoriador Maurice Reygasse qui va fer el Museu del Bart i li va dedicar la seua vida, classificant i enriquint les coleccions.

És monument històric des de l'1 de setembre de 1985, i monument nacional des del 12 de novembre del mateix any.[5]

Coleccions

La colecció prehistòrica inclou objectes del Paleolític i el Neolític, una bella colecció de figures prehistòriques i ous d'esturç usats com a botelles pels hòmens prehistòrics.

Maqueta de la tomba de Tin Hinan, en el Museu del Bart.
Cràneu de la dòna de Tassa.[6]

El museu alberga coleccions algerines pero també estrangeres. Per lo general, els objectes prehistòrics procedixen d'excavacions o s'adquirixen per mig d'intercanvis en institucions de paísesextranjeros. Sobre les peces etnogràfiques, s'adquirixen per compra o donació.


La peça central d'este lloc seguix sent la colecció, incloent les gales i els mobles de Tin Hinan, reina dels tuaregs.

Referències

  1. ↑ (2004) Els Usages du patrimoine: Monuments, musées et politique coloniale en Algérie, 1830-1930 (en anglés), Els Editions de la MSH, p. 263. ISBN 978-2-7351-1006-3.
  2. ↑ «Pierre Joret».
  3. ↑ Golvin, Lucien (1988). Palais et demeures d'Alger à la période ottomane (en francés), Édisud, p. 99.
  4. ↑ (1999) Alger, 1860-1939: li modèle ambigu du triomphe colonial (en francés), Autrement, p. 79.
  5. ↑ «Musée Public National Bart- Historique» (en francés). Consultat el 21 de juny de 2020.
  6. ↑ Rabhi, Merouane i Aberkane, Karim i Bellahreche, Hocine i Belkacemi, Samir(2016).Ikosim.1
    143-152.Consultat el 21 de juny de 2020.}


Referències