Tin Hinan

Tin Hinan

Tin Hinan és el nom donat pels tuareg a una reina guerrera de prestigi del IV, la monumental tomba de la qual es troba en el Sahara en Abalessa, la regió d'Ahaggar o Hoggar en Argèlia. El nom significa lliteralment "La de les tendes", pero pot ser una metàfora de la traducció com "La mare de la tribu" (o "de tots nosatres") o inclús "La reina del campament" (el "camp" tal volta referint-se al grup de tombes que rodegen la seua). A ella es referixen a voltes com la "Reina del Hoggar" i com Tamenoukalt, que també significa reina.

La reina del Hoggar

Maquetar de la tomba de Tin Hinan, en el Museu Nacional del Bart (Alger).

La tomba de Tin Hinan va ser oberta per Byron Khun de Prorok en el respal de l'eixèrcit francés en 1925, i els arqueòlecs varen fer una investigació més a fondo en 1933. Es va trobar que contenia l'esquelet d'una dòna en una llitera de fusta, tombat d'esquenes, en el cap mirant cap a l'est. Anava acompanyada d'or massiç i joyes d'argent, algunes d'elles adornades en perles. En la gobanella dreta duya sèt polseres d'argent, i en la seua esquerra, sèt polseres d'or. Una atra polsera d'argent i un anell d'or es varen colocar en el cos. Els restants d'un collar a destajo complex d'or i perles (reals o artificials) també varen estar presents.

Una série d'objectes funeraris també varen ser trobats. Estes inclouen una "Venus" (estatuilla a l'estil Auriñaciense similar a la Venus d'Hohle Fels), una copa de cristal (perduda durant la Segona Guerra Mundial), i un full d'or que duya el sagell d'una moneda romana de Constantino I emesa entre 308 i 324 d. C., data que coincidix en la datació per carbono-14 del llit de fusta i també en l'estil de la ceràmica i mobles d'una atra tomba propenca. La tomba està construïda en un estil molt popular en el Sahara.

Un estudi antropològic dels restants publicat en 1968 va aplegar a la conclusió de que era l'esquelet d'una dòna d'1.72 a 1.76 metros d'altura, pertanyent a una raça mediterrànea, que provablement mai havia tingut fills i era agarre per la deformació de les zones lumbar i sacra. El cos es troba ara en el Museu del Bart en Alger.

Els tuareg eren molt conscients de que la tomba contenia una dòna de prestigi i una série de llegendes sobre ella havien estat molt temps en circulació en la regió ans que la tomba anara oberta. Segons una llegenda, Tin Hinan provenia de la braves tribus de bereberes que varen vindre de Tafilete, oasis en les montanyes de l'Atles (en l'actual Marroc), acompanyada per una sirvienta cridada Takamat. En esta llegenda, Tin Hinan tenia una filla (o neta), el nom de la qual és Kella, mentres Takamat tenia dos filles. Estes chiquetes es diu que són els ancestros dels tuaregs del Hoggar. Una atra versió és que Tin Hinan va tindre tres filles (que tenien noms totèmics que es referixen als animals del desert) que varen ser les antepassades tribals. La seua religió musulmana és anacrònica, com lo és l'afirmació de que Kella era la seua filla o neta, perque la figura històrica i matriarca tribal real Kella va viure en el XVII.

En el XIV l'historiador Ibn Jaldún va registrar una llegenda sobre una reina agarre cridada Tiski, que era la mare ancestral de les tribus Ahaggar, alguna cosa molt més propenc al registre arqueològic.