Anar al contingut

Tomba de Talpiot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomba de Talpiot
Lloc de la tomba ara sagellada.

La Tomba de Talpiot (o dels dèu osarios) és un sepulcro excavat en la roca descobert en 1980 en el barri de Talpiot de l'Est, a cinc quilómetros al sur de la Ciutat Vella de Jerusalem. Conté dèu osaris dels quals sis posseïxen inscripcions. Una d'elles ha segut llegida, si ben no unànimement, com "Yeshua b[ar] Yehosef" ("Jesús, h[ijo de] José"). No obstant, la mateixa no és completament llegible i la traducció mencionada ha segut criticada; alguns autors consideren que solament "h[ijo de]José" pot ser llegit sense cap dubte i que el primer nom podria ser Hanun.[1][2]

La troballa va ser publicada per primera volta en el Catalogue of Jewish Ossuaries in the Collections of the State of Israel números 701-709, en l'any 1994. Dos anys despuix va aparéixer un artícul referit al mateix en el número 29 de Atiqot, la publicació de l'Autoritat d'Antiguetats d'Israel. En 2007 el director de cine James Cameron i el periodiste investigador Simcha Jacobovici varen realisar un documental sobre esta tomba titulat; La tomba perduda de Jesús (The Lost Tomb of Jesus) emés per la senyal Discovery Channel. Al mateix temps, Jacobovici i Charles Pellegrino varen escriure un llibre (presentat junt al film) titulat: La Tomba de la família de Jesús. En abdós es defén l'idea de que la Tomba de Talpiot és el sepulcro de Jesús de Nazaret, membres del seu família i algunes persones mencionades en el Nou Testament. Estes conclusions no són acceptades pels investigadors especialisats.[3][4] Atres autors, no obstant, accepten en tot o en part l'identificació d'esta tomba en la de la família de Jesús. Al respecte en 2016 es va obrir un lloc web a on s'exponen en profunditat els arguments del debat entre abdós postures.[5]

Context històric

Els Evangelis conten que el cos de Jesús, despuix de haver segut crucificat, va ser baixat de la creu envolt en llenços perfumados i dut a una tomba familiar pertanyent a un de les seues discípuls, José de Arimatea. Segons les lleis judeues, que seguixen vigents en l'actualitat, els cadàvers tenien que ser inhumats en el sol, abans de la vespradeta del dia del òbit. Les tombes cavades en roca eren i són considerades sepultures "en el sol", ya que, en la major part de Jerusalem, el llit de roca es localisa a tan sol uns pocs centímetros per baix de la superfície. Per esta raó, els difunts eren colocats en túnels preexistentes, cavats en les ales. Durant la gran part de el I d. C. la majoria de les tombes de Jerusalem eren coves tallades en roca sòlida i situades en l'exterior de la muralla de la ciutat.[6]


Normalment les tombes de l'época constaven de dos cambres a on en la primera cambra, l'exterior, era depositat el cos del difunt envolt en un sudario blanc perfumado, i la segona cambra era destinada per a depositar, un any despuix de la mort del difunt, els seus ossos guardats en un osario.[7]

Noms en els Osaris

En la tomba de Talpiot es varen trobar 10 osarios. Segons Jacobovici i Pellegrino un d'ells va desaparéixer, va ser furtat i venut en el mercat negre d'antiguetats. No obstant, Joe Zías, qui va anar el primer en catalogar-los nega tal fet.[8] D'ells 6 apareixen tallats o ___protected_title_0___ en un punzón o un atre objecte punchant els següents noms escrits en un lateral de l'osario. El agrupamiento d'estos noms en una mateixa tomba, segons Jacobovici i Pellegrino, resulta únic.[9] No obstant, els mencionats noms eren molt comuns en l'época de Jesús; l'investigador Richard Bauckham, en el seu llibre ___protected_title_21___, senyala que de 2.625 noms masculins registrats en texts i inscripcions de l'época, Jesús apareix en 99; José apareix en 218 i María, entre 328 noms femenins, apareix en 70.[10]Els noms han segut llegits com:

  • Yeshua B Yosef (ישוע ב יוֹסֵף): Jesús, h[ijo] de José, pero també pot llegir-se ב יוֹסֵף חָנוּן Ḥānūn B Yosef.
  • Mariamne he Mara (MAPIAMNH H MAPA, en grec): Mariamne, he Mara, provablement del arameo: la Senyora.
  • Yehudah Bar Yeshua (יהודה בר ישועה): Judas, fill de Jesús.
  • Yos(i) (יוֹסֵ): Jose (forma dialectal de José)
  • Mar(i)ah (מָרָא): María o be Marah
  • Matithyahu (מַתִּתְיָהוּ): Mateo

Yehshúah B[ar] Yoshef

Esta inscripció està escrita en arameo. En veritat en esta inscripció no hi ha una paraula clara per a "fill" puix l'inscripció està gastada, pero l'opinió general és que la lletra "B" indica a la paraula aramea "Bar" que significa fill, és dir; "Jesús, fill de José". De totes les inscripcions catalogades, s'han trobat fins ara dos en la combinació "Jesús, fill de José". Els descobridors de la tomba subrallen que el nom “Jesús” és difícil de llegir, i s'inclinen per esta llectura pel osario 80-501, el qual diu clarament “___protected_title_15___”. Si es tracta d'una tomba familiar i hi ha un “___protected_title_16___” cal esperar trobar també al pare allí. Si la llectura és correcta, est seria el segon osario en l'inscripció “___protected_title_17___” que es troba en l'àrea; un atre va ser trobat pel professor Sukenik en 1926, i en ell es llig clarament “___protected_title_18___”.[11][12] Stephen Pfann, no obstant, considera que deuria llegir-se ‘Hanun (o Yadun) fill de José’. En un anàlisis del mateix autor, en fotografies d'alta resolució, mostra que la paraula "Jesús" està sobre inscripta sobre una atra que podria ser "Yadun".[13]

Mariamne he Mara

Esta inscripció és l'única de la tomba que està en lletres gregues, escrites d'esquerra a dreta, diu MAPIAMNH H MAPA, helenizaació d'un nom i un títul arameos: Maryam Mart, Mart és el femení de Mar, "senyor", en arameo modern "sant". És una forma del nom Mariamne, una versió grega de "Mariam", que apareix també en les obres de Josefo, vinculada a la família dels Hasmoneos, per eixemple Mariamna esposa d'Herodes. En els evangelios, redactats en grec koiné, la mare de Jesús apareix com María i també Mariam, mentres atres Marías apareixen sempre com Mariam. En els "Fets de Felipe", un apócrifo de el IV sobre l'apòstol Felipe, trobat en 1974 en un monasteri del mont Athos en Grècia, es troba el nom "Mariamne" usat per a referir-se a una germana de Felipe; al respecte, el professor François Bovon, sosté que seria la mateixa que María Magdalena, encara que ell no creu que Mariamne fora el nobre real en vida de dita Magdalena.[14] Ademés, Bovon, que és citat en el documental de Jacobovici com una font, senyala que més allà de la llectura del text, totes les atres conclusions del documental són "ciència ficció".[10] L'inscripció de l'osario crida a esta Mariamne, "he Mara" que pot traduir-se com "la Senyora", lo que li atribuiria una gran autoritat. Stephen Pfann sosté que l'inscripció deu llegir-se ‘Mariemne kai Mara’; és dir que conté dos noms: ‘María i Mara’ escrits per dos persones distintes.[15] Per la seua banda, el arameísta Joseph Fitzmyer sosté que el problema més gran que té la llectura de la primera paraula com ‘Mariamne’ és la terminació masculina/neutral "ou", fet estrany si es considera que Mara reflectix el arameo masculí mareh; "senyor".[10][16]

Yehudah Bar Yehshúah

Esta inscripció està escrita en idioma arameo. La traducció lliteral a l'idioma espanyol significa "Judas, fill de Jesús". A pesar de les especulacions no s'ha trobat cap escrit apócrifo o canònic que mencione o indique que Jesús de Nazaret tinguera un fill.

Yosh(i)

Esta inscripció està escrita en hebreu. Este nom sembla ser una contracció o diminutivo carinyós del hebreu "Yoshef" (José). El nom de José en la Judea de el I era molt popular. l'Evangeli de Mateo indica que Jesús tenia quatre germans: Jacob (o Santiago), Judas, Simón i José. En l'Evangeli de Marcos, que segons l'erudició moderna és el més antic dels evangelios del Cànon, este últim José és cridat en grec "ιωση" ("Iosē"). Al no escriure's les vocals en el arameo d'eixa época, l'inscripció podria reflectir este nom. Si be s'ha debatut si els germans de Jesús eren realment germans o si es tractava de germanastres, mig germans, o cosins, els estudiosos generalment concorden que el terme grec usat es referix a germans o germanastres. Fins a la data, l'inscripció de "Yosha-Yoshe" que apareix en la tomba de Talpiot és l'únic eixemple d'este nom trobat en un osario.

Mar(í)ah

Esta inscripció està escrita en hebreu. Es creu que és una forma de "María", un nom molt popular en eixe temps, pero com en hebreu no s'escrivien les vocals, les lletres ací (MRH) poden ser el nom Marah (amargura). Ademés, de noms com Mariam, de la mateixa manera que succeïa en molts uns atres, es varen adoptar numeroses variants. En fonts lliteràries cristianes el nom de la mare de Jesús sempre va ser referit d'una manera única: "María" (Versió latinizada de l'arameo "Mariam"). Trobar una versió llatina d'un nom hebreu i escrit en lletres hebrees seria molt rar, de fet, en varis mils de osaris descoberts tan sol han segut trobades huit inscripcions de característiques similars.

Matithyahu

Esta inscripció està escrita en hebreu. És el nom original en hebreu del nom castellanizado "Mateo". Cap escrit apócrifo o canònic, ni el propi evangeli atribuït a Mateo, diuen o indiquen de modo algun, que l'apòstol del mateix nom fora un parent de Jesús. No obstant, la genealogia del Evangeli de Lucas 3:23-38 sí senyala a varis "Matatías" (variant de Matithyahu) en la seua ascendència, encara que no abans d'un espai de fins a sèt generacions intermiges.

Referències

  1. ↑ Findings Reignite Debat on Claim of Jesus’ Bones Isabel Kershner. New York Claves 4 d'abril, 2015 (en anglés). Accés 17/05/2016
  2. ↑ Heiser, Michael. "Evidence Real and Imagined: Thinking Clearly About the "Jesus Family Tomb"" (PDF en anglés). pp. 9–13
  3. ↑ Jesus' tomb story: Does the evidence add up? Joel Baden / Candida Moss, CNN 9 d'abril, 2015 ()anglés). Accés 17/05/2016
  4. ↑ Craig Evans. The Tomb of Jesus and Family? Second Thoughts
  5. ↑ «Is the Talpiot Tomb the family tomb of the biblical Jesus?». HistoryTec. Consultat el 28 de febrer de 2024.
  6. ↑ Jerusalem - The Old City
  7. ↑ Jesus' Tomb Claim Slammed By Scholars
  8. ↑ "Amos Kloner té raó, ya que yo vaig rebre i vaig catalogar els objectes; el dècim [osario] era pla i ho vaig posar en el pati en tot el restant de osaris plans, com era el procediment estàndar quan un té poc espai d'almagasenament disponible. Res va ser furtat ni extraviat i ells estaven totalment conscients d'este fet, només que no encaixava en la seua agenda"Joe Zias, 1 March 2007. Mensage reproduït en http://benwitherington.blogspot.com/2007/03/smoking-gun-tenth-talpiot-ossuary_9874.html
  9. ↑ Charles Pellegrino i Simcha Jacobovici (2007). La tomba de Jesús i la seua família, Barcelona: Edicions El Moll. ISBN 978-84-935758-9-2.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Pontón, Rogelio Tomás Els osaris de Talpiot i de Dominus Flevit, ¿pertanyen a la família de Jesús? Invenio, vol. 10, núm. 19, novembre, 2007, pp. 7-10 Universitat del Centre Educatiu Llatinoamericà Rosario, Argentina
  11. ↑ James D. Tabor. The Jesus dynasty. New York: Simon & Schuster, 2005, pp. 22-31.
  12. ↑ G. Ernest Wright. Arqueologia bíblica. Madrit: Cristiandad, 1975; pp.353-356.
  13. ↑ Sephen J. Pfann. “Cracks in the Foundation: The Jesus Family Tomb Story”, 2007
  14. ↑ «Bovon's letter to the Society of Biblical Literature». Archivat des de l'original, el 1 de juliol de 2007. Consultat el 18 d'agost de 2021.
  15. ↑ Pfann: “Mary Magdalene is now missing: A corrected reading of ossuariesCJO 701 and CJO 108” Referència en Pontón, Rogelio Tomás Els osaris de Talpiot i de Dominus Flevit, ¿pertanyen a la família de Jesús? Invenio, vol. 10, núm. 19, novembre, 2007, pp. 7-10 Universitat del Centre Educatiu Llatinoamericà Rosario, Argentina
  16. ↑ Joseph Fitzmyer. “Together at Last”, 2007.

Vore també

</noinclude>


Referències