Tomba de Raquel
La Tomba de Raquel (àrap: قبر راحيل, hebreu: קבר רחל) és un patrimoni cultural palestí[1] des de 2015, establit per l'UNESCO. Situada en la ciutat cisjordano de Belén, prop de Jerusalem, és un lloc de veneració lloc que, segons la tradició, allí es troba enterrada la matriarca Raquel. La tomba ha segut sagrada per a cristians, musulmans i judeus des de fa 2000 anys.[2] Des de mediats dels anys 1990,[3] els palestins es referixen a este lloc com la mesquita de Bilal bin Rabah (en àrap: مسجد بلال بن رباح).[4][5] En l'actualitat, les autoritats israelites han creat una extensió fortificada de la barrera israelita de Cisjordània que s'adinsa en territori cisjordano i envol la carretera d'accés i la pròpia tomba, per lo que s'ha convertit en un lloc de cult exclusiu per a judeus.[6]
La tomba, ubicada en l'entrada nort de Belén, està construïda a l'estil d'un maqam tradicional, un chicotet edifici per a sants musulmans en forma cúbica i arrematat per una cúpula.[7] El verdader lloc d'enterrament de la matriarca Raquel mencionat en la Tanaj judeua, l'Antic Testament cristià i la lliteratura musulmana és objecte de debat, perque existixen diverses ubicacions alternatives més al nort.[8] Segons la Torá, Raquel va ser sepultada en el camí d'Efrata (és dir, Belén), a on Jacob va erigir una estela sobre la seua sepulcro. No obstant, un passage del Llibre de Jeremías sembla indicar que es trobe en el llímit nort de Rebuig, cap a Efraím, a dèu milles al nort de Jerusalem aproximadament. No obstant la tradició, des del IV per lo manco, ubica la tomba a quatre milles al sur de Jerusalem i una milla al nort de Belén.[9]
Els primers registres fòra de la Bíblia en els que es descriu esta tomba com la de la matriarca Raquel daten de les primeres décades del IV Va adquirir la seua forma actual durant la dominació de Palestina per part del Imperi Otomà, i es troba emplaçada en un cementeri cristià i musulmà que data, com a mínim, del periodo mameluco.[10][11][12] Quan Moses Montefiore va restaurar el lloc en 1841 i va obtindre les claus per a la comunitat judeua,[11] també va afegir una antesala que incloïa un mihrab a fi de relaixar els recels musulmans.[13][14] Segons la resolució 181 II de l'Assamblea General de les Nacions Unides, també coneguda com el Pla de Partició de Palestina, la tomba de Raquel quedaria enquadrada en un corpus separatum administrat internacionalment i del que formaria part Jerusalem. No obstant, despuix de la guerra àrap-israelita de 1948, la zona va quedar ocupada per les tropes jordanes, que varen impedir l'accés de judeus a la tomba. Des de la Guerra dels Sis Dies de 1967, Israel ha ocupat militarment Cisjordània (inclosa la Tomba de Raquel), aixina com Jerusalem Este, la Franja de Gaza i els Alts del Golán. Encara que en els Acorts d'Oslo la Tomba de Raquel va quedar fòra de la zona C, baix control administratiu i militar israelita, el Ministeri d'Assunts Religiosos d'Israel controla directament la gestió d'este emplaçament.[15]
En febrer de 2010 va ser declarada pel Govern d'Israel, junt en la Tomba dels Patriarques en Hebrón, Lloc de Patrimoni Nacional.[16] La declaració va originar protestes per part de jóvens palestins en diverses ciutats de Cisjordània. En vista d'estes accions, l'UNESCO va declarar en octubre de 2015 que abdós construccions funeràries són també herència religiosa musulmana, formant part de l'herència del Estat de Palestina.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 UNESCO. «Aplicació de la decisió 194 EX/12 sobre “Els dos llocs palestins del-Haram al-Ibrahimi/Tomba dels Patriarques en al-Jalil/Hebrón i la Mesquita de Bilal bin Rabah/Tomba de Raquel en Belén”».
- ↑ Strickert 2007, p. 72
- ↑ "Until 1996, nobody called Rachel's Tomb a mosque". The Jerusalem Post. 8 de novembre de 2010.
- ↑ Carbajosa, Ana (29 d'octubre de 2010). "Holy site sparks row between Israel and UN". The Guardian.
- ↑ "Israel clashes with UNESCO in row over holy sites". Haaretz.
- ↑ Segoli, Irit. «Palestinian holy sites llaure crumbling under Israeli rule», +972 Magazine, 7 de setembre de 2020. Consultat el 12 de setembre de 2020.
- ↑ Conder, C. R. (1877). "The Moslem Mukams". Quarterly statement - Fondo per a l'Exploració de Palestina. 9: 89–103.
- ↑ Strickert 2007, p. 48.
- ↑ Strickert 2007, p. 68.
- ↑ Bowman, 2015, p.34
- ↑ 11,0 11,1 Cust, L. G. A. (1929). The Status Quo in the Holy Plaus. H. M. S. O. for the High Commissioner of the Government of Palestine, p. 47
- ↑ Hovannisian, Richard G. (2000). Georges, Sabagh, ed. Religion and Culture in Medieval Islam. Cambridge University Press. p. 108. ISBN 978-0-521-62350-6.
- ↑ Tom Selwyn. CONTESTED MEDITERRANEAN SPACES:The Case of Rachel's Tomb, Bethlehem, Palestine. Berghahn Books. pp. 276–278.
- ↑ Whittingham, George Napier (1921). The Home of Fadeless Splendour: Or, Palestine of Today. Dutton. p. 314
- ↑ Michael Dumper, The Politics of Sacred Space: The Old City of Jerusalem in the Middle East Conflict, Lynne Rienner Publishers, 2002p.147.
- ↑ L. Car, Laura. «Israel declara patrimoni nacional la tomba de Raquel i la dels patriarques», ABC. com, 22 de febrer de 2010. Consultat el 28 d'abril de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba de Raquel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.