Tokyō

Un eixemple de mutesaki tokyō (sis soports, engrandir per a vore els números)

El tokyō (斗栱) (també cridat kumimono (組物) o masugumi (斗組)) és un sistema de respal als blocs (斗 o 大斗, bloc d'encés o de bloc gran) i els soports (肘木) de respal a la rebanc d'un edifici japonés, per lo general part d'un temple budiste o sintoísta. Es fa necessari l'us de tokyō pel grau en que els ràfols descollen, un element funcional essencial de l'arquitectura budista japonesa. El sistema, no obstant sempre ha tingut també una funció decorativa important. Com la majoria dels elements arquitectònics en Japó, el sistema és d'orige chinenc, pero ha evolucionat des de la seua arribada en vàries formes originals.

En la seua configuració més simple, el sistema de soport té un únic soport de proyecció i un sol bloc, i es diu hitotesaki. Si el primer soport i grup de blocs recolzen una segona similar, tot el sistema es diu futatesaki, si tres soports estan presents es diu mitesaki, i aixina successivament fins a un màxim de sis soports.

Cada bloc de soport en la majoria dels casos és compatible, ademés del següent soport, un soport de respal en forma d'O fixat en 90° a la primera.

El logo de la Protecció dels Bens Culturals representa un tokyō, considerat un element de l'arquitectura japonesa que significa la continuïtat en el temps de la protecció dels bens culturals.

Funció i estructura

El sostre és visualment la part més impressionant d'un temple budiste, a sovint constituïxen la mitat del tamany de tot l'edifici. Els ràfols llaugerament curvats s'estenen molt més allà de les parets, cobrint terrats. [2] Ademés de ser determinant per a l'aspecte general de l'edifici, els ràfols de gran tamany donen el seu interior una penombra característica, un factor que contribuïx a l'atmòsfera del temple. Per últim, els ràfols tenen una funció pràctica en un país a on la pluja és un event comú, perque protegixen l'edifici dur per la pluja medida de lo possible a partir de les seues parets. El pes del sostre, no obstant deu ser recolzat pels sistemes de soport complexes cridades Tòquio. El major dels ràfols s'estén, el més ampli i més complex deu ser el tokyō. Un benefici adicional del sistema de tokyō és la seua elasticitat inherent, lo que disminuïx l'impacte d'un terremot, en actuar com un esmortidor.

Este sistema d'horquillado, sent imprescindible tant estructural com estèticament, s'ha modificat i perfeccionat moltes voltes des de que va ser importat de China. Està fet d'una combinació de blocs que soporten pes (masu) i els braços de soport (hijiki). El bloc de respal, quan s'establix directament en un poste, es diu daito, o "gran bloc". Quan es conecta a dos soports, que en el seu lloc es diu makito (巻斗). Els blocs de cojinete instalats en la part superior dels postes esquineros són necessàriament més complex i es diuen onito (鬼斗), Per lo difícil que són de fer. En la seua configuració més simple, cada tokyō inclou un únic soport cap a l'exterior que es proyecta en un únic bloc de soport, en el cas del qual el complex és cridat hitotesaki (一手先). El soport de la proyecció és només la punta d'una dels voltons del sostre. Si el primer soport i grup de blocs soporta una segona similar, tot el complex es diu futatesaki (二手先). El tokyō també pot tindre tres (mitesaki (三手先)) O més de tals mides, de fins a sis (mutesaki (六手先)). El número de passos utilisats per a indicar el ranc d'un butsuden, els rancs més alts deuen tindre més, pero la costum va ser abandonada despuix del periodo Heian. En la majoria dels casos, ademés del soport que es proyecta per damunt d'ella, un bloc de respal soporta un atre soport fixat en 90°, que s'estén lateralment el respal prestat pel sistema.

Tots els estils tokyō Wayō, Zenshūiō i Daibutsuyō diferixen en detalls, el primer és el més senzill dels tres. L'estil Daibutsuyō té per eixemple una decoració anomenada sarato (皿斗) Baix de cada bloc, mentres que el Zen'iō redoneja en un arc els extrems inferiors del soport. Una atra característica del Zenshūiō és la kobushibana (拳鼻) okKibana (木鼻), una decoració en forma de nas com tallat despuix de l'últim soport que descolla. Algunes d'estes característiques també es poden trobar en els temples de les sectes no zen.

Tipos notables

Sumisonae

Els sumisonae (隅備 o 隅具) o sumitokyō (隅斗きょう) són els soports en el cantó d'un sostre, que tenen una estructura particularment complexa. Els soports regulars entre dos sumisonae es diuen hirazonae (平備) o hiratokyou (平斗きょう).

Futatesaki

Molt comú del sistema d'horquillado de dos etapes utilisat en una varietat d'estructures.

Mitesaki

El complex de tres passos (mitesaki) és el més comú en les estructures d'estil Wayō. La seua tercera etapa és per lo general el respal d'una cridada odaruki (尾垂木 - voltó de coa), Un voladizo situat entre el segon i el tercer el pas.

Yotesaki

El complex de quatre passos (yotesaki tokyō (四手先斗きょう)) S'utilisa principalment en la part superior d'un tahōtō.

Mutesaki

El tokyō mutesaki és un sistema d'horquillado de sis passos l'eixemple dels quals més famós es pot vore en Nandaimon de Tōdai-ji. En el cas de la porta, que consta de només sis soports eixints sense soports en àngul recte.

Kumo tokyō

El kumo tokyō (雲斗栱 - tokyō núvol) És un sistema de soport en el que el soport de la proyecció té la forma d'un modo pensat per a semblar-se a un núvol. És rar en els temples existents, i els seus eixemples més importants es troben en Kondō d'Hōryū-ji, pagoda de cinc pisos i Chūmon. Estos sistemes de soport es creu que són un invent japonés del periodo Asuka, ya que no hi ha proves que varen aplegar des del continent.

Sashihijiki

El sashihijiki (挿肘木) És un braç de soport insertat directament en un pilar en lloc de descansar sobre un bloc de soport en la part superior d'un pilar, com era normal en l'estil Wayō. Típic de l'estil Daibutsuyō.

Tsumegumi

Els tsumegumi (詰組) són soports intercolumnas de respal, per lo general futatesaki o mitesaki, instalat un immediatament despuix de l'atre. El resultat és una fila extremadament compactar de soports. Els tsumegumi són típics de l'estil Zenshūiō, que va aplegar a Japó en el budisme zen a finals del XII.