Anar al contingut

Wayō

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pagoda d'Ichijō-ji, és un eixemple d'estil wayō
Erro al crear miniatura:
Horyu-ji, temple budiste localisat en Ikaruga, prefectura de Nara, Japó.

Wayō (和様 lit. estil japonés?) és el nom donat a un estil desenrollat en l'art i l'arquitectura en Japó durant el periodo Heian, principalment per les sectes esotèriques Tendai i Shingon. Junt en Zenshūiō i Daibutsuyō, és un dels tres estils més significatius desenrollats pel budisme japonés sobre la base de models chinencs.

El nom va ser falcat més vesprada, durant el periodo Kamakura quan varen nàixer els atres dos estils.[1] Degut a que per a llavors l'estil va ser considerat com a natiu, el terme va començar a ser utilisat per a distinguir els estils més antics dels que acaben d'aplegar de China.[2] Es caracterisa per la senzillea, l'abstenció de l'ornamentació, l'us de la fusta natural i en els materials de fricció generals. Estructuralment, es distinguix per una sala principal dividida en dos parts, una zona exterior per als principiantes i una zona interior per a iniciats, una coberta a quatre aigües que cobrix totes les àrees, un sol de fusta alçat en lloc dels pisos de taulells o de pedra dels temples anteriors, ràfols per a cobrir els escalons de l'entrada estés; teixixques o corfa en lloc de sostres de la rajoleta; i una disposició de shichidō garan adaptat al mig natural, en lloc de seguir els dissenys simètrics prevalentes, per eixemple, en els temples Zen.[3][4]

Temples d'este estil, sense l'influència dels estils posteriors, es troben en la seua majoria en la regió de Kansai, i particularment en Nara.

Shin-Wayō

Durant el periodo Muromachi, la combinació de wayō en elements de l'estil daibutsuyō es va fer tan freqüent que a voltes se li cridava Shin-wayō (新和様 new wayō?).[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «wayou» (en anglés). JAANUS. Consultat el 17 de novembre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Nishi, Kazuo; Hozumi (1996). Kodansha International (ed.). What is Japanese architecture? (en anglés). ISBN 4-7700-1992-0. Consultat el 17 de novembre de 2015.
  3. ↑ Young; Young (2007). Tuttle Publishing (ed.). The art of Japanese architecture (en anglés), p. 47. ISBN 0-8048-3838-0. Consultat el 17 de novembre de 2015.
  4. ↑ Young; Young; Yew (2004). Tuttle Publishing (ed.). Introduction to Japanese architecture (en anglés). ISBN 0-7946-0100-6. Consultat el 17 de novembre de 2015.