Tipuana tipu
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Tipuana . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Tipuana tipu,[1][2][3][4][5] conegut també com tipa, tipa blanca, tipuana,[6] és l'única espècie acceptada del gènero Tipuana, arbre de la família de les Fabaceae, originària d'Argentina i Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de ràpit creiximent, corpulento. Alcança 10-25 m d'altura en cultiu, a voltes fins a 30 m,[7] en una copa densa, àmplia i estesa, d'entre 15 i 20 m d'ample,[8] en el tronc cilíndric en la corfa badada de color gris obscur, en la copa molt aparasolada i molt ramificada en branques que s'estenen en quebrats segments rectilíneos. Fulles compostes, de 4 dm de llarc, imparipinnada, de color vert clar en 11 a 29 foliolos oblongos. Les flors són groguenques, agrupades en inflorescència. Frut llegum alada (tipo sàmara), de 4-7 cm de llongitut, indehiscente, en 1 sola llavor en el seu interior.
Cultiu
[editar | editar còdic]En les zones urbanes és freqüent en carrers amples, avingudes, passejades i també en jardins per la seua magnífica floració groga i la seua molt bona ombra. S'acomoda a tots els sols, sempre que siguen sans. Resistix la calcàrea. Admet prou be la poda. Cal formar-li la creu prou alta per a evitar que les seues llargues branques pengen fins al sol.
Les seues raïls són robustes i extenses, per lo que no s'aconsella la seua plantació prop d'edificacions. És un arbre semicaducifolio que resistix la sequia sense perdre els fulls.[9] Florix en el sur d'Amèrica en decembre i giner (juliol-agost en l'hemisferi nort). És afectat, en la seua zona d'orige i certes époques de l'any, per poblacions del paràsit Cephisus siccifolius (chicharrita de la bromera) el qual, en el seu estat de nimfa, succiona la llacor i excreta un líquit ensucrat conegut vulgarment com "plany de les tipas".[10]
Història
[editar | editar còdic]En l'Argentina a fins de el XIX i inicis de XX, Carlos Thays va difondre l'us d'este arbre per a l'adorn dels parcs, passejades, avingudas i bulevars de les principals ciutats.
El destacat paisagiste argentí Benito Javier Carrasco, en el seu "Fitografía de varis arbres indígenes cultivats en el Jardí Botànic Municipal" (tesis de l'any 1900 que va presentar per a optar al títul d'ingenier agrònom, apadrinada per Carlos Thays) afirmava que la seua fusta s'amprava per a la fabricació de mobles, portes, escales, etc, i li assignava la propietat de ser de fàcil llabor i color clar. Agregava que era resistent a la langosta Schistocerca cancellata) ya que esta no menjava els seus fulls, a pesar de que estes, "en les époques de seca, les menja el ganado". També sostenia que quan Thays s'havia fet càrrec de la Direcció de Passejades de Buenos Aires, solament hi havia un arbre de tipa en una plaça i dos en l'Hospital Sant Roque, i que havia segut Thays qui la va difondre dins del país i en l'estranger.[11]
En Rosario (Argentina) hi ha una tipa que viu en mig del carrer i va ser declarada "Patrimoni Forestal". Este eixemplar té més de cent anys. Es troba en eixa inusual ubicació perque originalment estava en el pati d'una vivenda, pero quan es va tancar la propenca via del tren, es va obrir el carrer Iriondo (en a on està, a l'altura del n.º 2500) i els veïns varen solicitar a la municipalitat que no es lleve l'arbre.[12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed.). Species 2000: Reading, UK. (ed.): «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2014 Annual Checklist.». Consultat el 26 de maig de 2018.
- ↑ Verdcourt,B., 1979 A Manual of New Guinea Legumes. Office of Forests, Lae,PNG
- ↑ Gillett,J.B. et al., 1971 Papilionoideae. In: Fl.Trop.I.Africa,Milne-Redhead & Polhill
- ↑ Lewis, G.P. 1987 Royal Botanic Gardens, Kew 369 pp Legumes of Bahia
- ↑ Burkart, A., 1952 Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Les Leguminosas Argentines
- ↑ Nom vulgar preferit en Espanya, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 versió en castellà de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Tipuana tipu». Sistema d'Informació de Biodiversitat de l'Administració de Parcs Nacionals, Argentina. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ «Tipuana tipu». Ciutats verdes: Tipuana tipu. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ Tipuana tipu en Infojardín
- ↑ El cridat "plany de les tipas". Diari La Nació (Argentina) 17/11/2011.
- ↑ Fitografía de varis arbres indígenes cultivats en el Jardí Botànic Municipal, de Benito Carrasco, extreta de .
- ↑ Monument a l'arbre: la tipa de Bella Vista
- ↑ Varen festejar els 100 anys de l'històrica Tipa de Bella Vista
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20130513154324/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?36731 (29 feb 2008) hola cristian
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tipuana tipu.
Wikispecies té un artícul sobre Tipuana tipu.
- Senyes en FAO [1] archivat en Wayback Machine.
- Tipuana tipu
- Els arbres que ploren en Argentina, per Verónica Smink BBC Món, Argentina. 25/11/2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tipuana tipu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.