Anar al contingut

Tijera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tijera
Per a atres usos d'este terme vore Tijera (desambiguaació).
Diferents tipos de tijeras.
Tijera de tall en zigzag, utilisada en costura.
Tijera cortachapas.
Tijeras per a hojalata.

Una tijera, denominada freqüentment en la seua plural tijeras,[1] és una ferramenta manual que servix per a tallar diferents tipos de materials. Està formada per dos cuchilles d'acer que giren al voltant d'un tornell axial comú, respecte al com se situen els talls de tall a un costat i les agarraderas en el costat contrari. Les agarraderas comporten forats per a subjectar i maniobrar en el polze i el cordial. El mecanisme format és un eixemple típic de palanca de primer orde, en la qual el punt de respal se situa entre la resistència (esforç resistent) i la potència (esforç motor). Les cuchilles es rocen una a l'atra de tal forma que en tancar-se no deixen espai entre sí, tallant d'esta forma l'objecte desijat.

Existixen varis tipos de tijeras, el disseny de les quals i prototip depén de l'aplicació específica per a la que es destinen, per eixemple en oficines, cuina, costura,[2] peluqueria, enfermeria,[3][4] cirugia[5] o jardineria,[6] inclús en varis tipos per a cada ofici.

Història

dinastia Han tijeras
Es creu que estes tijeras daten del sigle II d. C. i procedixen d'un assentament del Romà en Trabzon, Turquia. L'estil de les incrustacions metàliques "egiptizantes" sugerix que es varen fer per a imitar el verdader Art egipcíac. Quan es tanquen, les figures del gos i el gat de les puntes es veuen cara cara.[7]

Les primeres tijeras conegudes varen aparéixer en Mesopotamia fa entre 3000 i 4000 anys. Eren del tipo "tijeras de moll" que comprenien dos fulls de bronze conectades en els mànecs per una tira prima i flexible de bronze curvat que servia per a mantindre els fulls alineats, per a permetre que s'apretaren entre sí i per a separar-les en soltar-les.


Les tijeras de moll es varen seguir utilisant en Europa fins al XVI. No obstant, les tijeras pivotantes de bronze o ferro, en les que els fulls pivotaban en un punt entre les puntes i els mànecs, antecessores directes de les tijeras modernes, varen ser inventades pels romans al voltant de l'any 100 d. C.[8] Varen entrar en us comú no només en l'antiga Roma, sino també en China, Japó i Coreja, i l'idea se seguix utilisant en casi totes les tijeras modernes.

Fabricació primerenca

Artefactes del castre de Sarskoye. Astrals, Rus de Kiev, X. Pirotècnia, regió de Kama, nort d'Europa, X. Tijeras, Califato àrap, X. Pentines, nort d'Europa, sigles IX-X. Museu-reserva del Kremlin de Rostov.
tijeras del sigle XVI
tijeras de 1750

Durant l'Edat Mija i el Renaixença, les tijeras de moll es fabricaven calfant una barra de ferro o acer, i després aplanando i donant forma als seus extrems en forma de fulls en una enclusa. El centre de la barra es calfava, es doblava per a formar el moll i després es gelava i recalentaba per a fer-ho flexible.

L'empresa Hangzhou Zhang Xiaoquan, de Hangzhou (China), dus fabricant tijeras des de 1663.[9]

William Whiteley & Sons (Sheffield) Ltd. produïa tijeras en 1760, encara que es creu que el negoci va escomençar a funcionar inclús abans. La primera marca comercial, 332, es va concedir en 1791.[10] L'empresa seguix fabricant tijeras hui en dia, i és l'empresa més antiga d'Occident en fer-ho.

Les tijeras pivotantes no es varen fabricar en grans cantitats fins a 1761, quan Robert Hinchliffe de Sheffield va produir el primer parell de tijeras modernes fetes d'acer fos endurit i poliment. El seu major repte va ser donar forma als arcs; primer, els va fer sòlits, després va perforar un forat i despuix va llimar el metal per a que este fora lo suficientment gran com per a admetre els dits de l'usuari. Este procés era laboriós, i segons pareix Hinchliffe ho va millorar per a aumentar la producció. Hinchliffe vivia en Cheney Square (actualment l'emplaçament del Ajuntament de Sheffield), i va colocar un lletrer en el que s'identificava com "fabricant de tijeras fines". Va conseguir grans vendes en Londres i atres llocs.[11]

Durant el XIX, les tijeras es forjaven a mà en mànecs elaboradament decorats. Es fabricaven martilleando l'acer sobre unes superfícies dentadas conegudes com "protuberàncies" per a formar els fulls. Els anells dels mànecs, coneguts com a arcs, es feyen perforant un forat en l'acer i ampliant-ho en l'extrem puntagut d'una enclusa.

En 1649, en Suècia, es va fundar una fàbrica de ferro en el poble de Fiskars, entre Helsinki i Turku. En 1830, un nou propietari va posar en marcha la primera fàbrica de cuchillería de Finlàndia, fabricant, entre atres artículs, tijeras en la marca Fiskars.

Regions de fabricació modernes

China


La gran majoria de la fabricació mundial de tijeras té lloc en China. En 2019, China era responsable del 64,3% de les exportacions mundials de tijeras.[12] La principal regió productora de tijeras en China es troba en la província de Guandong.

L'empresa Zhang Xiaoquan de Hangzhou, fundada en 1663, és un dels fabricants de tijeras més antics del món. L'empresa va ser nacionalisada en 1958 i ara ampra a 1.500 persones que produïxen anualment un número estimat de 7 millons de parells de tijeras econòmiques que es venen al por menor a una mija de 4 dólars cada una.[13]


França

A finals de el XIV es va escomençar a utilisar la paraula anglesa scissors. Es va derivar de la paraula en francés antic, "cisoires" que es referia a les tijeras.[14]

Hi ha vàries regions històricament importants productores de tijeras en França: Haute-Marne en Nogent-en Bassigny, Châtellereault, Thiers i Rouen.[15] Estes ciutats, de la mateixa manera que moltes atres comunitats productores de tijeras, varen començar en la producció de sabres, espases i bayonetes, que varen passar a les tijeras i atres cuchilles a finals de el XVIII i principis de el XIX.[16]

Thiers, en el departament de Puy-de-Dôme, en Alvèrnia, seguix sent un important centre de producció de tijeras i cuchillería. Alberga tant el Musée de la Coutellerie, que mostra els 800 anys de història de la fabricació de cuchilles de la ciutat,[17] aixina com Coutellia, una fira del sector que s'anuncia com un de les majors trobades anuals de cuchilleros artesanals del món.


Alemània

Alemània va ser responsable de la fabricació d'alguna cosa menys del 7% de les exportacions mundials de tijeras en 2019.[18] A sovint cridada "la ciutat de les cuchilles", Solingen, en Renania del Nort-Westfalia, ha segut un centre de fabricació de tijeras des de l'época migeval. A finals de el XVIII es calcula que en Solingen hi havia més de 300 tijeras.[19]

En 1995, la ciutat de Solingen va aprovar l'Ordenança de Solingen, una actualisació d'una llei dels anys 30 que decretava que els sagells "Made in Solingen" solament podien aplicar-se als productes fabricats casi en la seua totalitat en l'antiga zona industrial de Solingen. En 2019 açò s'aplicava a unes 150 empreses que fabricaven cuchilles d'alta calitat de tot tipo, incloses les tijeras.[20]


Friedrich Herder, fundada en Solingen en 1727, és un dels fabricants de tijeras més antics que seguixen funcionant en Alemània.[21]


Itàlia

Tijeras de cuina clàssiques d'estil italià, utilisades a sovint per a tallar aliments. Les dos mitats es poden separar per a netejar-les

Premana, en la província de Lecco, té els seus orígens en l'herrería i la fabricació de gavinets a partir de el XVI. En 1900 hi havia dèu tallers de fabricació de tijeras, 20 en 1952 i 48 en 1960.[22] Hui en dia, el Consorci Premax, una associació industrial, organisa més de 60 empreses locals dedicades a la fabricació de tijeras per als mercats mundials.[23] En 2019, Itàlia va exportar el 3,5% de les tijeras fabricades a nivell mundial.[24]

Una de les empreses més antigues de fabricació de tijeras de Premanese que seguix en funcionament és Sanelli Ambrogio, fundada en 1869.[25]


Japó

La fabricació de tijeras en Japó va evolucionar a partir de la fabricació d'espases en el XIV.[26] Seki, en la prefectura de Gifu, va anar un reconegut centre de fabricació d'espases a partir de l'any 1200. Quan als ciutadans ya no se'ls permetia dur katana, els ferrers de la ciutat es varen dedicar a fabricar tijeras i gavinets.[27] Hi ha molts tipos especialisats de tijeras japoneses, pero les tijeras de coser varen ser introduïdes pel comodoro nortamericà Matthew Perry des d'Estats Units en 1854.[28]

El taller de Sasuke en la ciutat de Sakai, al sur d'Osaka, està dirigit per Yasuhiro Hirakawa, una quinta generació de tijeras. L'empresa du en funcionament des de 1867.[29] Yasuhiro Hirakawa és l'últim fabricant de tijeras tradicionals de Japó, que fabrica tijeras a l'estil tradicional en les que es creu que els fulls són més fines, llaugeres i esmolades que les tijeras europees.[30] En 2018 va ser perfilat en un documental que presentava un parell de les seues tijeras per a bonsáis que es venien per 35.000 dólars.[31]


Espanya


En Solsona, Espanya, la fabricació de tijeras va començar en el XVI. En el XVIII, quan l'indústria estava en el seu apogeu, hi havia 24 tallers, organisats com el Gremi de Sant Eligio, patró dels cuchilleros.[32] A mitan de la década de 1980 només quedaven dos, i en 2021, Pallarès Solsona, fundada en 1917 per Lluìs i Carles Pallarès Canal, i encara de gestió familiar, era l'únic fabricant de tijeras artesanals que quedava en la ciutat.[33]


Regne Unit

Sheffield, en York, va anar el lloc a on per primera volta es varen fabricar tijeras en massa, a partir de 1761. En el XIX es calcula que hi havia unes 60 empreses de tijeras d'acer en Sheffield. No obstant, des de la década de 1980, la globalisació de l'indústria i el canvi cap a tijeras més barates i produïdes en massa varen provocar una deflación dels preus, en la que molts fabricants artesanals no podien competir. En 2021, l'indústria de les tijeras de Sheffield només contava en dos empreses locals.[34]

Els dos fabricants de tijeras que queden en Sheffield són William Whiteley, fundat en 1760,[35] i Ernest Wright, que es va establir en 1902. Abdós se centren ara en l'artesania de gama alta/caseta de "productes per a tota la vida" en lloc de la producció en massa.[36] Entre estes dos firmes s'estima que no hi ha més de dèu "Putter-Togetherers" o "Putters" que són els mestres artesans responsables de l'ensamblage de les tijeras Sheffield d'alta calitat.[37] En 2020, Ernest Wright va ser reconegut en el Premi a l'Artesania en Perill per l'Associació Britànica d'Artesania del Patrimoni.[38]

Descripció i funcionament

Una tijera consta de dos fulls pivotantes. En les tijeras de menor calitat, les vores de cort no estan especialment esmolats; és principalment l'acció de tallant entre els dos fulls la que talla el material. En les tijeras d'alta calitat, les cuchilles poden ser extremadament esmolades i en resorts de tensió, per a aumentar la tensió de tall i cisallament només en el punt exacte en el que es troben les cuchilles. El moviment de la mà (espentant en el polze, tirant en els dits) pot aumentar esta tensió. Un eixemple ideal és el de les tijeras o cisalles de sastre d'alta calitat, que deuen ser capaces de tallar perfectament (i no simplement esgarrar) teles delicades com la gasa i la seda.

Les tijeras dels chiquets no solen estar especialment esmolades, i les puntes dels fulls solen estar romas o "redonejades" per seguritat.


Mecánicamente, les tijeras són una doble palanca de primera classe en el pivot actuant com fulcrum. Per a tallar material gros o pesat, la ventaja mecànica d'una palanca es pot aprofitar colocant el material a tallar lo més prop possible del punt de respal. Per eixemple, si la força aplicada (en els mànecs) està dos voltes més llunt del fulcre que el lloc de cort (és dir, el punt de contacte entre les cuchilles), la força en el lloc de cort és el doble de la força aplicada en els mànecs. Les tijeras tallen el material aplicant en el lloc de cort un esforç tallant local que supera la resistència al tall del material.

Algunes tijeras tenen un apèndix, cridat reforç per al dit o mechó per al dit, baix del forat del dit índex per a que el dit mig es recolze en ell per a proporcionar un millor control i més potència en el tall de precisió. El mechó del dit es pot trobar en moltes tijeras de calitat (inclús en les barates) i especialment en les tijeras per a tallar el pèl (vore l'image de les tijeras per al pèl més avall). En el tall de pèl, alguns afirmen que el dit anular s'introduïx a on alguns coloquen el dit índex, i el dit garranchet es recolza en el mechó del dit.

Per a les persones que no tenen us de les mans, existixen tijeras especialment dissenyades per a ser accionadas en el peu. Alguns tetraplègics poden utilisar una tijera motorisada d'accionament bucal.

Vore també

Referències

  1. ↑ Tijera, en Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola (2005).
  2. ↑ Planchadoras Del Servici Gallego de Salut. Temari I Test. MAD-Eduforma. ISBN 978-84-665-6151-8.
  3. ↑ Trott, Alexander T. (2007). Ferides i corts: Tractament i tancament d'urgència (3.ª ed.). Elsevier Espanya. ISBN 978-84-8174-953-3.
  4. ↑ Ats/due d'Atenció Especialisada de la Comunitat Autònoma d'Aragó. Temari Volum III. I-book. MAD. ISBN 978-84-665-1167-4.
  5. ↑ Martínez Ramos; C., Tamames Escobar, Santiago (1997). Cirugia: fisiopatologia general, aspectes bàsics, maneig del pacient quirúrgic. Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-84-7903-298-2.
  6. ↑ Gil-Albert Velarde, Fernando (2006). http://books.google.es/books?aneu=HPSIn6pkqXkC&pg=PA35#v=onepage&q&f=false. Mundi-Prensa Llibres. ISBN 978-84-8476-133-4.
  7. ↑ «Tijas: Periodo Romà». Metropolitan Museum (n.d.). Consultat el 2018-07-18.
  8. ↑ Zoom Inventors i Invencions. Enchanted Learning. Recuperat 2010-11-05.
  9. ↑ Sudworth, John. «El fabricant de tijeras que ha travessat el història de China», BBC News, 2013-04-22.
  10. ↑ «Història». William Whiteley & Sons. Archivat des de l'original, el 2014-12-08. Consultat el 2015-01-20.
  11. ↑ Leader, Robert Eadon (1901). [Reminiscència de Sheffield en el sigle XVIII], The Sheffield Independent Press Limited, pp. 69-70.
  12. ↑ L'Observatori de la Complexitat de l'Economia, senyes de comerç de tijeras a partir de 2019. Recuperat el 29/11/21.
  13. ↑ Sudworth, John (2013-04-22) "The Scissor Maker that has cut through Chinese history", BBC Món. Recuperat el 29/11/21
  14. ↑ (2014-11-03) "History 101: Scissors", Daily KOS. Recuperat el 12-04-21
  15. ↑ "Reedicions de tijeras d'época", Sajou Blog. Recuperat el 01-06-22
  16. ↑ Pàgina oficial de turisme de Champany-Ardenas
  17. ↑ Alastair (2020-01-12) "Thiers: Capital de la cuchillería en França". Mechtravller. Retrieved 01-06-22
  18. ↑ L'Observatori de la Complexitat de l'Economia, senyes de comerç de tijeras a partir de 2019. Recuperat el 21/12/04.
  19. ↑ Zautor, Capital (2019-04-13) "Cóm varen sobreviure els cuchilleros de Solingen". Recuperat el 21/12/04
  20. ↑ Zautor, Capital (2019-04-13) "How the Knife Makers from Solingen Survived". Recuperat el 21/12/04
  21. ↑ Friedrich Herder: Història de l'empresa.
  22. ↑ Municipi de Premana: Economia. Recuperat el 27/11/21.
  23. ↑ Guia turística de Ecco Lecco per a la província de Lecco: Premana. Recuperat el 27/11/21.
  24. ↑ L'Observatori de la Complexitat de l'Economia, senyes comercials de les tijeras a partir de 2019. Recuperat el 21/12/04.
  25. ↑ Ambrogio Sanelli: Història de l'empresa. Recuperat el 27/11/21.
  26. ↑ Sibert, Jake (2018-09-19) "See Why This Pair of Scissors Costs $35,000 USD", HypeBeast Great Big Story. Recuperat el 21-12-04.
  27. ↑ Visite la Guia Oficial de Seki, Prefectura de Gifu. Recuperat el 21/12/04
  28. ↑ Kitajima Y., Kito K., Migaki M., Matsumuro K., Murata Y., Hamada H. (2015) Anàlisis del procés de fabricació de tijeras de costura per mig del procés de forjat complet i comprensió del seu esmolat. En: Duffy V. (eds) Digital Human Modeling. Applications in Health, Safety, Ergonomics and Risk Management: Human Modeling. DHM 2015. Lecture Notes in Computer Science, vol 9184. Springer, Cham.
  29. ↑ Ken (2019-12-27), "Sasuke: Siga testic de l'art de l'herrería japonesa en Osaka", Matcha Japan. Recuperat el 21/04.
  30. ↑ Kazue (2021-04-19) "Discovering Quality Japanese Scissors and Knives". Recuperat el 12-04-21
  31. ↑ Sibert, Jake (2018-09-19) "See Why This Pair of Scissors Costs $35,000 USD", HypeBeast Great Big Story. Recuperat el 12-04-21
  32. ↑ Pallarès Solsona: Història de l'empresa. Recuperat el 27/11/21.
  33. ↑ "Els fabricants: Tallant un lloc en el història", Revista Reste. Recuperat el 27/11/21
  34. ↑ Scissor-Making: Llista roja de artesania en perill
    • Archivat el 6 de giner de 2022 archivat en Wayback Machine., British Heritage Crafts Association. Recuperat el 27/11/21
  35. ↑ William Whiteley: Patrimoni. Recuperat el 21/12/04
  36. ↑ Floyd, Charlie (2021-04-04) "Why Ernest Wright Scissors llaure baix expensive". Business Insider. Retrieved 11/27/21
  37. ↑ Scissor-Making: Ret List of Endangered Crafts
    • Archivat el 6 de giner de 2022 archivat en Wayback Machine., British Heritage Crafts Association. Recuperat el 27/11/21
  38. ↑ Carpenter, Daniel (2020-10-08), "Winners of the 2020 Heritage Crafts Awards"


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tijera&oldid=1498750»