The Crystal Palace
The Crystal Palace (El Palau de Cristal) va ser una edificació de ferro fos i cristal construïda en l'Hyde Park, en Londres (Anglaterra), en motiu de la Gran Exposició mundial de 1851. El seu planta, formada per la nau principal i unes galeries llongitudinals, media 563,25 m x 124,35 m.[1]
Despuix de l'exposició, l'edifici va ser traslladat a un districte contigu en el sur de Londres a on va permanéixer des de 1854 fins a la seua destrucció en un incendi el 30 de novembre de 1936.
L'edifici
L'edifici va ser dissenyat per Joseph Paxton en 1851.[2] Entre l'1 de maig i l'11 d'octubre de 1851, va albergar la Gran Exposició Mundial en Londres. El concepte sobre el que es basa el proyecte està directament influenciat per l'àmplia experiència que posseïa Joseph Paxton com a dissenyador i constructor d'hivernàculs. L'estructura de ferro i cristal d'esta construcció, semblava surar en l'aire a ulls dels espectadors. Es tractava d'una estructura jagantesca com a poques en aquell llavors i semblava estar constantment a la vora del colapse per la seua esvelta estructura. No obstant es tractava d'un edifici per a demostrar poder, l'última tecnologia de l'imperi.
Compost per una enorme galeria oberta que corria a lo llarc de l'eix principal, en ales que s'estenien a abdós costats. L'espai principal d'exhibició tenia dos pisos d'altura. La major part de l'edifici tenia un sostre de perfil pla, llevat la travessia central, que estava cobert per un sostre de volta de canó de 22 m d'ample que s'elevava a 51 m d'altura en la part superior del arc.[3]
Paisage
L'obra es va edificar sobre Hyde Park, Londres, considerat un dels quatre parcs reals de Regne Unit. És el més gran en 1.420.000 m², i constituïx un gran pulmó de la ciutat.
Joseph Paxton, qui disseny el Palau, va amprar els seus coneiximents com reconegut jardiner de luxosos jardins, i va optar per buscar generar un fort víncul entre l'obra i el paisage que ho rodejava.
L'hivernàcul destinat a conservar les temperatures de confort per a les persones; va conseguir, ademés, donada la seua transparència, alcançar certa obertura cap a l'exterior. Les fronteres vidriadas varen permetre les visuals cap al parc; pero des de l'exterior, el palau conserve la seua privacitat en reflectir-se el sol sobre els vidres, evitant les transparències del material i donant una sensació de major extensió del parc.
Va ser considerat revolucionari, per ser un edifici monumental que es va desplaçar cap a l'exterior, permetent donar peu a que els edificis de gran tamany, els quals en la seua época es caracterisaven com a robusts i tancats, escomençara a obrir-se cap al paisage, mantenint una relació en l'exterior.
La sensació de continuïtat entre l'interior i l'exterior li va donar certa importància a Hyde Park sobre el Palau, ya que el parc es convertiria en un espai a on els visitants del palau permaneixerien i recorrerien. Va conseguir a partir d'esta obertura cap a l'exterior realçar l'importància del paisage en relació en l'arquitectura, compartint la seua passió dels jardins.
La Regna Victoria el dia de l'obertura del Palau de Cristal:
“Este dia és un dels més grans i gloriosos de les nostres vides… És un dia que fa que el meu cor s'òmpliga de gratitut… El parc va presentar un espectàcul maravellós, multituts que corrien a través d'ell, carruages i tropes passant. El Green Park i Hyde Park eren una massa de sers humans densament abarrotats, en el més alt bon humor… ans que nos acostàrem al Palau de Cristal, el sol lluïa i resplandecía sobre el jagantesc edifici, sobre el qual onejaven les banderes de totes les nacions”
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 López César, Isaac (2014). «L'aportació estructural del Crystal Palace de l'Exposició Universal de Londres 1851.» En rita, nº2, octubre, 2014, pág. 76-83. [1] archivat en Wayback Machine. rita_ (Revista indexada de texts acadèmics). Consultat el 30 de novembre de 2016.
- ↑ «Crystal Palace: A History» (en en-gb). www.bbc.co.uk. Consultat el 2021-02-21.
- ↑ Benévolo, Leonardo (1963). «VI», Història de l'arquitectura moderna., PDF: Editori Laterza.
- ↑ La Regna Victoria el dia de l'obertura del Palau de Cristal
Bibliografia
- Benévolo, Leonardo (1979). Història de l'arquitectura moderna, Gustavo Gili:Barcelona. ISBN 84-252-0797-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «The Crystal Palace» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.